Guimer¨¤: massa soroll per no res?

Fa poc m¨¦s d¡¯un any, quan va acabar la roda de premsa de presentaci¨® de l¡¯Any Guimer¨¤, al solemne Palau Moja, una dona es va aixecar entre el p¨²blic. No era a la taula, amb l¡¯alcalde del Vendrell, la directora de la Instituci¨® de les Lletres Catalanes i el comissari de l¡¯efem¨¨ride, Ramon Bacardit, sin¨® a l¡¯¨²ltima fila. I es va al?ar no per fer una pregunta a les autoritats, sin¨® per llan?ar un comentari, un dard, m¨¦s aviat. L¡¯espont¨¤nia era ni m¨¦s ni menys que Anna Rosa Cisquella, productora de Dagoll Dagom, sorpresa que la reposici¨® de Mar i cel no figur¨¦s ni al dossier de premsa ni hagu¨¦s estat objecte de cap esment per part dels promotors de l¡¯Any Guimer¨¤. ¡°M¡¯ha sobtat una mica que no hagueu posat en valor la feina que hem aportat a aquesta figura, a aquest literat, perqu¨¨ totes les escoles, quan venen a veure Mar i cel, primer llegeixen Guimer¨¤, [...] i nosaltres pens¨¤vem que amb aquesta coincid¨¨ncia tan fant¨¤stica, que nosaltres en fem 50 i ¨¦s el centenari de la mort de Guimer¨¤... per¨° hem quedat una mica submergits¡±, va dir Cisquella.

Un any despr¨¦s, quan la reposici¨® de l¡¯adaptaci¨® que la companyia va fer de l¡¯obra de teatre parida per l¡¯autor el 1888 ha registrat m¨¦s de 120.000 espectadors al Teatre Vict¨°ria, amb ple cada nit des de setembre, i quan ha estat l¡¯¨²nica obra del dramaturg que s¡¯ha vist a la cartellera de Barcelona el 2024, la intervenci¨® de Cisquella ens sembla una premonici¨®. En total, m¨¦s d¡¯un mili¨® de persones de diferents generacions han vist Mar i cel des que es va estrenar la primera producci¨® del musical, el 1988.

M¨¦s enll¨¤ del musical, res. A Enric Gall¨¦n, professor de literatura catalana a la Universitat Pompeu Fabra i historiador de teatre, el sorpr¨¨n la dada. ¡°Ni Lliure, ni TNC, ni Focus¡±, s¡¯exclama. A banda de Mar i cel, el Versus Gl¨°?ries va estrenar al setembre He mort el pop, una pe?a par¨°dica de Llu¨ªs-Anton Baulenas en la qual desconstrueix Mar i cel, Maria Rosa i Terra baixa. Hi ha hagut, diu, uns quants muntatges finan?ats pel Departament de Cultura que ¡°no han arribat a Barcelona¡±, com Ra, ra, ra. Una mirada contempor¨¤nia a Guimer¨¤, escrit per Albert Pijuan, Albert Boronat i Xavier Sanjuan. ¡°El 1974, quan va fer 50 anys de la seva mort, hi va haver un gran relleu, a difer¨¨ncia del que ha passat ara¡±, es lamenta Gall¨¦n.

Ara, He mort el pop torna al Versus (del 5 de febrer al 2 de mar?) i el TNC posa de llarg, a finals de mes, un Guimer¨¤ que no ha fet mai, ni cap recrea?ci¨® ni cap experiment. Es tracta de L¡¯aranya, que Jordi Prat i Coll ha portat al seu terreny. Un muntatge de Sala Gran amb tots els ets i els uts, una hist¨°ria de botiguers de Barcelona de primers de segle XX emparentada amb l¡¯Otel¡¤lo de Shakespeare que el director giron¨ª ha portat a casa seva i a una ¨¨poca m¨¦s propera: 1968. Alhora, canvia els noms dels personatges: els protagonistes ja no s¨®n Gasparona, Tano i Peret¨®, sin¨® Rosa, Miquel i Pere Grau.

El documental

En aquest Any Guimer¨¤ que ha passat sense pena ni gl¨°ria, potser el m¨¦s destacat, fora de l¡¯¨¤mbit acad¨¨mic ¡ªon segons Gall¨¦n s¨ª que s¡¯han fet contribucions importants¡ª, el m¨¦s remarcable ha estat el documental Guimer¨¤: el Nobel sense premi, em¨¨s a TV3 el 29 de desembre i que va registrar, en prime time, un 11,8% de share i 180.000 espectadors. Amb la boca petita, sense poder dir qui ho ha dit, m¨¦s d¡¯una persona consultada qualifica el producte televisiu de ¡°provinci¨¤¡±, a banda de reincidir en aquesta obsessi¨® catalana pel premi suec, de la qual Quim Monz¨® es va riure de manera brillant al conte ¡®Davant del rei de Su¨¨cia¡¯.

Jordi Marrugat, professor de la Universitat de Barcelona, data el principi de l¡¯entestament l¡¯any 1971, en un article de Joan Oliver en el qual, arran del Nobel a Pablo Neruda, diu que ¡°els catalans necessitem un Nobel!¡± per aconseguir per la via directa el reconeixement internacional. El cert ¨¦s que Guimer¨¤, com s¡¯esmenta a bastament al documental, va optar al guard¨® disset anys seguits, de 1904 a 1920, amb opcions reals en els primers envits i escasses un cop esclata la Primera Guerra Mundial. Alhora, desmunta el t¨°pic mastegat segons el qual el 1904 els suecs van donar el premi al seu traductor al castell¨¤, el dramaturg Jos¨¦ Echegaray, que el va compartir amb Frederic Mistral, despr¨¦s de la intermediaci¨® de la diplom¨¤cia espanyola, que va impedir que el de Tenerife guany¨¦s. ¡°Si li haguessin donat el Nobel, com a Echegaray o a Jacinto Benavente, se¡¯l faria com encara el fem?¡±, es pregunta Prat i Coll. I es respon ell mateix: ¡°En ma vida he vist un Echegaray o un Benavente!¡±.

Gall¨¦n creu que el documental va estar b¨¦, que el seu objectiu era arribar a un p¨²blic ampli, i ho va fer, per¨° t¨¦ unes observacions al respecte. Una ¨¦s que no es posa en context la candidatura de Guimer¨¤. A la mateixa ¨¨poca, dos candidats il¡¤lustres tampoc no el van guanyar: Lev Tolstoi i Henrik Ibsen. I aqu¨ª va haver-hi moviments internacionals m¨¦s greus i de m¨¦s pes perqu¨¨ el rus i el noruec se l¡¯emportessin. De fet, el documental es basa en la investigaci¨® que el mateix Gall¨¦n i el catalanista suec Dan Nosell van publicar sota el t¨ªtol Guimer¨¤ i el Premi Nobel (Puctum, 2012), i que, quan va sortir, ¡°ning¨² no li va fer cas¡±.

¡°Despr¨¦s de 1913, ja ¨¦s impossible que guanyi el Nobel¡±, remarca Gall¨¦n, perqu¨¨ canvia l¡¯est¨¨tica imperant i el dramaturg ¡°ja no ofereix cap obra significativa¡±. Prat i Coll afegeix que ¡°va anar tard perqu¨¨ el seu romanticisme ja ¨¦s caduc davant del naturalisme i el simbolisme imperants aleshores¡±.

Josep Maria Mir¨® es pregunta: ¡°Ha existit de deb¨° l¡¯Any Guimer¨¤?¡±. El dramaturg, deixeble conf¨¦s de l¡¯autor de Maria Rosa i que ara estrena La majordoma al teatre Heartbreak Hotel, creu que, davant de l¡¯efem¨¨ride nostrada, ens haur¨ªem de fer les preguntes: ¡°Si hagu¨¦s estat l¡¯any Calder¨®n, Moli¨¨re o Shakespeare, qu¨¨ hauria passat? Ha estat igual amb altres anys, amb figures tan destacades?¡±. Ell no ha tingut la sensaci¨® d¡¯espetec, i creu que hauria calgut ¡°m¨¦s pres¨¨ncia als escenaris, m¨¦s publicacions¡±. ¡°L¡¯efem¨¨ride per ella mateixa no ¨¦s res si no ens la reapropiem, si no tenim la possibilitat de tornar-nos a llegir culturalment¡±, observa.

El teatre complet

A Gall¨¦n l¡¯estranya que, aprofitant el centenari, no s¡¯hagi tirat endavant l¡¯edici¨® de tota la seva obra. El 2010, Blanca Llum Vidal va curar-ne la Poesia completa (Edicions de 1984). I el 2020, Arola va publicar un volum amb deu obres, entre les quals hi ha L¡¯aranya, que ara Prat i Coll estrena al TNC. S¨®n deu peces que no formen part del que el director anomena ¡°el top 4¡å, que estaria format per Maria Rosa, Terra baixa, La filla del mar i Mar i cel. Tamb¨¦ hi ¨¦s Sol solet, que Carlota Subir¨®s va dirigir al Nacional el 2018 amb gran encert. La resta s¨®n La Boja, Moss¨¨n Janot, La farsa, L¡¯Eloi, La reina vella, La Baldirona, La reina jove i Sainet trist. Aquesta ¨²ltima, per a Prat i Coll, ¨¦s especialment important, perqu¨¨ ¡°¨¦s una com¨¨dia¡±, un g¨¨nere que Guimer¨¤ no va tocar gaire. ¡°Tot i que al final mata la protagonista i es converteix en un dram¨®n¡±, indica.

La q¨¹esti¨®, recorda Gall¨¦n, ¨¦s que el corpus de Guimer¨¤ el formen una quarantena d¡¯obres. ¡°Hauria de ser una feina de pa¨ªs¡±, assegura. ¡°Si l¡¯any de la commemoraci¨® no s¡¯aprofita per a aix¨°...¡±, afegeix. Per no tenir, no disposem ni d¡¯un volum amb les peces m¨¦s populars, com s¨ª que passa amb Tx¨¦khov, de qui ¨¦s f¨¤cil trobar a les llibreries Quatre peces teatrals (Labutxaca, 2023), amb La gavina, L¡¯oncle V¨¤nia, Tres germanes i El jard¨ª dels cirerers.

Tot aix¨° serveix, entre d¡¯altres coses, perqu¨¨ professionals com Prat i Coll, quan li demanen que faci un Guimer¨¤ al TNC, pugui obrir nous camins i descobrir-nos meravelles com L¡¯aranya. Sobretot quan els quatre textos can¨°nics, en el que portem de segle XXI, ja els hem vist m¨¦s d¡¯una vegada als nostres escenaris. I destacar¨ªem tres versions for?a diferents i reeixides de Terra baixa: la de Hasko Weber al Romea el 2009, amb en Manelic interpretat per Babou Cham; l¡¯impressionant solo de Llu¨ªs Homar al Borr¨¤s de 2014, i la versi¨® true crime de Pablo Ley i Carme Portaceli del 2023 al TNC, que va fer gira per Europa (Brussel¡¤les, Orleans i Cluj).

Aix¨° no obstant, no s¡¯ha aconseguit fer tornar Guimer¨¤ a Sud-am¨¨rica, on, gr¨¤cies a Margarida Xirgu, va ser un autor molt important durant la primera meitat del segle XX. Gall¨¦n, per exemple, ha trobat una confer¨¨ncia virtual pronunciada al Casal Catal¨¤ de Buenos Aires en qu¨¨ una estudiosa relaciona Enrique Santos Disc¨¦polo, autor del fam¨®s tango Cambalache, amb el dramaturg catal¨¤.

Aquest gener, sense anar m¨¦s lluny, la Comedia Nacional de Montevideo ¨¦s al Lliure amb El p¨²blico, de Federico Garc¨ªa Lorca. No hauria pogut fer el govern un esfor? per dur Terra baixa (reconstrucci¨® d¡¯un crim) fins al riu de la Plata? ¡°Aix¨° hauria de ser pol¨ªtica de la Generalitat, fer coproduccions¡±, comenta Gall¨¦n.

El professor de la Pompeu creu que si ara mateix Guimer¨¤ no ¨¦s tractat com un cl¨¤ssic als teatres europeus, ¨¦s perqu¨¨ les traduccions que es van executar de les seves obres a primers de segle XX ¡°no serveixen¡±. I aix¨°, apunta, que al dotz¨¨ Col¡¤loqui Internacional Verdaguer, centrat enguany en el dramaturg, es van fer aportacions molt importants de part d¡¯investigadors estrangers que ¡°van mostrar el seu inter¨¨s¡± en l¡¯autor de Terra baixa.

?s prou bo?

La pregunta que sobrevola la figura de Guimer¨¤ potser t¨¦ a veure amb el caire ¨²nicament local, passades les d¨¨cades, de l¡¯escriptor. ?s prou bo? ?s universal? Homar, al documental, diu que ¨¦s ¡°el nostre Shakespeare¡±. Mir¨® no en t¨¦ cap dubte. ¡°?s alg¨² que reivindica la llengua, la teatralitat de la llengua¡±, diu. ¡°?s alg¨² que dialoga amb el seu temps, amb les seves pulsions er¨°tiques, pol¨ªtiques i ideol¨°giques¡±, afegeix. I creu que moltes de les seves obres s¨®n ben actuals. ¡°L¡¯aranya, per exemple, anticipa la dissid¨¨ncia en el model social imperant¡±, assegura.

Josep Maria Benet i Jornet, pare de la dramat¨²rgia catalana actual, reivindicava sempre Guimer¨¤. I, segons Mir¨®, va estirar del seu fil, amb homenatges evidents a obres com Desig i Com dir-ho. ¡°Si ¨¦s un cl¨¤ssic universal ¨¦s perqu¨¨ permet que altres autors hi transitin a sobre¡±, indica. A m¨¦s, el gaireb¨¦ 12% de share del documental vol dir, creu Mir¨®, que ¡°l¡¯espectador de la seva obra hi ¨¦s¡±, que encara ara ¨¦s un escriptor que no ha passat de moda. El seu enterrament, el juliol del 1924, va ser un dels m¨¦s multitudinaris que es recorden a Barcelona.

Prat i Coll considera que Guimer¨¤ ¨¦s ¡°molt bo en l¡¯estructura¡±. Ell no ha llegit gaires dramaturgs que puguin posar deu persones en un ¨¤pat i que la cosa funcioni com passa en les seves obres. ¡°?s molt modern¡±, remarca.

En l¨ªnies generals ¨¦s aix¨ª, per¨° si anem al particular hi ha un aspecte que demostra que la hist¨°ria li ha passat per sobre, com a tots els cl¨¤ssics anteriors. Tot i que molts dels seus protagonistes s¨®n dones, la seva visi¨® no deixa de ser la preeminent fins aleshores, a difer¨¨ncia de Tx¨¦khov o Ibsen, que s¨ª que entreveuen el canvi que vindr¨¤ i converteixen les dones en subjectes. Per aix¨°, per exemple, Prat i Coll ha fet uns canvis a L¡¯aranya. Si al final del segon acte Guimer¨¤ no culmina la violaci¨® de Rosa per part de Grimau, el director s¨ª. I, al final de la funci¨®, si Guimer¨¤ deixa Rosa a casa, Prat i Coll munta Casa de nines, ¨¦s a dir, que la protagonista, com la Nora, fot el camp amb un cop de porta. ¡°Guimer¨¤ havia vist Ibsen¡±, s¡¯excusa Prat i Coll.

En un article a Serra d¡¯Or de mar? del 2024, l¡¯actriu, directora i dramaturga Lara D¨ªez Quintanilla deia: ¡°Sovint em plantejo si Guimer¨¤, alhora que defensa i reivindica la veu de les dones en les seves obres, no est¨¤, paradoxalment, legitimant de forma encoberta o inconscient la idea masclista que s¨®n el centre dels problemes i que, quan s¡¯empoderen, es desencadena la trag¨¨dia¡±.