El Suprem ratifica que el 25% de les classes a Catalunya siguin en castell¨¤

El Tribunal Suprem fixa en un 25% l¡¯¨²s del castell¨¤ a les escoles de Catalunya, quan un alumne ho sol¡¤liciti, i l¡¯obligaci¨® d¡¯incloure una assignatura troncal i no nom¨¦s la de llengua castellana. La sala contenciosa ha avalat el percentatge que va establir el Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya (TJSC) i que deriva de la sent¨¨ncia del 2010 del Constitucional sobre l¡¯Estatut, que va recon¨¨ixer el castell¨¤ com a llengua vehicular a les escoles catalanes. La mesura del Suprem ¨¦s aplicable nom¨¦s a l¡¯aula on estudia l¡¯alumne demandant i es tradueix en el fet que una assignatura m¨¦s, ¡°no ling¨¹¨ªstica i de car¨¤cter troncal o an¨¤loga¡±, s¡¯ha d¡¯impartir en castell¨¤.

L¡¯Alt Tribunal rebutja aix¨ª el recurs de cassaci¨® contra la decisi¨® del TSJC presentat per la Generalitat. El Govern considerava que els tribunals estan sobrepassant el seu ¨¤mbit d¡¯actuaci¨® i que estan envaint les seves compet¨¨ncies pel que fa al disseny i la gesti¨® del sistema educatiu. Els magistrats recorden que es va atorgar a la Generalitat de Catalunya ¡°diverses i reiterades oportunitats perqu¨¨ port¨¦s a efecte el que ordena la sent¨¨ncia, ¨¦s a dir, perqu¨¨ adopt¨¦s les mesures que garanteixin l¡¯establiment del castell¨¤ com a llengua vehicular i establ¨ªs la proporci¨® corresponent¡±. El 14 de novembre del 2013, el TSJC va insistir en aix¨° i va advertir que ¡°en cas contrari, la determinaci¨® de la proporci¨® o del percentatge adequat l¡¯efectuaria la mateixa sala¡±. I aix¨ª va fer dos mesos despr¨¦s.

Just fa deu anys tres fam¨ªlies van acudir als tribunals sol¡¤licitant que el castell¨¤ tamb¨¦ fos llengua vehicular. El nombre de casos judicialitzats actualment oscil¡¤la entre els 24 que diu la Generalitat o els 80 que afirmen el col¡¤lectiu de fam¨ªlies demandants. Des de llavors, una pluja de sent¨¨ncies, entre les quals destaca aquesta del Constitucional, van fixar que el castell¨¤ no havia de tenir una pres¨¨ncia residual i que la Generalitat havia d¡¯adoptar les mesures necess¨¤ries per adaptar el sistema educatiu per aconseguir que el castell¨¤ tamb¨¦ fos llengua vehicular. En principi, els jutges deixaven en mans de la Generalitat com s¡¯havia d¡¯aconseguir aquest objectiu.

El Govern ho va solucionar amb l¡¯atenci¨® individualitzada, que implica impartir la classe en catal¨¤ i despr¨¦s fer els aclariments necessaris a l¡¯alumne en castell¨¤. Els ex¨¤mens i les comunicacions internes tamb¨¦ es fan en aquesta llengua. Els tribunals van rebutjar aquesta atenci¨® individualitzada perqu¨¨ consideren que ¡°condueix a una situaci¨® de discriminaci¨®¡±. Finalment, davant la ¡°inacci¨®¡± i el ¡°desistiment¡± de la Generalitat davant els requeriments, el TSJC va fixar fa un any el percentatge del 25%, que considera ¡°raonable i proporcionat¡± perqu¨¨ permet mantenir el catal¨¤ com a ¡°centre de gravetat del sistema¡±.

A part del recurs de la Generalitat, el Suprem resol les al¡¤legacions de dues fam¨ªlies a les quals se¡¯ls havien concedit el 25% de castell¨¤ el gener del 2014, perqu¨¨ consideraven aquest percentatge insuficient i sol¡¤licitaven el 50%. Aquests pares parteixen del principi de ¡°la certa i evident implantaci¨® de la llengua catalana en la societat¡± i conclouen que s¡¯ha aconseguit l¡¯objectiu de la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica, aix¨ª que ¡°ambdues lleng¨¹es haurien de ser vehiculars i en la mateixa proporci¨®¡±. El Suprem rebutja l¡¯argumentaci¨® i la petici¨® en dues sent¨¨ncies de data de 23 i 28 d¡¯abril (i deliberades el 14 d¡¯abril).

Aquesta decisi¨® judicial podria frenar les expectatives del Ministeri d¡¯Educaci¨®, que en el seu recurs davant el TSJC aquesta mateixa setmana sol¡¤licitava un augment de les hores en castell¨¤, fins a arribar al 50%.

La mesura del 25% de castell¨¤ ha afectat fins ara una dotzena d¡¯escoles a Catalunya, tot i que a la pr¨¤ctica nom¨¦s s¡¯est¨¤ aplicant en menys de la meitat, ja sigui perqu¨¨ l¡¯alumne ha acabat l¡¯etapa obligat¨°ria o perqu¨¨ ha canviat de centre.