Bufar n¨²vols de fum, enderrocar gegants de ciment

I no t¡¯empasses molt CO2 quan surts a c¨®rrer per Barcelona?¡±.

¡°¡ªI qu¨¨ vols que hi faci? Si ja hi visc envoltat!¡±.

La conversa sorgeix entre els amants del running, entre amics o ben enmig d¡¯una xerrada entre companys de feina (tamb¨¦ a les petites redaccions). La contaminaci¨® i, per extensi¨®, el canvi clim¨¤tic ja s¨®n preocupacions de primer ordre entre els catalans. N¡¯hi ha motius de sobres: segons el Tercer informe sobre canvi clim¨¤tic a Catalunya de 2017, l¡¯¨²ltim presentat, les actuals m¨¦s de 300 morts a causa d¡¯aquest fenomen poden passar a ser 2.500 el 2050. El 2019 pot ser (¡°ha de ser¡±, segons els ecologistes) un any d¡¯inflexi¨® per comen?ar a posar barreres als efectes de l¡¯escalfament global a Catalunya. La Generalitat vol fer un pas endavant amb l¡¯entrada en vigor de l¡¯impost catal¨¤ sobre les emissions de gasos d¡¯efecte d¡¯hivernacle a vehicles. Despr¨¦s que el Tribunal Constitucional aixequ¨¦s la suspensi¨® de la llei catalana del canvi clim¨¤tic, el Govern t¨¦ previst comen?ar a aplicar la taxa ja el primer trimestre d¡¯aquest nou any.

Amb dels ingressos obtinguts pel futur impost, la Generalitat vol finan?ar la creaci¨® i el desenvolupament de dues entitats noves: el Fons Clim¨¤tic i el Fons de Patrimoni Natural. El foment de les renovables, la descentralitzaci¨® de les xarxes, l¡¯estalvi d¡¯aigua i la conservaci¨® de la biodiversitat estaran entre els seus objectius. Moltes assignatures pendents on Barcelona tindr¨¤ molt a dir respecte a la mobilitat sostenible. Encara m¨¦s despr¨¦s de ser escollida com la seu d¡¯un centre europeu sobre mobilitat urbana, que es comen?ar¨¤ a planejar aquest 2019. El projecte tindr¨¤ una vig¨¨ncia d¡¯entre set i quinze anys i comptar¨¤ amb un pressupost de 1.600 milions. Una injecci¨® de moral a una ciutat en la qual van morir 354 persones el 2017 a causa de la pol¡¤luci¨®, segons xifres del consistori.

Si Barcelona estar¨¤ pendent del cel, la Costa Brava ho estar¨¤ del ciment, potser el paisatge catal¨¤ m¨¦s semblant al litoral mallorqu¨ª, on la muntanya entra dins el mar com les arrels ho fan a la terra. Poesia paisatg¨ªstica sobre la qual sobrevolen projectes d¡¯urbanitzacions i hotels de luxe. Sota la plataforma SOS Costa Brava, l¡¯ecologisme ha pressionat i ha aconseguit que el Govern anunci¨¦s la revisi¨® d¡¯unes 200 urbanitzacions per frenar-ne el creixement gr¨¤cies a un futur nou pla director urban¨ªstic. El pla inicial estar¨¤ llest aquest primer trimestre, tal com s¡¯hi va comprometre el Govern, i comportar¨¤ com a m¨ªnim una morat¨°ria de concessi¨® de llic¨¨ncies de construcci¨® fins a la seva aprovaci¨® final. El Departament de Territori i Sostenibilitat tamb¨¦ estudiar¨¤ cada municipi per impedir que es pugui construir en zones ¡°amb factors d¡¯insostenibilitat¡±. No se sap encara quines seran ni que suposar¨¤ aix¨° finalment per a aquestes urbanitzacions denunciades per l¡¯ecologisme, com la que es projecta a la cala d¡¯Aiguafreda de Begur.

Del mar a la muntanya, el Govern t¨¦ una altra patata calenta als Pirineus en forma d¡¯os. ?s nom¨¦s un exemplar, per¨° els seus atacs a la ramaderia han obert una guerra entre els pagesos afectats i la Generalitat, que haur¨¤ de decidir, tal com va anunciar a la primavera, si finalment expulsa l¡¯os bruGoiat de les escarpades muntanyes. Els pagesos estan disposats a seguir amb les mobilitzacions contra la reintroducci¨® de l¡¯animal, per¨° la Generalitat ja va avisar que un sol exemplar no posar¨¤ en perill una feina de 20 anys.