L¡¯Acad¨¨mia dels Teatraires

L¡¯Institut del Teatre de Barcelona va fer cent anys el 2013. La seva creaci¨® culminava una reclamaci¨® hist¨°rica d¡¯un espai de formaci¨® per als aspirants a professionals de les arts esc¨¨niques. Amb Adri¨¤ Gual com a ide¨°leg i director, la instituci¨® germinal ¡ªl¡¯Escola Catalana d¡¯Art Dram¨¤tic¡ª va n¨¦ixer amb la pretensi¨®, ben quim¨¨rica, d¡¯esdevenir un dels pilars necessaris d¡¯un Teatre Nacional Catal¨¤, homologable als que hi havia en les grans capitals europees.

Malgrat les vicissituds pol¨ªtiques, que l¡¯obligaren a canviar de nom i tot, la instituci¨® va sobreviure a empentes i rodolons a dictadures i r¨¨gims sota l¡¯empara institucional de la Diputaci¨® de Barcelona, la Mancomunitat de Catalunya o la Generalitat republicana. Des de la d¨¨cada dels setanta en?¨¤, s¡¯ha convertit en un dels referents de prestigi internacional en l¡¯¨¤mbit de les arts esc¨¨niques. Esdev¨¦ l¡¯aut¨¨ntica Acad¨¨mia dels Teatraires, consagrada a la formaci¨®, per¨° tamb¨¦ ¡ªamb menys convenciment¡ª a la recerca i a la preservaci¨® del patrimoni esc¨¨nic. Disposa, a m¨¦s, d¡¯uns generosos pressupostos p¨²blics provinents de la Diputaci¨® barcelonina.

El cofoisme de la publicaci¨® va en detriment d¡¯un balan? profund i poli¨¨dric

Institut del Teatre. Els primers cent anys 1913-2013 inclou la reedici¨® del text de Guillem-Jordi Graells publicat a L¡¯Institut del Teatre. 1913-1988. Hist¨°ria gr¨¤fica (1990) i una s¨ªntesi panor¨¤mica dels darrers vint-i-cinc anys, a cura del periodista Xavier Febr¨¦s. L¡¯aportaci¨® nova del volum abra?a, doncs, l¡¯etapa de 1988 a 2013 i, com en la precedent, estableix diversos per¨ªodes cronol¨°gics. Febr¨¦s hi planteja el model institucional de l¡¯Institut del Teatre (1988-1992), els canvis motivats pel creixement (1992-2002) i la inserci¨® en l¡¯Espai Europeu d¡¯Educaci¨® Superior (2002-2013). Un relat oficial que, sense pregoneses ni arestes, compleix amb l¡¯enc¨¤rrec de fer-ne una panor¨¤mica general, mostrari de virtuts i hero?citats, informe de projectes i fites, dels ¨²ltims decennis.

Del darrer tram d¡¯hist¨°ria de l¡¯Institut del Teatre, cal destacar-ne alguns dels noms cabdals en la seva gesti¨®, com ara Jordi Coca, Pau Monterde o Josep Montany¨¨s, i tamb¨¦ l¡¯esfor? gen¨¨ric en tant que instituci¨® per respondre a les palpitacions de la modernitat. Tanmateix, vist el car¨¤cter marcadament oficial del llibre, no cal dir que es passa de puntetes pels debats (de vegades sagnants) que s¡¯hi han entaulat portes endins. Uns debats que han girat sovint a l¡¯entorn del model acad¨¨mic/art¨ªstic/institucional, l¡¯adscripci¨® org¨¤nica a la Diputaci¨® i educativa a la Generalitat, el paper de la recerca, el vincle amb la universitat o la conservaci¨® i divulgaci¨® del patrimoni hist¨°ric.

Condicionat pels fastos de l¡¯efem¨¨ride, el volum commemoratiu del centenari de l¡¯Institut del Teatre desaprofita l¡¯avinentesa d¡¯abordar, en la primera part, una actualitzaci¨® dels coneixements hist¨°rics sobre la instituci¨® a la llum de les noves recerques i, en general, d¡¯analitzar els per¨ªodes del seu passat des d¡¯una perspectiva molt m¨¦s ¨¤mplia i exigent. La sumptuositat i el cofoisme de la publicaci¨® ha anat en detriment de la idone?tat d¡¯escometre¡¯n un balan? m¨¦s profund, poli¨¨dric i cr¨ªtic. Sobretot, en un moment en qu¨¨, dependent d¡¯una administraci¨® anacr¨°nica i mastod¨°ntica com la Diputaci¨® de Barcelona, l¡¯Institut del Teatre travessa una en¨¨sima crisi de buit de poder i d¡¯indefinici¨® acad¨¨mica.