La dona del president

Em va sorprendre sentir, durant les eleccions generals, que Arag¨® era Ohio. Com aquella cita dels Ant¨°nia ¡ª¡°Xangai no ¨¦s Pequ¨ªn¡±¡ª per¨° al rev¨¦s. Es veu que hi ha indrets que reflecteixen, com una mena de model a escala, els resultats electorals de tot un pa¨ªs, i la tradici¨® assegura que als EUA aquesta funci¨® la fa Ohio. L¡¯equival¨¨ncia amb Arag¨®, doncs, agafa aqu¨ª tot el sentit, en tant que els pron¨°stics d¡¯all¨ª serien un oracle dels resultats globals.

?s aquest un exemple de la importaci¨® de terminologia procedent dels codis electorals del pa¨ªs nord-americ¨¤. Sigui per una tradici¨® democr¨¤tica m¨¦s assentada que aqu¨ª, sigui per la influ¨¨ncia ianqui en la cultura moderna occidental, ¨¦s habitual que els nostres pol¨ªtics salpebrin el seu registre ling¨¹¨ªstic amb l¡¯argot d¡¯all¨¤. Sense anar m¨¦s lluny, ja ens hem acostumat a les prim¨¤ries com a sistema d¡¯elecci¨® del candidat. Va inaugurar la f¨®rmula el PSOE per triar cap de llista l¡¯any 2000, amb la vict¨°ria de Josep Borrell per a uns comicis en qu¨¨ va conc¨®rrer ¡ªironies de la democr¨¤cia¡ª Joaqu¨ªn Almunia.

Adoptar una determinada manera de fer les coses i, aix¨ª mateix, el terme que la representa ¨¦s ben entenimentat; de fet, el mot prim¨¤ries b¨¦ podria engrossir el diccionari, en tant que el terme ¨¦s prou est¨¨s i no hi est¨¤ recollit amb el sentit votiu. Per¨° no ho ¨¦s tant, d¡¯entenimentat, que ens posem a incorporar de manera atropellada una terminologia estranya senzillament perqu¨¨ ens fa gr¨¤cia, sembla modern o resultem interessants, sense, i vet aqu¨ª la clau de volta, incorporar igualment el concepte adjunt. Fer-ho suposa, al capdavall, emmotllar-nos a un imaginari que, si ja no ens resulta ali¨¨, ¨¦s perqu¨¨ l¡¯hem mamat a les pel¡¤l¨ªcules.

La moda va comen?ar per culpa d¡¯Aznar, que quan era president del govern va decidir que limitaria l¡¯exercici del c¨¤rrec a dos mandats, i a partir d¡¯aqu¨ª van emergir dues expressions: segon mandat i, sobretot, aspirar a la reelecci¨®. Que alg¨² que es presenta a les eleccions aspira a ser elegit ¨¦s una obvietat, per¨° l¡¯encuny de l¡¯expressi¨® i la seva extensi¨® remet a un sistema presidencialista que no tenim. Als EUA, qui aspira a la reelecci¨® i no l¡¯assoleix, ¨¦s que perd. Aqu¨ª, en tant que es voten llistes i no persones, alg¨² pot aspirar a la reelecci¨® i, tot i no assolir-la, haver guanyat les eleccions. Sense anar m¨¦s lluny, Artur Mas.

El 20-D ens va llegar un altre terme d¡¯aquests. El bot que vaig fer a la cadira. Esquerra Republicana va presentar de cap de llista Gabriel Rufi¨¢n, una cara poc coneguda, i de n¨²mero dos qui fins llavors liderava el grup a Madrid, Joan Tard¨¤. I de seguida, pel fet d¡¯exposar dues cares visibles, vam sentir parlar de tiquet electoral, talment com si aspiressin a la Casa Blanca. Faig a Google una cerca amb els termes Rufi¨¢n, Tard¨¤ i tiquet, i em trobo remissions als principals mitjans de comunicaci¨® en catal¨¤, que van comprar sense recan?a l¡¯ocurrent proposta terminol¨°gica de la mateixa ERC.

Per¨° el rebl¨® final han estat els comentaris sobre Marcela Topor, dona del president i nova primera dama. Busco altre cop a Google, aquesta vegada l¡¯expressi¨® primera dama seguida del nom de les successives dones dels presidents, i em quedo esparverat: Marta Ferrusola, 1.720; Diana Garrigosa, 190; Anna Hern¨¢ndez, 535; Helena Rakosnik, 880; Marcela Topor, 193.000 (!!). Crec que mai abans s¡¯havia pogut verificar amb tanta contund¨¨ncia l¡¯entrada a doll d¡¯un vulgar manlleu adotzenat, m¨¦s propi de la premsa de xafarderia que de pol¨ªtica d¡¯estat. Tal vegada haurem de lamentar que l¡¯escollida per al c¨¤rrec no hagi estat Neus Munt¨¦, de qui no sabr¨ªem com anomenar la parella; als Estats Units encara debaten com n¡¯han de dir, de Bill Clinton, si al novembre guanya la seva dona.