Com atreure les fam¨ªlies a les escoles on ning¨² vol anar

Fa dos anys, el Montessori de Rub¨ª va entrar a la xarxa de 23 escoles Magnet (imant, en catal¨¤) de Catalunya, un programa inspirat en les magnet schools que els Estats Units van llan?ar en la d¨¨cada dels setanta per animar les fam¨ªlies blanques a matricular els seus fills en escoles p¨²bliques amb majoria de negres. Encara que existeixen moltes difer¨¨ncies entre el model nord-americ¨¤ i el catal¨¤ ¡ªimpulsat el 2013 per la Fundaci¨® Jaume Bofill en col¡¤laboraci¨® amb el Govern catal¨¤ i la Universitat Aut¨°noma de Barcelona¡ª, l'eix ¨¦s el mateix: aconseguir una alian?a entre les escoles i els centres de recerca potents o centres culturals de refer¨¨ncia per retornar el prestigi a aquestes escoles.

M¨¢s informaci¨®n

La demanda d¡¯escola p¨²blica a Barcelona es mant¨¦ a l¡¯al?a

L¡¯escola treu un notable en acollida, per¨° susp¨¨n en integraci¨®

Qu¨¨ guanyen les escoles en associar-se amb aquests centres de recerca? Portar a les aules una altra manera de treballar els temes, basada en el m¨¨tode cient¨ªfic. Fa dos anys el Montessori de Rub¨ª es va aliar amb un centre especialitzat en rob¨°tica i t¨¨cniques d'impressi¨® en 3D de la Universitat Polit¨¨cnica de Catalunya. L'objectiu ¨¦s despertar en els petits l¡¯inter¨¨s per les anomenades STEM (sigles en angl¨¨s de ci¨¨ncies, tecnologia, enginyeria i matem¨¤tiques). Un dels avantatges principals ¨¦s que els alumnes accedeixen a les instal¡¤lacions de la universitat i all¨¤ utilitzen m¨¤quines que una escola p¨²blica no es pot permetre. A m¨¦s a m¨¦s, els estudiants reben tutories dels enginyers, que participen amb els professors en el disseny de treballs per projectes.

Tallar peces de fusta amb l¨¤ser amb les formes del cos hum¨¤ per despr¨¦s encaixar-les ¨¦s un exemple. Fa uns mesos, van exhibir algunes de les seves creacions a la pla?a del poble en companyia dels enginyers de la universitat. ¡°?s molt potent, els ve?ns coneixen el que fan els nens i veuen el potencial de l¡¯escola¡±, explica la directora.

L¡¯escola p¨²blica Samuntada, a Sabadell, ¨¦s un dels casos de m¨¦s ¨¨xit. En entrar, es veuen diferents pavellons connectats per camins de pedra i separats per espais amb gespa i moltes bicicletes de petites dimensions aparcades. Nom¨¦s de visitar l'aula de m¨²sica ja es nota que ¨¦s singular; de les parets en pengen ukeleles i hi ha pianos i teclats. Fa anys que van deixar estar la flauta. ¡°Hem renovat tots els espais amb els diners de l¡¯AMPA i l'ajuda de Magnet. Som una altra escola¡±, explica Patricia Rey, la directora.

El 2013 van entrar a la xarxa i s¡¯han aliat amb l¡¯Institut Catal¨¤ de Paleontologia i amb l'hospital p¨²blic Taul¨ª, enganxat al centre. En cinc anys les fam¨ªlies amb estudis superiors han passat de representar el 5% del total al 25%. Els alumnes d'infantil van assistir a una extracci¨® de sang i despr¨¦s van participar en l'organitzaci¨® d'una campanya de donaci¨®; tamb¨¦ van veure el v¨ªdeo d'un part i dues matrones van portar una simulaci¨® d'un embar¨¤s feta amb un globus, aigua i un ninot. Han estudiat els efectes de l'oli de palma i tamb¨¦ van muntar un museu amb r¨¨pliques cedides pel Paleontol¨°gic al pati de l'escola.

¡°El problema ¨¦s que les fam¨ªlies no escullen el centre que volen, descarten els que no volen per als seus fills. ?s una din¨¤mica de fugida i no d'elecci¨®¡±, assenyala Ismael Palac¨ªn, director de la Fundaci¨® Jaume Bofill, dedicada a la recerca educativa. Segons diversos estudis publicats per la instituci¨®, les fam¨ªlies acostumen a tenir en compte el tipus d'alumnat del centre i no tant el projecte educatiu o el professorat. Per aix¨°, el revulsiu ¨¦s fer que l'escola sigui prou atractiva per restar for?a al prejudici de classe.

A Espanya, la segregaci¨® escolar ¡ªla separaci¨® dels nens en diferents col¡¤legis segons el seu perfil socioecon¨°mic¡ª afecta el 46,8% dels centres educatius del pa¨ªs ¡ªnou de cada deu s¨®n p¨²blics¡ª. Catalunya ¨¦s la segona comunitat, per darrere de Madrid, amb el nivell de segregaci¨® m¨¦s alt, segons un informe de la Universitat Aut¨°noma de Madrid. De fet, el 30% dels alumnes haurien de canviar d¡¯escola per aconseguir aules m¨¦s heterog¨¨nies.

Implicaci¨® del professorat

¡°Es tracta d'oferir alguna cosa que la resta d'escoles no tenen i cal construir un projecte s¨°lid que requereix una implicaci¨® total per part del professorat¡±, explica Roser Argem¨ª, responsable del programa Magnet de la Bofill, que despr¨¦s de m¨¦s de sis anys comen?a a veure resultats. Abans d'entrar a Magnet, el percentatge d'alumnes estrangers a diverses d'aquestes escoles superava el 70%. Tot i que encara no tenen una xifra global, perqu¨¨ cada centre evoluciona a un ritme, en alguns ja ha baixat al 20%.

Al Montessori de Rub¨ª les millores s¨®n encara modestes. El canvi m¨¦s significatiu ¨¦s que han aconseguit atreure l'atenci¨® de noves fam¨ªlies del poble; de les 15 fam¨ªlies que van visitar el col¡¤legi fa dos anys en les jornades de portes obertes, s¡¯ha passat a 52 aquest curs. ¡°Ten¨ªem l'autoestima molt baixa, v¨¨iem que no volien venir a l¡¯escola. Ara moltes de les fam¨ªlies ens diuen que encara que no som la seva primera opci¨®, no l'han descartat. ?s el nostre primer ¨¨xit¡±, assegura la directora. Els docents han rebut m¨¦s de 90 hores de formaci¨® l'any, finan?ades pel programa Magnet.

La Maria, que s¡¯estima m¨¦s no dir el seu nom real, va decidir fa quatre anys matricular el seu fill en una escola Magnet de Barcelona. Ella i la seva parella tenen estudis universitaris. ¡°No som herois per portar-lo a un centre estigmatitzat. No ¨¦s un sacrifici, sin¨® una convicci¨®. Ens va atreure molt el projecte educatiu lligat a l'art. A m¨¦s, l¡¯escola condiciona la teva xarxa de relacions i aquesta s'assembla m¨¦s a la Barcelona real, per la diversitat¡±, explica. Aquest centre t¨¦ una alian?a amb el Museu d¡¯Art Contemporani de Barcelona.

¡°Si volem una societat cohesionada, amb capacitat d'empatia, aix¨° nom¨¦s s'apr¨¨n a l'escola amb relacions personals. Tenir companys amb situacions complicades t'ensenya a preocupar-te per temes que d'una altra manera no coneixeries¡±, indica Aina Tarabini, professora de Sociologia de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona i coautora del primer estudi de la xarxa Magnet catalana. Segons aquesta avaluaci¨®, la participaci¨® dels alumnes en les activitats de classe ha augmentat un 77% en aquests centres. ¡°Abans la majoria de fam¨ªlies estaven preocupades per si tindrien o no beca de menjador. Ara, per com avaluem. Aix¨° t¨¦ un efecte sobre el professorat, que sent m¨¦s pressi¨® i exig¨¨ncia. Aix¨ª es transforma una escola¡±, explica la directora del Samuntada.

Qu¨¨ passa amb els resultats acad¨¨mics en aquests centres? A Magnet encara no han fet la comparativa. Als anys seixanta l'informe Coleman, un referent en la literatura cient¨ªfica educativa, va demostrar l'anomenat ¡°efecte company¡±. ¡°Les aspiracions, autoestima i rendiment dels alumnes m¨¦s desfavorits milloren en aules amb una composici¨® m¨¦s variada, mentre que els resultats dels m¨¦s avan?ats no empitjoren¡±, explica Xavier Celorrio, professor de Sociologia de l¡¯Educaci¨® de la Universitat de Barcelona.

A m¨¦s de la implicaci¨® del professorat, que t¨¦ durant tot el curs un expert en innovaci¨® educativa de la Jaume Bofill que els assessora sobre el canvi de model pedag¨°gic, ¨¦s ¡°imprescindible¡± la implicaci¨® dels ajuntaments, explica Tarabini, de l¡¯Aut¨°noma de Barcelona. ¡°L¡¯escola sola no pot canviar la composici¨® de les seves aules, els ajuntaments han d'assegurar una matriculaci¨® equilibrada dels alumnes desfavorits, de manera que es reparteixin en diferents centres i han d'obrir oficines d'informaci¨® per fer con¨¨ixer a les fam¨ªlies aquests centres com a opcions educatives interessants¡±, afegeix.