Periodisme per a periodistes

No hi ha res m¨¦s frustrant per a un periodista que ser inintel¡¤ligible, no fer-se entendre ni tan sols per als seus aduladors, tret que parli per a periodistes, cosa d¡¯altra banda molt habitual ¨²ltimament en l¡¯ofici, tamb¨¦ quan hi ha disputes esportives a la vella Europa. Cap assumpte genera m¨¦s discussi¨®, per exemple, que l¡¯estil del Bar?a. La majoria hem caigut en el periodisme per a periodistes, textos encriptats i amb rerefons, dif¨ªcils de desxifrar per al lector no contaminat o, al contrari, clarividents com els que escrivia Enric Ba?eres.

El redactor en cap de La Vanguardia va ser un periodista com una catedral, subtil i polemista, capa? de provocar tanta admiraci¨® a la seva audi¨¨ncia com t¨ªrria en la premsa amb textos com el titulat: ?Qui¨¦n le negar¨ªa una asistencia a Michael Jordan? Temps de Ronaldo, lo Pelat i Guardiola, quan el periodisme exigia m¨¦s ploma que xerrameca i es combatia la crid¨°ria, res a veure amb el periodisme de clics o amb el periodisme de club que mana avui a la Lliga. La milit¨¤ncia i el hooliganisme s¡¯imposen sovint al distanciament en el contenci¨®s Bar?a-Madrid.

M¨¢s informaci¨®n

La dama que facilita la vida

¡°El periodisme esportiu genera cada dia un m¨®n nou per desmentir-lo l¡¯endem¨¤ i crear-ne un altre¡±, assegurava Andreu Merc¨¨ Varela, un cl¨¤ssic que continua de moda en uns moments en qu¨¨ es consumeix m¨¦s que no pas es llegeix i les c¨¤psules informatives o de propaganda tenen m¨¦s impacte que els llibres, algun d¡¯especialment recomanable como el de Kubala de Manuel Ib¨¢?ez Escofet (Editorial Cal¡¤l¨ªgraf). La presentaci¨® a la Casa del Llibre va ser tot un ¨¨xit de convocat¨°ria molt merescut per a l¡¯editor i prologuista Josep Maria S¨°ria.

Vaig anar entusiasmat a la cita perqu¨¨ necessitava escoltar S¨°ria per entendre com funcionava el periodisme en els anys durs del franquisme, volia saber m¨¦s coses d¡¯aquell mestre de periodistes que va ser Ib¨¢?ez Escofet, tamb¨¦ pretenia enraonar amb l¡¯historiador Carles Santacana sobre Kubala i m¡¯interessava saber l¡¯opini¨® de M¨¤rius Carol sobre la situaci¨® del Bar?a. L¡¯atenci¨®, malgrat tot, es va centrar en Josep Maria Bartomeu, el president del Bar?a, que al final de l¡¯acte li van preguntar reiteradament per la situaci¨® del t¨¨cnic Ernesto Valverde.

Les intervencions van ser, en qualsevol cas, molt enriquidores perqu¨¨ es va parlar d¡¯una ¨¨poca en qu¨¨ la vocaci¨® liter¨¤ria a les redaccions era tanta que hi havia apostes sobre qui es llegia m¨¦s llibres en una setmana, obsessionat Ib¨¢?ez perqu¨¨ els joves fullegessin i comentessin C¨¤ndid de Voltaire. ¡°Gent jove, pa tou¡±, assegurava el periodista de diaris com El Mat¨ª, El Correo Catal¨¢n, Tele/eXpress o La Vanguardia. La figura d¡¯Ib¨¢?ez ¨¦s essencial per entendre i seguir el fil de les figures del Bar?a.

Va escriure molt sobre Samitier. ¡°N¡¯hi ha que sostenen que hi ha una edat f¨ªsica i una altra de moral; no s¨¦ qui va dir que l¡¯home tenia l¡¯edat de les seves art¨¨ries. Jo he arribat al convenciment que hi ha ¨¦ssers, molt pocs, que no tenen edat. Samitier no t¨¦ edat (¡­) Un president va arribar a dir que era preferible tenir-lo a dins sense fer res que fora del club¡±. Va ser Samitier qui va afirmar que amb Kubala el futbol va passar de l¡¯¡°opereta a l¡¯¨°pera¡± de la mateixa manera que ning¨² va retratar millor el Cabez¨®n que Ib¨¢?ez: ¡°Marcava gols bonics, serens, exactes, una obra d¡¯art. Hala, hala, Kubala¡±.

Tamb¨¦ va anunciar com pocs l¡¯impacte Johan Cruyff. ¡°Fins ara havia vist el fenomen Cruyff al terreny de joc, per¨° ahir vaig tenir l¡¯oportunitat de viure¡¯l a camp obert. No em refereixo al fenomen futbol¨ªstic, sin¨® al fenomen hum¨¤ i sociol¨°gic: al fet singular que supera els l¨ªmits de l¡¯estadi, aquell que De Gaulle practicava amb saviesa: le bain de foule, el bany de multituds (¡­) En un radi de 20 quil¨°metres es van parar les f¨¤briques i es va deixar de llaurar les terres per poder veure Cruyff, l¡¯home que arrossegava les masses¡±.

I es va referir amb especial encert a Diego Armando Maradona: ¡°Els genis s¨®n de tracte dif¨ªcil i complicat, per¨° qui no sap tractar-los no serveix per dirigir un muntatge en el qual descansa, indiferent a tot, el vedell d¡¯or amb el cap en forma de pilota de futbol. Algun culpable hi deu haver¡±. Hi ha moltes refer¨¨ncies i citacions rellevants en els seus articles recollits al llibre Parlem del Bar?a. De Samitier a Cruyff (Edicions La Campana). Una recopilaci¨® que va fer b¨¦ de dirigir un barcelonista que va aspirar a president, com va ser Jaume Llaurad¨®, creador del F¨°rum Samitier.

Ib¨¢?ez no va con¨¨ixer Messi. Tampoc se sap qu¨¨ pensaria V¨¢zquez Montalb¨¢n del 10 del Bar?a. Ni Joan Garc¨ªa Castell, Mart¨ª Farreras o Josep Morera Falc¨®, c¨¨lebre per les seves columnes Bajo la piel del estadio. La paraula de S¨°ria ajuda a entendre la import¨¤ncia d¡¯aquelles plomes i essencialment la d¡¯Ib¨¢?ez, amb una opini¨® que ¡°contrastava amb la del gruix del periodisme espanyol. Les redaccions es van omplir d¡¯adeptes del r¨¨gim, tamb¨¦ les seccions d¡¯esport¡±, temps en qu¨¨ es parlava de la ¡°sana rivalitat amb l¡¯Espanyol¡± i s¡¯imposava l¡¯antibarcelonisme, com recull el pr¨°leg del llibre Kubala.

Sovint conv¨¦ mirar el passat per entendre el present, sobretot quan a Messi li agafa per parlar a l¡¯Argentina i s¡¯obre tant als seus amics que explica com els seus fills, un el dolent (Mateo), l¡¯altre un tros de pa (Thiago) i el tercer (Ciro) m¨¦s proper al primer que al segon. Ib¨¢?ez va transcendir precisament per ser un seguidor dels periodistes que van marcar ¨¨poca als anys vint i trenta, figures com Josep Pla, Josep Maria de Sagarra, Josep Maria Planes i Agust¨ª Calvet, Gaziel.

¡°Els feli?os vint es van submergir, igual que l¡¯Atl¨¤ntida, en els anys trenta, els quaranta, els cinquanta... I ens vam trobar en el l¨ªmit de l¡¯abisme dels seixanta. Vam aprendre ¨Cd¡¯una manera molt dura, certament¨C a ser joves i homes¡±, explicava Manolo Ib¨¢?ez Escofet. ¡°I, sense adonar-nos-en, hem comen?at a fer-nos vells¡±. Molt apassionat, assegurava que per ser periodista ¡°es necessita una curiositat universal, humilitat i ¨¤nsia per comunicar¡±. Va ser una sort anar a la Casa del Llibre i de passada comprar El director, de David Jim¨¦nez. Ja havia llegit, entre d¡¯altres, Memorias l¨ªquidas, d¡¯Enric Gonz¨¢lez, i Menuda tropa, de Joaqu¨ªn Luna, i Aquella porta girat¨°ria, de Llu¨ªs Foix. Periodistes que entenen de periodistes i de periodisme, com S¨°ria.