Barcelona construir¨¤ pisos socials de fusta

Barcelona tindr¨¤ 46 pisos socials constru?ts amb fusta. Estaran en el recinte industrial de l'antiga Fabra i Coats, al districte de Sant Andreu, i es construiran dins d'una de les naus, la que amb el complex en funcionament s'utilitzava de magatzem, al carrer de Parellada.

No seran els primers pisos de fusta de la ciutat. Fa un any que aquest material ha comen?at a entrar a la ciutat. Des de l'estiu passat, hi ha una casa unifamiliar de cinc pisos a Gr¨¤cia, un edifici de pisos tur¨ªstics al Poble-sec, un equipament municipal (Can Portabella) i dos projectes m¨¦s en marxa: un ¨¦s un edifici plurifamiliar de quatre habitatges a Sants i l'altre, la cooperativa d'habitatges en cessi¨® d'¨²s sobre s¨°l municipal de Can Batll¨®: el projecte La Borda, de 28 pisos.

Els pisos socials de la Fabra i Coats els impulsa el Patronat Municipal de l'Habitatge i els signa el despatx d'arquitectes Rold¨¢n-Berengu¨¦. El primer projecte per a aquest espai era de 2008, per¨° la inclusi¨® a la nau d'un espai per a la Colla Jove dels Castellers de Barcelona va obligar els arquitectes a canviar els pl¨¤nols inicials. Va ser llavors quan van decidir apostar per la fusta. ¡°Vol¨ªem tocar el m¨ªnim l'edifici existent i vam estudiar el sistema m¨¦s lleuger. Ens interessa el seu origen org¨¤nic i l'efici¨¨ncia energ¨¨tica que aporta¡±, explica Merc¨¨ Berengu¨¦.

Els pisos se situaran dins de la nau en quatre altures diferents i donaran a les dues fa?anes, encara que no arribaran a tocar-les, per facilitar el projecte i millorar l'a?llament dels pisos. Berengu¨¦ tamb¨¦ explica que en tractar-se d'un edifici catalogat, si alguna vegada ¡°es decid¨ªs desmuntar els habitatges, seria molt menys complex¡±. El regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner, confirma que les obres arrencaran al setembre de 2016.

El primer edifici de fusta en altura de Barcelona va ser una casa a Vallcarca, propietat d'una parella d'empresaris. ¡°Pel mateix preu tens millors prestacions, molt de confort i un a?llament molt millor que permet estalviar molt a les factures¡±, explica el propietari, que prefereix que no surti el seu nom. Els fonaments de la casa s¨®n de formig¨® i ¨¦s completament de fusta des de la planta baixa.

L'habitatge el va aixecar l'empresa House Habitat, creada el 2010, just quan Europa va regular el consum energ¨¨tic de la ind¨²stria i la construcci¨®, explica Pere Llinares, un dels socis. L'empresa ha aixecat un centenar de cases unifamiliars i ara ha entrat a les ciutats. ¡°Rapidesa, control de costos, baix consum, confort t¨¨cnic i salut¡± s¨®n les claus de la construcci¨® en fusta, diu Llinares, que precisa que aquests habitatges s¨®n ¡°un 10% m¨¦s costosos¡±.

A Sants, el promotor Ariel Bercovich promou quatre habitatges de fusta en una obra de rehabilitaci¨® que mantindr¨¤ la fa?ana. ¡°?s r¨¤pid, lleuger, m¨¦s sostenible i t¨¨cnicament t¨¦ nombrosos avantatges respecte a la construcci¨® tradicional¡±, afirma sobre el projecte que signa l'arquitecte Pau Benach. ¡°Sempre ¨¦s m¨¦s c¨°mode fer el que ¨¦s tradicional, qualsevol innovaci¨® comporta una forma diferent de fer. Exigeix amplitud de mires¡±, conclou sobre la seva aposta.

La cooperativa La Borda, a Can Batll¨®, tamb¨¦ ser¨¤ de fusta

La Borda, la cooperativa d'habitatges en cessi¨® d'¨²s que s'aixecar¨¤ sobre s¨°l municipal a Can Batll¨®, al barri de Sants de Barcelona, tamb¨¦ ser¨¤ de fusta. Ho han decidit els socis de l'edifici, que tindr¨¤ 28 habitatges i quatre plantes en un costat i sis en un altre. Ho explica Pol Massoni, arquitecte de la cooperativa LaCol i soci de La Borda. Com els altres projectes de fusta en altura que s'han constru?t a Barcelona, tindran els fonaments de formig¨® i seran completament de fusta des de la cota zero, la de carrer.

"Ser¨¤ un edifici molt modular", explica Massoni, on podr¨¤ haver-hi "menys parets, perqu¨¨ els murs interns te'ls proporciona l'estructura". I per qu¨¨ fusta? "La Borda, com a obra nova, havia de ser molt diferent de la convencional i amb m¨ªnim consum i impacte ambiental", argumenta.