¡®Twin Peaks¡¯ al Pirineu

?s habitual creuar el t¨²nel de Vielha com si es fes un salt a una altra dimensi¨®. A la Ribagor?a, vessant sud del Pirineu, no hi ha ni un n¨²vol; a la Vall d'Aran, al vessant nord, et sorprenen la pluja i els n¨²vols baixos. A la sortida del t¨²nel, a l'esquerra, hi ha uns prats que s¨®n l'inici d'una ruta que culmina a la Forcanada. ?s un cim de doble pic, de 2.883 metres, que t¨¦ una similitud sorprenent amb les muntanyes bessones de Twin Peaks.

A la Vall d'Aran, a l'agost, fa una calor seca que afluixa amb tempestes de cap al tard que s¨®n gaireb¨¦ di¨¤ries. Camps d'un verd tan intens que semblen pintats. Descens vertigin¨®s pel port de Vielha, seguint el riu Nere ¨C¡°negre¡± en aran¨¨s¨C. El conductor sempre en alerta per l'intens tr¨¤nsit de camions en una carretera estreta. La capital aranesa la trobes de cop i volta. Vielha ¨¦s un municipi que aparenta una falsa decad¨¨ncia, ja que, de fet, es tracta de mandra. Barreja arquitect¨°nica dels setanta als noranta, turistes potinejant als comer?os de l'avinguda principal i mirades desmenjades dels ind¨ªgenes. Si la s¨¨rie?Twin Peaks tingu¨¦s un remake al nostre pa¨ªs, Vielha seria l'escenari idoni.

Conec b¨¦ la Vall d'Aran. La meva mare hi viu; ella es diu Ares perqu¨¨ el 1954 els meus avis van tenir un accident al Port de la Bonaigua, prop del refugi de la Verge de les Ares. La verge els va emparar, aix¨° van creure, i per aix¨° van batejar la filla amb aquest nom. He grimpat per les seves muntanyes abans i tot de saber caminar. Conec prou el lloc per no oferir un retrat buc¨°lic del seus ve?ns i dels seus pobles. Caciquisme, negociats de tota mena, enfrontaments ca?nites; turisme franc¨¨s d'alcohol, marihuana i tabac; i molta especulaci¨® gr¨¤cies a l'estaci¨® d'esqu¨ª de Baqueira-Beret. No fa ni trenta anys que el pl¨¤nol dels carrers de Vielha ocupava la meitat del que ¨¦s avui: les edificacions nom¨¦s cobrien un costat del riu Garona, avui ocupa les dues ribes. Vielha serveix de pont entre el ll¨°brec Baix Aran i el nou ric Alt Aran, el que mama de l'estaci¨® d'esqu¨ª.

El primer que s'ha de fer a Vielha ¨¦s anar a la Llibreria Ruda. Hi tenen una bona selecci¨® de llibres sobre el Pirineu i sobre la comarca. El cl¨¤ssic de refer¨¨ncia ¨¦s?Fets, costums i llegendes de la Vall d'Aran, de Joan Bellmunt, tot i que jo tinc les meves pr¨°pies recomanacions contempor¨¤nies: El p¨°rtic g¨°tic de l'esgl¨¦sia de Betr¨¦n, poble annex a Vielha, ¨¦s una meravella de figures enigm¨¤tiques que representen el Judici Final, amb personatges d'una sexualitat recargolada excepcional. Excepcionals com el que passava al Petit Hotel, aleshores el prost¨ªbul de refer¨¨ncia de la comarca. El seu propietari va ser assassinat a Tolosa el 2007: el seu cos va apar¨¨ixer flotant a les aig¨¹es del Garona.

Les termes de Rato

De crims a la Vall d'Aran n'hi ha de molts tipus. A Boss¨°st hi havia un quiosc on jo comprava els diaris, fins que un dia el van tancar: els Mossos d'Esquadra van descobrir que l'establiment servia de magatzem de material robat a les urbanitzacions de l'Alt Aran. La Vall d'Aran ¨¦s un indret sovintejat sobretot per delinq¨¹ents d'alt nivell: Rodrigo Rato va estar a punt de convertir les termes d'Arties en un hotel de luxe dissenyat per Arata Isozaki. Els banys d'Arties continuen com han estat des que tinc ¨²s de ra¨®, derru?ts, plens de merda i fent pudor de sofre, per¨° ara amb unes basses de disseny fetes per l'Ajuntament perqu¨¨ la gent hi remulli els peus. Carretera amunt, assolida la zona noble de Baqueira, ¨¦s obligatori fer un cop d'ull a la Vall de Ruda, monument a l'especulaci¨® del totxo, tresor d'alcaldes, de les seves ag¨¨ncies immobili¨¤ries i empreses de construcci¨®.

El Baix Aran ¨¦s m¨¦s m¨¤gic, amb les establies i les bordes encara santificades amb creus de llorer clavades a les portes. El Cam¨ª Reial al seu pas per Boss¨°st i Les ¨¦s un passeig pla ¨Cuna excepci¨® a la Vall d'Aran¨C acompanyat pels lladrucs dels gossos que els ca?adors tanquen en coberts llardosos. Entre l'estr¨¨s dels gossos i les ombres dels esturions de la piscifactoria de Les ¨¦s f¨¤cil inspirar-se per esquarterar cad¨¤vers a l'estil de Snatch, cerdos y diamantes. Fantasmes i Inquisici¨® tamb¨¦ apareixen a Boss¨°st, en una casa abandonada amb una inscripci¨® del 1831 que diu: ¡°Es de Fe y Dios lo dice que la maldici¨®n del padre y tambi¨¦n la de la madre destruye, seca y abrasa de ra¨ªz hijos y casa¡±. Normal que ning¨² hi visqui.

Per al final del viatge he reservat la meva recomanaci¨® m¨¦s preuada: a l'entrada de l'esgl¨¦sia d'Es B¨°rdes hi ha encastada una l¨¤pida del segle XV del cavaller Esteve de Merriaco. El gravat ¨¦s fascinant: un jove armat amb una espasa i pregant sobre la imatge d'un lle¨®. Damunt de les espatlles li floten uns nobles r¨ªnxols mentre els seus ulls d'ametlla et miren fixament. I si va ser el seu esperit qui va matar Laura Palmer?