L¡¯Hermitage de Barcelona obrir¨¤ el 2022 i tindr¨¤ col¡¤lecci¨® pr¨°pia

Quan el juny del 2016, i despr¨¦s de quatre anys de rumors i especulaci¨®, els promotors de l'Hermitage de Barcelona van presentar el seu projecte per crear un nou museu a la nova bocana del port de Barcelona, al costat de l'hotel W, van assegurar que la primera pedra es col¡¤locaria el 2017 i que s'inauguraria el maig del 2019. Per¨° no ha estat aix¨ª. L'oposici¨® de l'Ajuntament i els ve?ns, aix¨ª com la defunci¨® del seu impulsor cient¨ªfic, Jorge Wagensberg, semblaven que farien naufragar el projecte. Per¨° tampoc ha estat aix¨ª. L'Autoritat Portu¨¤ria va obrir a l'abril el tr¨¤mit administratiu per rebre ofertes per instal¡¤lar-se en aquesta parcel¡¤la del port, qualificada de cultural. Ahir es van publicar els detalls del projecte d'aquest nou centre que ha dissenyat l'arquitecte japon¨¨s, premi Pritzker, Toyo Ito, que segons els plans obrir¨¤ les portes durant la tardor del 2022.

Dijous es va con¨¨ixer el projecte elaborat pels promotors d'aquest museu privat, el fons d'inversi¨® su?ssoluxemburgu¨¨s Varia, que controla el 80% de les accions de la societat Museu Hermitage Barcelona. L'altre 20% ¨¦s de Cultural Development Barcelona, de l'impulsor del projecte i qui controla l'acord a 50 anys amb l'Hermitage rus, Ujo Pallar¨¦s. Ara es necessita que l'Autoritat Portu¨¤ria de Barcelona l'aprovi amb el vistiplau de l'Ajuntament de Barcelona. Per poder construir-lo i inaugurar-lo primer s'han d'invertir gaireb¨¦ 52 milions d'euros, dels quals 35,8 corresponen al cost de construcci¨® (29,6) i equipament del museu (6,2), mentre que el projecte museogr¨¤fic i d'arquitectura tenen un cost de cinc milions m¨¦s.

Aquesta ¨²ltima quantitat, segons la documentaci¨®, ¨¦s la que s'ha pagat a l'Hermitage de Sant Petersburg en concepte de llic¨¨ncia perqu¨¨ deixi les obres en pr¨¦stec durant els 50 anys de l'acord signat el 2012. Per als promotors, tal com asseguren en la documentaci¨®, ¡°l'edifici ser¨¤ la pe?a m¨¦s important del museu, la que es convertir¨¤ en la seva imatge a la ciutat, el pa¨ªs i el m¨®n¡±. Per aix¨°, de l'anod¨ª projecte que es va presentar el juny del 2016 s'ha passat a un que ¨¦s suggeridor, sinu¨®s i gaireb¨¦ org¨¤nic, signat per Ito, guanyador del premi Pritzker, que simula les ones del mar, situades ben a prop del futur museu. A l'interior set murs-cintes emboliquen les diferents sales i les comuniquen. Els impulsors del projecte creuen que el museu ¡°es convertir¨¤ necess¨¤riament en una refer¨¨ncia. La seva imatge s'ha d'associar amb la d'una instituci¨® moderna, coherent i respectuosa¡±. Per a ells, m¨¦s que un edifici emblem¨¤tic es tracta d'una ¡°arquitectura coherent¡±.

Segons els plans dels promotors, el museu rebr¨¤ 850.000 visitants (el 70% turistes) el primer any i arribar¨¤, calculen, als 1,5 milions 13 anys despr¨¦s d'haver obert les portes. ¡°Una xifra similar a la del Teatre-Museu Dal¨ª de Figueres¡±. Entre les sorpreses de la documentaci¨®: a m¨¦s de les obres que presti el museu rus, els impulsors bastiran una col¡¤lecci¨® pr¨°pia que es pot ¡°comprar, concebre, crear o haver rebut en donaci¨®¡±.

El nou edifici, de 25 metres d'altura i que es construir¨¤ a la pla?a dels Vents, en un solar de 3.240 metres quadrats, tindr¨¤ quatre plantes, una de subterr¨¤nia, destinada a l'aparcament. La coberta ser¨¤ transitable. A la planta baixa hi haur¨¤ un vest¨ªbul al voltant del qual s'articulen les diverses sales com a oficines, guarda-roba, una sala multiusos, un auditori i una cafeteria restaurant amb una terrassa exterior. A la primera planta hi haur¨¤ la botiga i la primera de les sis sales d'exposicions que es distribueixen per les diverses plantes, on, a m¨¦s, hi haur¨¤ una cafeteria amb terrassa exterior, una llibreria d'art i, a la quarta planta, un gran restaurant caf¨¨, amb sala VIP (60 metres quadrats) i dues terrasses. La superf¨ªcie constru?da ser¨¤ de 16.493 metres quadrats, dels quals 3.782 s¨®n per a exposici¨®.

Els promotors del museu volen crear ¡°un museu total¡± i ¡°el primer exemple d'una manera nova i original de concebre els museus i entendre el seu paper al segle XXI. Un centre de coneixement interdisciplinari basat en obres d'art i objectes culturals que expliquin hist¨°ries, que ens traslladin a un paisatge i una ¨¨poca i permetin apropar-nos a una manera de viure i entendre el m¨®n dels individus que els han creat¡±.

Per aconseguir-ho han confiat la museografia a Total Museology, una empresa creada el 2014 pel desaparegut Jorge Wagensberg, que desenvolupa les idees i conceptes que el f¨ªsic va desplegar a CosmoCaixa des del 2004, amb l'objectiu de crear est¨ªmuls a favor del coneixement cient¨ªfic. Segons la mem¨°ria, l'Hermitage Barcelona neix ¡°amb la vocaci¨® de crear el que ser¨¤ la primera refer¨¨ncia d'un llenguatge museogr¨¤fic genu?nament interdisciplinari¡±. ¡°La museografia, mai vista en el m¨®n de l'art, no es limitar¨¤ a recollir i penjar quadres a la paret sin¨® a observar i entendre aquestes obres perqu¨¨ els visitants del museu es posin a la pell dels ¨¦ssers humans que les van crear¡±, expliquen.

De les sis sales d'exposicions, a la m¨¦s gran, de 800 metres quadrats, s'hi instal¡¤lar¨¤ una de les dues exposicions permanents ¡ªun m¨¤xim de cinc anys¡ª amb les obres provinents de l'Hermitage rus agrupades en grans temes. En una segona sala, de 500 metres, s'instal¡¤lar¨¤ la col¡¤lecci¨® del mateix museu, una novetat. Els impulsors del projecte no han dubtat a il¡¤lustrar el seu projecte amb imatges d'obres que dif¨ªcilment es veuran en aquest museu: quatre enormes escultures met¨¤l¡¤liques de Plensa, diverses de Chillida i d'Antonio L¨®pez, un parell d'enormes quadres de Matisse (un d'ells La dansa, del MoMA), a m¨¦s de tres de Giacometti.

Aquestes dues sales ¡°s¨®n el nucli de l'oferta del museu¡±. A m¨¦s, tindr¨¤ dues sales m¨¦s per a exposicions temporals, una ¡°sala de talents¡±, una altra per a la ¡°pe?a del mes¡± i una ¨²ltima anomenada ¡°sala cr¨ªtica¡±, on s'analitzar¨¤ en profunditat una de les obres exposades, segons el programa museogr¨¤fic elaborat per Total Museology.

L'estudi econ¨°mic, optimista, parla d'un primer any amb super¨¤vit despr¨¦s de la venda d'entrades, a 13 euros de mitjana, de 2,8 milions d'euros, que al cap de 20 anys arribaria a ser de 8,3 milions, despr¨¦s d'uns ingressos totals de 24,7 milions. No hi ha dubte que els promotors confien, i molt, en el benefici de l'injuriat turisme que omple Barcelona tot l'any, sobretot dels 25 milions de creueristes que embarquen o desembarquen a pocs metres d'on hi haur¨¤ situat el museu.