Bermejo i Maspons, al MNAC el 2019

Bartolom¨¦ Bermejo ¨¦s un pintor de finals del g¨°tic tan excel¡¤lent com misteri¨®s. No se sap exactament on ni quan va n¨¦ixer; si era cristi¨¤ vell o judeoconvers, com ho eren alguns dels seus clients i la seva dona, Gracia de Palaciano, condemnada el 1486 per practicar cerim¨°nies judaiques. Tampoc quan ni on va morir, tot i que es creu que va ser a Barcelona al voltant del 1501. En aquesta ciutat va pintar la que es considera la seva gran obra mestra: la Pietat Despl¨¤, despr¨¦s de rec¨®rrer altres ciutats com Val¨¨ncia, Daroca i Saragossa. En totes va pintar una vintena d'excel¡¤lents obres que el converteixen en un virtu¨®s de la pintura i en l'artista m¨¦s destacat de la Corona d'Arag¨®, a m¨¦s del principal representant de la influ¨¨ncia flamenca a Espanya.

A Bermejo est¨¤ dedicada una de les grans exposicions de la propera temporada del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), en la qual es podran veure gaireb¨¦ tots els seus treballs: la taula central del Retaule de Sant Miquel, propietat de la National Gallery (Londres), que va encarregar el 1468 Antoni Joan, senyor de Tous; el Tr¨ªptic de la Mare de D¨¦u de Montserrat, de la catedral d'Acqui Terme, que va encarregar un mercader itali¨¤ establert a Val¨¨ncia el 1483, i la famosa Pietat, que en els seus m¨¦s de 500 anys no ha abandonat mai la catedral de Barcelona, on s'exposa amb el seu comitent, l'ardiaca Joan Despl¨¤. L'exposici¨®, comissariada per Joan Molina, ¨¦s fruit de la col¡¤laboraci¨® entre el MNAC i el Prado, el museu madrileny on s'inaugura la mostra dimarts que ve.

Bermejo, del qual el MNAC t¨¦ quatre taules (dues dipositades per l'Institut Amatller d¡¯Art Hispanic) i, per tant, gaireb¨¦ el 20% del total de la seva producci¨®, no ser¨¤ l'¨²nic artista que despuntar¨¤ en la temporada 2018-2019 del museu. El fot¨°graf Oriol Maspons (1928-2013), m¨¦s de 500 anys despr¨¦s que Bermejo, protagonitzar¨¤ una altra retrospectiva del museu que t¨¦ tot l'arxiu de la seva obra: unes 7.000 fotografies realitzades entre el 1950 i el 1980, a m¨¦s de 200 c¨°pies en paper. L'exposici¨® ¨Ccomissariada per Cristina Zelich i que es podr¨¤ veure entre el juliol del 2019 i el gener del 2020¨C ¡°ser¨¤ molt important perqu¨¨ mostrar¨¤ un Maspons m¨¦s profund i m¨¦s seri¨®s; no nom¨¦s relacionat amb la seva visi¨® m¨¦s simp¨¤tica de la gauche divine¡±, va explicar dijous Pepe Serra, director del MNAC, durant la presentaci¨® de la temporada, que va insistir que les mostres programades faran que ¡°es conegui millor la col¡¤lecci¨®, que t¨¦ un potencial enorme¡±. Per a la temporada vinent el MNAC disposa d'1,3 milions (dels 15,5 totals del pressupost) per programar.

Des que Serra va ser nomenat director del MNAC el 2012 s'ha dut a terme la rehabilitaci¨® art¨ªstica d'autors que estaven fora del c¨¤non, com Josep Tapir¨®, Carles Casagemes, Llu?sa Vidal i Xavier Gos¨¦, entre d'altres. Serra va anunciar que ja no hi hauria m¨¦s recuperacions, per¨° ara anuncia que exposar¨¤ Antoni Fabr¨¦s (1854-1936), un dels principals seguidors de Mari¨¤ Fortuny que es caracteritza per buscar la mirada del retratat. Es podr¨¤ veure entre el maig i el setembre del 2019 i el comissari ser¨¤ Aitor Quiney.

La quarta exposici¨® de la temporada ¨¦s sobre escultura d'avantguarda durant la postguerra a Catalunya, amb treballs com els d'?ngel Ferrant, Leandre Crist¨°fol, Torres Mons¨® o l'obra pionera de Josep Maria Subirachs.

El MNAC ¨¦s un museu viu. ?s dif¨ªcil adquirir nous fons rom¨¤nics i g¨°tics, per¨° m¨¦s f¨¤cil patrimonialitzar i formar col¡¤lecci¨® del per¨ªode de la postguerra i les d¨¨cades seg¨¹ents i els inicis de la postmodernitat. I en aix¨° se centra ?lex Mitrani, conservador d'art modern del MNAC, que est¨¤ aconseguint, a partir de donacions, dip¨°sits i adquisicions, com les d'Aur¨¨lia Mu?oz, Joan Claret, Magda Bolumar, Fin o Francesc Tod¨®, que s'exposaran, a partir d'ara, segons va anunciar Serra, en un nou espai que fins ara era magatzem, de la primera planta.