Jane Goodall adverteix que afrontem una extinci¨® massiva d¡¯animals

Envoltada de plantes, criatures silvestres i molt¨ªssima humitat, Jane Goodall es trobava en el seu ambient. La van portar al bosc inundat del CosmoCaixa per fer-li fotos i, de sobte, es va posar a ploure ¨Cuna pluja artificial¨C a les instal¡¤lacions que recreen l'ecosistema amaz¨°nic. Goodall, 84 anys amb eleg¨¤ncia natural i la prest¨¤ncia que dona haver passat bona part de la vida estudiant micos a la selva humida africana, somriu. Sembla que busqui amb la mirada a la part alta dels arbres els seus estimats ximpanz¨¦s dels anys daurats de Gombe. Per¨° all¨¤ no hi s¨®n ni la Flo, ni el Flint, ni la Fifi, ni el poder¨®s Goliath ni la gentil Melisa?(al seu costat nom¨¦s hi t¨¦ Jordi Portabella, director de l'¨¤rea de divulgaci¨® cient¨ªfica del museu).

Ha passat el temps, diverses generacions de ximpanz¨¦s i s'ha convertit en una dama de cabells blancs i prescriptora planet¨¤ria de l'ecologia aquella fotog¨¨nica joveneta en shorts de les portades de National Geographic?¨Cla seva col¡¤lega de micos, una altra del trio de les ape ladies, Dian Fossey (la tercera ¨¦s Birut¨¦ Galdikas, Lady Orangutan), deia que ella hauria guanyat m¨¦s premis si hagu¨¦s estat "rossa com la Jane".

Goodall ¨Cde qui ja ¨¦s un t¨°pic ressaltar el contrast entre la seva aparent fragilitat i la seva energia i personalitat indomables, encara que no per aix¨° ¨¦s menys cert¨C?ha viatjat a Barcelona, on ahir va fer una confer¨¨ncia sobre els 58 anys que s'ha passat investigant els ximpanz¨¦s a ?frica. Del carisma de la primat¨°loga en dona fe el fet que no qued¨¦s ni una entrada lliure per escoltar-la. Poc abans, en una confer¨¨ncia de premsa, va advertir que malgrat tots els progressos i la conscienciaci¨® a la qual ella tant ha contribu?t, la vida salvatge i l'ecosistema continuen molt amena?ats i afrontem una "extinci¨® massiva" d'animals, incloent-hi les girafes.

Ho va fer, aix¨° de cridar l'atenci¨® sobre el desastre que tenim a tocar, despr¨¦s de saludar deixant anar el seu caracter¨ªstic "bon dia" en llenguatge ximpanz¨¦ (un ascendent ¡°uh, uh, uh¡±), que ¨¦s una bona manera de guanyar-se el p¨²blic. Va recordar que ja hi ha una trentena de seus de l'Institut Jane Goodall (JGI) a tot el m¨®n, incloent-hi Espanya, i que promouen campanyes de conservaci¨®, com Forever Wild, llan?ada per sensibilitzar la gent sobre el tr¨¤fic il¡¤legal d'animals. "Semblava que les coses havien de millorar i que s'havia redu?t la demanda de ximpanz¨¦s com a carn a ?frica i la venda de cries per a circs i com a mascotes, per¨° tot ha tornat a comen?ar", va deplorar la primat¨°loga. "Es troben molts ximpanz¨¦s en botigues d'?sia i del nord d'?frica". Tamb¨¦ ha tornat a augmentar la demanda d'ivori, que "est¨¤ a un preu superior a l'or".

Posats a denunciar, Jane Goodall va dir que li havia sobtat veure la quantitat de burilles de cigarro per terra a Barcelona, recordant que tot aix¨° no ¨¦s nom¨¦s brut¨ªcia sin¨® tamb¨¦ contaminaci¨®. Va insistir en la necessitat de conscienciar, sensibilitzar i educar la gent, especialment els joves

Goodall va afegir que la destrucci¨® dels seus ecosistemes ¨¦s una altra amena?a per a la superviv¨¨ncia de les esp¨¨cies. "La tala a una escala gegantina i la contaminaci¨® dels oceans se sumen al tr¨¤fic com a causes que posen en perill milions d'animals".

Posats a denunciar, Jane Goodall va dir que l'havia sobtat la quantitat de burilles de cigarro que hi ha per terra a Barcelona, recordant que tot aix¨° no ¨¦s nom¨¦s brut¨ªcia, sin¨® tamb¨¦ contaminaci¨®. I va insistir tamb¨¦ en la necessitat de conscienciar, sensibilitzar i educar la gent, especialment els joves.

A la pregunta sobre quina ¨¦s l'esp¨¨cie que ara est¨¤ patint m¨¦s, Goodall no ho va dubtar i va deixar anar un inesperat: "El pangol¨ª". Diversos dels presents es van mirar interrogant-se muts sobre qu¨¨ dimonis ¨¦s un pangol¨ª. Amb un nom que procedeix del malai?peng-guling?("el que s'enrotlla"), el pangol¨ª ¨Cjo en vaig veure un una vegada, de l'esp¨¨cie m¨¦s gran, al Serengueti, semblava una catafracta¨C ¨¦s un estrany mam¨ªfer cobert d'escates de queratina (com les nostres ungles) que s'assembla a una carxofa errant. Viu a les regions tropicals d'?sia i ?frica i s'alimenta sobretot de formigues i t¨¨rmits. Empesta com les mofetes. "Se'l ca?a per les seves escates", va explicar Goodall, "perqu¨¨ es creu que van b¨¦ per a la salut". A la Xina i ?frica es considera que milloren la circulaci¨® i ajuden a produir llet per a la lact¨¤ncia materna. I a la bestiola sencera se la considera una del¨ªcia. "Tamb¨¦ el posa molt en perill la desforestaci¨®".

Menys sorprenentment, la primat¨°loga va citar com a esp¨¨cies en situaci¨® cr¨ªtica els lleons, els micos de Barbaria (la mona de Gibraltar) ¨Cel tr¨¤fic d'aquest animal passa per Espanya, va advertir¨C, molts lloros (pel seu plomatge) "i les girafes, que tamb¨¦ estan desapareixent!". Va denunciar que les girafes, que ja falten a molts punts d'?frica on eren habituals, estan sent consumides com a carn i els ossos s'utilitzen per a escultures". Goodall va aprofitar per criticar la ca?a de lleons que fan molts occidentals rics per obtenir trofeus.

La cient¨ªfica va recordar els seus or¨ªgens, quan molta gent li preguntava a la seva mare com deixava que la seva filla se n'an¨¦s sola a estudiar micos a ?frica (a Tanz¨¤nia, el 1960). "Ella, malgrat tot, mai va parar de motivar-me i em va dir: 'Trobar¨¤s la manera de fer-ho' i em va animar a no donar-me mai per ven?uda". En un moment especialment emotiu, va dir que li agradaria que la seva mare pogu¨¦s veure-la ara, veure en el que s'ha convertit i tota la gent que l'escolta.