Contra la demag¨°gia

?A l¡¯antigor grega, el concepte de ¡°pol¨ªtica¡± tenia un abast molt m¨¦s ampli que en l¡¯actualitat. Arist¨°til defensa a la Pol¨ªtica la ciutat estat grega com la forma m¨¦s rellevant de l¡¯organitzaci¨® social, perqu¨¨ implica tots els homes lliures en els afers p¨²blics. La ¡°pol¨ªtica¡± abra?ava la vida quotidiana de la polis. A Les granotes (405 aC), Arist¨°fanes entrella?a dues trames hilarants que tenen un rerefons de car¨¤cter ¡°pol¨ªtic¡±: l¡¯accidentada excursi¨® a l¡¯Hades de Dion¨ªs, d¨¦u del teatre, i l¡¯encesa disputa liter¨¤ria entre ?squil i Eur¨ªpides. Si la primera part ens remet a la tradici¨® cl¨¤ssica dels viatges a l¡¯infern (Orfeu, per exemple), la segona ¨¦s una bona mostra, en clau c¨°mica, de cr¨ªtica liter¨¤ria.

Embogit per l¡¯obra d¡¯Eur¨ªpides, Dion¨ªs es proposa d¡¯anar-lo a cercar a l¡¯Hades per poder gaudir aix¨ª d¡¯un bon poeta que salvi la ciutat. Al regne dels morts, hi ha una batalla ¨¨pica entre els partidaris d¡¯?squil i Eur¨ªpides per dirimir quin ¨¦s el millor dramaturg. Eur¨ªpides acusa ?squil de ser massa solemne i inintel¡¤ligible, mentre advoca per un estil m¨¦s sof¨ªstic, planer i ¡°democr¨¤tic¡±. En canvi, ?squil defensa el car¨¤cter noble, virtu¨®s i did¨¤ctic de les seves trag¨¨dies, en qu¨¨ enseny¨¤ els atenesos a ser bel¡¤licosos i triomfadors, i retreu al seu rival que mostri obertament ¡°el que ¨¦s vergony¨®s¡±.

Malgrat burlar-se de l¡¯estil de tots dos, el cop d¡¯efecte d¡¯Arist¨°fanes ¨¦s que finalment l¡¯escollit sigui ?squil, encara que, en termes est¨¨tics, estigui m¨¦s a prop d¡¯Eur¨ªpides. La tria, per tant, t¨¦ una dimensi¨® eticopol¨ªtica: el pare de la trag¨¨dia pot ser m¨¦s ¨²til per a l¡¯educaci¨® espiritual de la ciutat. Per contra, Eur¨ªpides rep per partida doble: com a renovador de la trag¨¨dia i com a defensor d¡¯idees m¨¦s ¡°democr¨¤tiques¡±. Ara b¨¦, m¨¦s enll¨¤ de l¡¯an¨¨cdota argumental, Les granotes vehicula una visi¨® determinada de la polis atenenca: la igualtat dels ciutadans (ben ent¨¨s: els esclaus a banda), en qu¨¨ no hi ha d¡¯haver ning¨² privat de drets, i l¡¯elogi dels ¡°ben nascuts, prudents i justos¡± com a base de l¡¯¨¨tica p¨²blica.

Els personatges de Les granotes es presenten despullats de l¡¯aur¨¨ola dels mites, ridiculitzats hiperb¨°licament perqu¨¨ provoquin la rialla. S¡¯intercanvien els rols com si res, nom¨¦s amb una permuta de vestits. Apel¡¤len als d¨¦us amb irrever¨¨ncia o interpel¡¤len els espectadors amb tota naturalitat. En la com¨¨dia, ¨¦s admissible qualsevol subversi¨® de papers i codis. A Arist¨°fanes li plau, en suma, de transgredir ir¨°nicament la solemnitat de la trag¨¨dia amb el to escatol¨°gic, er¨°tic o prosaic de la com¨¨dia. Per aix¨°, ?squil i Eur¨ªpides hi s¨®n vistos des del costat m¨¦s caricaturesc i sarc¨¤stic.

Les granotes, tradu?da per Cristi¨¢n Carandell, busca cont¨ªnuament la complicitat del p¨²blic del seu temps, al qual no s¡¯est¨¤ d¡¯enviar picades d¡¯ullet i de brindar-li referents recognoscibles. No hi falten les al¡¤lusions a personalitats o a comedi¨°grafs coetanis, a altres com¨¨dies i a fets o sobreentesos descodificables. Amb gran habilitat, Arist¨°fanes hi activa els mecanismes par¨°dics i sat¨ªrics a discreci¨®, perqu¨¨ l¡¯engranatge c¨°mic funcioni a ple rendiment. En el rerefons de les perip¨¨cies dels personatges, hi ha una cr¨ªtica i fins atacs molt durs a pol¨ªtics coetanis que en surten for?a malparats. Saludablement, Arist¨°fanes hi adverteix ¡ªcom Arist¨°til a la Pol¨ªtica¡ª del perill de la demag¨°gia, una pr¨¤ctica molt habitual entre la classe pol¨ªtica d¡¯avui.