Un emissari del president per a Oliola, un poble en conflicte

Oliola ¨¦s un poble de postal que s'aixeca damunt d'un tur¨® entre camps de sec¨¤ a la Noguera (Lleida). Els seus dominis formen part de la Xarxa Natura 2000 de la UE pel seu alt valor ecol¨°gic. Oliola ha estat not¨ªcia en dues ocasions durant la darrera d¨¨cada: la primera va ser el 2008, quan el seu alcalde va ser inhabilitat per manipular el cens; la segona va ser quan Casa Tarradellas i la fam¨ªlia d'industrials Roca hi van construir el centre d'engreix de porcs m¨¦s gran de Catalunya. Oliola t¨¦ 235 habitants. S¨®n pocs i mal avinguts. Artur Mas va enviar fa dos mesos al poble un alt c¨¤rrec de presid¨¨ncia per escoltar les queixes dels seus ve?ns.

Josefina Pi ¨¦s militant de Converg¨¨ncia des de la fundaci¨® del partit. Pi ¨¦s de Barcelona per¨° els darrers cinc anys ha viscut a Oliola, des de la mort del seu marit. El matrimoni va adquirir i reformar fa vint anys una casa al poble per passar-hi temporades de descans. El que Pi ha vist durant aquestes dues d¨¨cades la va motivar a escriure una carta al president de la Generalitat demanant-li ajut: "Li vaig explicar els abusos que patim per part de l'Ajuntament i del cacic local, l'anterior alcalde". Jaume Bernaus va ser condemnat a no exercir c¨¤rrecs a l'Administraci¨® p¨²blica durant vuit anys per haver augmentat el padr¨® del poble del 2003 amb persones que residien a d'altres municipis i assegurar-se aix¨ª el domini electoral de la seva llista, la de CiU. El seu successor, Santiago Cisquella, ha tornat a guanyar les eleccions del 2015 adjudicant-se els cinc regidors de l'Ajuntament: va ser l'¨²nica llista que es va presentar.

Mas va respondre r¨¤pid a Pi i passades unes poques setmanes Jordi Molt¨® es va reunir a Oliola amb ella i quatre ve?ns m¨¦s. Molt¨® ocupa el c¨¤rrec d'assessor del president de la Generalitat per a l'?mbit del m¨®n local. Molt¨® va prendre notes del que se li va exposar i va suggerir a l'associaci¨® de ve?ns que assumissin la iniciativa: "Ens va dir que nom¨¦s nosaltres pod¨ªem fer front a aquests abusos de poder". L'associaci¨® de ve?ns t¨¦ previst reunir-se de nou amb Molt¨®. Sobre aquest assumpte, presid¨¨ncia de la Generalitat es limita a comentar que "si un ciutad¨¤ s'adre?a al president, procurem atendre'l".

Negar-se a pagar un suborn

Els abusos que aquests ve?ns van denunciar a Molt¨® se centren en les traves que el Consistori posa a aquells que no en s¨®n afins i a l'opacitat sobre les decisions de l'Ajuntament. "El poble est¨¤ dividit en dos. Els que no s¨®n de la corda de Bernaus es troben per exemple amb la denegaci¨® de tot tipus de llic¨¨ncies", relata Pi. Pocs a Oliola volen donar la cara. Pi concreta alguns dels seus problemes. Amb Bernaus d'alcalde, el seu marit va sol¡¤licitar un perm¨ªs per construir una balconada a casa seva: "L'alcalde ens va advertir que aix¨° requeria una llic¨¨ncia molt especial per¨° que es podria agilitzar amb una donaci¨® a l'Ajuntament. El meu marit ho va rebutjar, perqu¨¨ era un suborn, i ens vam quedar sense la balconada". Pi afegeix que la seva situaci¨® va empitjorar quan va denunciar l'Ajuntament a l'Ag¨¨ncia Catalana de l'Aigua per tenir la depuradora del municipi en un estat p¨¨ssim. Bernaus ¨¦s actualment un destacat empresari agropecuari. ?s propietari de granges de porc¨ª i bov¨ª a Oliola i d'una altra, en tr¨¤mit de construcci¨®, a Preixens. L'Ajuntament i la Generalitat van autoritzar Bernaus el 2014 l'ampliaci¨® de les seves explotacions d'Oliola malgrat que el municipi s'ubica entre dues Zones Especials de Proteccions per a les Aus (ZEPA).

El projecte m¨¦s gran d'infraestructures d'Oliola s'ha aprovat aquest estiu. L'Ajuntament executar¨¤ la urbanitzaci¨® d'un nou barri amb capacitat per a 38 habitatges. El promotor ¨¦s el mateix Ajuntament, propietari del 50% dels terrenys. Bona part d'aquest 50% va ser adquirit a Maria Teresa Bernaus, germana del regidor Ramon Bernaus Balasch. Un altre germ¨¤ de Ramon Bernaus ¨¦s un dels sis socis de la promoci¨® ¨Cmalgrat el mateix cognom, no s¨®n fam¨ªlia de l'exalcalde. Santiago Cisquella explica que es tracta d'un tema pendent de fa temps. Tot i que admet que "actualment no hi ha demanda de nous habitatges", Cisquella considera que ser¨¤ necessari "per a quan alg¨² vulgui venir a viure-hi". La poblaci¨® d'Oliola ha disminu?t un 13% els darrers deu anys.

Alternativa: deixar de ser municipi

Cisquella assegura que Jaume Bernaus ja no t¨¦ cap vincle amb el Consistori. L'alcalde confirma que no es va corregir el cens malgrat que la just¨ªcia va dictaminar que s'havia inflat amb ve?ns residents a d'altres municipis: "A tot arreu ¨¦s normal que alg¨² visqui en un poble per¨° estigui empadronat en un altre poble". Cisquella nega tenir const¨¤ncia de les queixes dels ve?ns; ning¨² de la Generalitat s'ha posat en contacte amb ell. Cisquella tampoc est¨¤ al cas de l'operaci¨® que ha iniciat l'Associaci¨® de Ve?ns i Ve?nes d'Oliola per ser agregats al poble de Ponts. Segons la llei municipal i de r¨¨gim local, un municipi pot deixar de ser independent i adherir-se a un altre si aix¨ª ho sol¡¤liciten el 50% dels seus habitants. La normativa estableix una s¨¨rie de condicions per justificar el canvi; la que podria donar opcions a l'agregaci¨® d'Oliola a Ponts indica que ¨¦s possible "quan consideracions de tipus geogr¨¤fic, demogr¨¤fic, econ¨°mic o administratiu ho fan necessari o aconsellable". Joan Caba, secretari de l'associaci¨®, resumeix que l'agregaci¨® es justifica per la necessitat de millorar els serveis administratius i perqu¨¨ "la nostra representaci¨® est¨¤ prostitu?da democr¨¤ticament, amb un cens manipulat".

L'alcalde de Ponts, Francisco Garc¨ªa, confirma que ha mantingut converses amb l'Associaci¨® de Ve?ns d'Oliola, amb qui han redactat una declaraci¨® d'intencions. "Ara hem d'estudiar els beneficis i les desavantatges", segons Garc¨ªa. Una portaveu del Departament de Governaci¨® de la Generalitat adverteix que la llei espanyola afavoreix la concentraci¨® de municipis per¨° dificulta la creaci¨® de noves entitats municipals descentralitzades (EMD), les antigues pedanies.

L'exconseller Marimon

L'Associaci¨® de Ve?ns d'Oliola ja va actuar abans contra els interessos de l'Ajuntament. Entre el 1999 i el 2000 aquesta agrupaci¨® ciutadana i d'altres de les comarques de la Noguera i la Segarra es van mobilitzar contra el projecte d'un abocador de residus especials de Ros Roca que la fam¨ªlia propiet¨¤ria t¨¦ a Oliola. La fam¨ªlia Roca ¨¦s el principal terratinent del municipi. El 2013 van construir-hi tres granges d'engreix de porcs amb capacitat per albergar m¨¦s de 21.000 animals. L'explotaci¨® de la granges ¨¦s de l'empresa d'alimentaci¨® Casa Tarradellas. Les llic¨¨ncies de les granges es van adjudicar poc abans de l'entrada en vigor de la protecci¨® ecol¨°gica de la zona. La construcci¨® i els canvis de llic¨¨ncia per acollir m¨¦s animals van anar acompanyades de diferents punts de vista entre les oficines de la Generalitat de Medi Ambient de Lleida i Barcelona. El projecte va estar condu?t per l'exconseller de la Generalitat i exsenador de CiU Francesc Xavier Marimon, segons l'organitzaci¨® ecologista Ipcena. Marimon va assegurar el 2014 que ell s'havia limitat a assessorar en l'operaci¨® Salvador Roca i el president de Casa Tarradellas, Josep Tarradellas.