Quatre cors entre B¨°snia i Catalunya

Quan l¡¯any 1992 les bombes van comen?ar a caure sobre Sarajevo, pocs pobles es van mobilitzar tant com el catal¨¤ per ajudar les v¨ªctimes de la guerra de B¨°snia, que es va endur la vida de m¨¦s de 100.000 persones. Entre ciutadans, ONG i institucions p¨²bliques, del Principat van sortir m¨¦s de mil tones d¡¯ajuda humanit¨¤ria en direcci¨® al pa¨ªs balc¨¤nic. L¡¯Ajuntament de Barcelona va cr¨¦ixer en un districte simb¨°lic, l¡¯onz¨¨, dedicat a Sarajevo, amb pressupost i administraci¨® propis. I dotzenes de pobles i ciutats van fer un esfor? per acollir uns 2.500 refugiats bosnians. En el 25¨¨ aniversari de la pitjor massacre d¡¯aquella guerra, el genocidi de Srebrenica, i tot coincidint amb l¡¯alto el foc de la guerra signat el 26 de setembre de 1995, Quadern ha conversat amb quatre d¡¯aquells hostes, residents avui a la seva B¨°snia natal.

¡°Els primers combois humanitaris que van entrar a Sarajevo venien de Catalunya¡±, assenyala Almir Kasumagic, arribat amb 17 anys i que acabaria passant-ne deu en terres catalanes. Gaireb¨¦ tants com Mirza Zildzovic, tamb¨¦ un adolescent a inicis dels noranta, que no dubta a definir-se avui com a ¡°m¨¦s catal¨¤ que bosni¨¤ i un fan¨¤tic del Bar?a¡±. Izeta Merdovic, llavors una mare amb dues criatures petites, i Leila Aladjuz, que encara era una nena, van tornar m¨¦s aviat al seu pa¨ªs, per¨° totes dues coincideixen a afirmar que porten i portaran sempre ¡°Catalunya al cor¡± gr¨¤cies a la c¨¤lida acollida que van rebre en aquells temps tan foscos.

Tots quatre descriuen una petita odissea de diversos mesos per arribar a Catalunya, que solia incloure una llarga estada en algun camp de refugiats o casa d¡¯acollida a Cro¨¤cia. Almir ¨¦s el que va viure una fugida m¨¦s atribolada, pr¨°pia d¡¯un film d¡¯acci¨®. A l¡¯inici de la guerra va quedar bloquejat a Doboj, ciutat s¨¨rbia, un lloc ben perill¨®s per a un jove d¡¯arrels musulmanes. ¡°Despr¨¦s de vuit mesos, vaig aconseguir que un paio em port¨¦s a la frontera croata amagat al maleter del seu cotxe, a canvi de 50 euros i dos paquets de cigarretes per subornar els paramilitars serbis als controls de carretera¡±, rememora en un bar de moda de Sarajevo. ¡°Em va deixar a terra de ning¨², i vaig c¨®rrer m¨¦s d¡¯un quil¨°metre sense mirar enrere¡±.

El proc¨¦s era sempre el mateix: despr¨¦s de registrar-se com a refugiats amb l¡¯ONU, l¡¯enviat d¡¯alguna entitat catalana en missi¨® humanit¨¤ria, com per exemple el CIEMEN o C¨¤ritas, els oferia empara. La majoria eren dones i nens, per¨° tamb¨¦ hi havia alguns avis. Els homes adults es quedaven treballant o lluitant al front.

Un cop a Catalunya, s¡¯allotjaven de manera provisional en algun alberg fins a l¡¯arribada d¡¯algun responsable municipal que se¡¯n fes c¨¤rrec. ¡°Nosaltres vam arribar amb un grup d¡¯un centenar de persones, i ens van instal¡¤lar temporalment a l¡¯Arbo? uns dos mesos. Finalment, ens va tocar Ol¨¨rdola, a prop de Vilafranca del Pened¨¨s¡±, comenta Leila, mentre el seu inquiet fill vagareja per un caf¨¨ de la capital bosniana.

Una acollida hospital¨¤ria

Tots quatre antics refugiats coincideixen a descriure la rebuda als seus pobles respectius com a exemplar. Una xarxa d¡¯institucions p¨²bliques, associacions i ciutadans s¡¯encarregava de proporcionar-los un allotjament gratu?t, menjar, diners i fins i tot, en alguns casos, feina. ¡°Em van tractar com si fos una reina. No ens va faltar mai res. Fins i tot, m¡¯acompanyaven al metge si queia malalta. Potser el fet que arrib¨¦s amb dues criatures petites molt boniques va ajudar a empatitzar amb nosaltres¡±, diu Izeta, a qui van allotjar a l¡¯Espluga Calva, un llogarret de la comarca de les Garrigues, prop de Lleida, d¡¯uns 400 habitants. ¡°Vaig fer amistat amb una fam¨ªlia de Mollerussa que tenia una empresa t¨¨xtil, i em van oferir una feina a la seva f¨¤brica¡±, comenta Izeta, que avui es guanya la vida fent de cuinera en una escola.

La canalla es va haver d¡¯integrar per la via r¨¤pida, ja que en q¨¹esti¨® de dies els nens bosnians es trobaven dins una aula en la qual el mestre i els companys parlaven en una llengua incomprensible. ¡°Va ser dur, em va costar mig any poder entendre¡¯ls b¨¦. Per¨° vaig poder passar de curs¡±, recorda Leila, que aquell primer any va cursar set¨¨ de l¡¯antiga Educaci¨® General B¨¤sica. Aquesta avui extravertida guia tur¨ªstica t¨¦ paraules d¡¯agra?ment per als seus mestres i companys de classe, si b¨¦ la seva integraci¨® no va estar exempta d¡¯algun petit conflicte: ¡°Les nenes s¨®n terribles, i sentien gelosia de mi. I no pas perqu¨¨ fos molt guapa, per¨° atreia l¡¯atenci¨® per ex¨°tica. Aix¨ª que em feia m¨¦s amb els nens¡±.

Molts refugiats van anar a parar a pobles de la Catalunya rural i el catal¨¤ va ser la primera llengua que van aprendre. De fet, alguns eren quasi monoling¨¹es en catal¨¤. ¡°Tenia problemes amb el castell¨¤ als ex¨¤mens perqu¨¨ no el practicava mai. Aix¨ª que, en el viatge de fi de curs a Mallorca, vaig demanar a tots els companys de parlar nom¨¦s en castell¨¤ entre nosaltres tota l¡¯estada. I ho van fer¡±, explica Leila, que avui s¡¯expressa amb m¨¦s flu?desa en castell¨¤ a causa de la seva feina de guia, en la qual rep turistes de l¡¯Am¨¨rica Llatina. Mirza, d¡¯aspecte encara juvenil, no es va penedir mai d¡¯haver apr¨¨s primer el catal¨¤ a Llinars del Vall¨¨s: ¡°Era un avantatge per lligar!¡±, exclama amb un somriure trapella.

Per motius pr¨¤ctics, Almir, que va ser enviat a Gualba de Dalt, prop de Sant Celoni, es va convertir en un defensor ac¨¨rrim del catal¨¤. ¡°A la carrera, dues alumnes d¡¯Erasmus van demanar fer la classe en castell¨¤, i el professor va preguntar si alg¨² s¡¯hi oposava. Jo, el bosni¨¤, vaig ser l¡¯¨²nic que va aixecar el bra? i tothom va al¡¤lucinar¡±, comenta despr¨¦s de preguntar-li per alguna an¨¨cdota divertida. ¡°Per mi, era important treure bona nota. Per les Erasmus no, ja que les aprovaven autom¨¤ticament. A m¨¦s, hi havia una altra classe de la mateixa assignatura en castell¨¤, per¨° era divendres a les 9 i no l¡¯havien triat perqu¨¨ elles volien sortir de festa dijous¡±, es justifica.

Si b¨¦ aquells van ser uns anys durs, de moltes p¨¨rdues, tots parlen amb nost¨¤lgia de Catalunya i amb afecte dels amics que hi van deixar. Per aix¨°, de tant en tant, a l¡¯estiu, tornen per visitar-los. ¡°Els meus amics catalans per a mi s¨®n com de la fam¨ªlia. No fa gaire es va morir el germ¨¤ del meu millor amic all¨¤, i em vaig passar tot el dia plorant¡±, diu Izeta, dona decidida i entusiasta, amant de la gastronomia i a qui agrada cuinar plats catalans.

A tomb del proc¨¦s

Els ecos del proc¨¦s independentista han ressonat amb for?a a B¨°snia, sobretot arran del refer¨¨ndum de l¡¯1-O. Els refugiats dels noranta el van seguir amb molta atenci¨®. Excepte Leila: ¡°En aquella ¨¨poca vaig tenir un boom de feina, i la veritat ¨¦s que no hi vaig estar molt pendent, per¨° els titulars s¨ª que m¡¯arribaven¡±. En general, la majoria simpatitzen amb la reivindicaci¨® de m¨¦s drets per a Catalunya, per¨° manifesten recels i por sobre les conseq¨¹¨¨ncies d¡¯impulsar la independ¨¨ncia.

Les comparacions entre el proc¨¦s catal¨¤ i el desmembrament de Iugosl¨¤via han estat habituals a la premsa espanyola i apareixen inevitablement en totes les converses. ¡°Jo no vaig creure mai que la situaci¨® a Catalunya pogu¨¦s acabar en una guerra civil com la d¡¯aqu¨ª. Ara b¨¦, tamb¨¦ ¨¦s cert que ning¨² es podia imaginar aqu¨ª als anys vuitanta que hi hauria una guerra¡±, reflexiona Mirza, expressant una idea molt estesa entre els antics refugiats. ¡°Entenc que Catalunya es vulgui independitzar. Tots els meus amics catalans ho volen. Per¨° jo no s¨¦ si val la pena arriscar-se que hi hagi un bon merder¡±, opina abans que la conversa derivi cap al seu desig de crear una penya del Bar?a a Sarajevo.

Almir, bon amant de la hist¨°ria, assenyala un altre paral¡¤lelisme entre Catalunya i B¨°snia: ¡°El 1714, qui va dirigir la defensa del setge de Barcelona va ser un castell¨¤, Antoni Villarroel. I qui va defensar Sarajevo del setge serbi va ser un serbi, Jovan Divjak¡±. Partidari de la perviv¨¨ncia de l¡¯antiga Iugosl¨¤via, destaca una difer¨¨ncia important entre ambd¨®s casos: ¡°Amb Tito, les rep¨²bliques tenien molta autonomia, m¨¦s de la que vosaltres tindreu mai a Espanya. No hi havia motiu per al trencament¡±.

Si b¨¦ es manifesta favorable al dret a l¡¯autodeterminaci¨® de Catalunya, considera que avui no hi ha una majoria clara favorable a l¡¯escissi¨® i que, a m¨¦s, ¡°tampoc era el moment oport¨²¡± per engegar el proc¨¦s. ¡°En tot cas, no crec que la independ¨¨ncia sigui una bona idea. Sobretot des del punt de vista econ¨°mic, perqu¨¨ les empreses catalanes perdrien un mercat important. La soluci¨® al problema hauria de ser la concessi¨® a Catalunya d¡¯un concert econ¨°mic com el del Pa¨ªs Basc¡±, rebla en un catal¨¤ quasi digne de Pompeu Fabra.

Izeta tamb¨¦ mostra la seva preocupaci¨® per les conseq¨¹¨¨ncies econ¨°miques d¡¯una ruptura entre Catalunya i Espanya. ¡°Podria haver-hi un caos. Potser a Catalunya li aniria b¨¦ despr¨¦s, per¨° Espanya es veuria molt empobrida. No crec que sigui una bona idea¡±, sost¨¦, per b¨¦ que vol deixar ben clar que estima ¡°molt¡± Catalunya. ¡°En aquella ¨¨poca vaig patir com si fos catalana. Per¨° mai no vaig arribar a t¨¦mer realment que tot plegat desembocaria en una guerra civil, perqu¨¨ all¨¤ la gent t¨¦ m¨¦s cervell que aqu¨ª¡±.

De petit, a l¡¯inici de la guerra, a Ervin Topic l¡¯aterrien el vols dels avions militars que traspassaven la barrera del so. Afortunadament, va poder fugir al Puig, un poblet de Val¨¨ncia. Gr¨¤cies a la seva condici¨® de poliglot, la d¨¨cada passada va treballar per a una ONG catalana i va viatjar sovint al Principat. Tot i definir-se com a ¡°neutral¡± sobre la q¨¹esti¨® de la independ¨¨ncia, vol desmentir algunes comparacions poc raonades. ¡°El nacionalisme catal¨¤ ¨¦s pac¨ªfic i c¨ªvic, no t¨¦ res a veure amb l¡¯¨¨tnic que hi havia a Iugosl¨¤via. Aqu¨ª la identitat va vinculada a la religi¨® i et ve imposada. En canvi, a Catalunya no, trobes fills d¡¯andalusos que s¨®n independentistes¡±, raona seri¨®s, deixant de banda per uns minuts la ironia amb qu¨¨ assaona l¡¯entrevista.

Els refugiats d¡¯avui

Un quart de segle despr¨¦s d¡¯haver escampat una onada de refugiats per Europa, B¨°snia dona avui alberg temporal a m¨¦s de 10.000 migrants d¡¯or¨ªgens diversos, per¨° sobretot dels pa?sos ¨¤rabs i de l¡¯?sia central. Una bona part es troben allotjats en els camps instal¡¤lats per organitzacions internacionals als voltants de la frontera amb Cro¨¤cia, el nou sentinella de la severa fortalesa europea. Els altres vagaregen per Sarajevo o altres ciutats venent mocadors de paper o demanant almoina.

Als refugiats de la guerra civil, la prec¨¤ria situaci¨® dels nous ap¨¤trides els toca de manera especial. ¡°N¡¯hi ha que fugen de la guerra, altres de la fam. No viuen una situaci¨® gaire diferent de la nostra. ?s molt dur haver de demanar almoina. Jo sempre que puc, els ajudo¡±, confessa Izeta. Almir s¡¯expressa en uns termes semblants: ¡°Com nosaltres, ells escapen d¡¯una desgr¨¤cia, la que sigui, i arriben a arriscar la vida per poder fugir. Col¡¤laboro amb el que puc, donant-los menjar, portant roba a ONG...¡±.

Tanmateix, no tots s¡¯hi senten identificats, per b¨¦ que comparteixen un sentiment de compassi¨® envers els seus tr¨¤ngols. ¡°Nosaltres ¨¦rem sobretot dones i nens, que ens vol¨ªem integrar. Ells s¨®n homes joves que nom¨¦s estan de pas. A m¨¦s, molt d¡¯ells s¨®n migrants econ¨°mics m¨¦s que no pas refugiats¡±, sost¨¦ Leila. Aquestes difer¨¨ncies, per¨°, no eviten que surti en defensa seva davant actituds hostils per part dels aut¨°ctons ¡ªa la zona fronterera s¡¯han muntat p¨¤gines de Facebook xen¨°fobes¡ª. ¡°Quan els critiquen, jo els recordo que tamb¨¦ nosaltres vam passar una situaci¨® semblant. El problema ¨¦s que s¡¯ha est¨¨s un estereotip d¡¯ells negatiu perqu¨¨ alguns han robat o creat problemes. Per¨° s¨®n una minoria¡±.

En el debat amb Mirza i Almir, aflora un greuge amb la Uni¨® Europea per la seva actitud egoista, ja que, malgrat tenir una capacitat d¡¯acollida molt m¨¦s gran, prefereix deixar aquests milers de migrants als llimbs de les muntanyes i els carrerons de B¨°snia. Zied, un tunisi¨¤ bloquejat a la zona fronterera amb Cro¨¤cia des de fa nou mesos, subratlla que no tots els grups ¨¨tnics de B¨°snia mantenen una mateixa actitud. ¡°Els bosnians de religi¨® musulmana s¨®n solidaris amb nosaltres, ens donen menjar, roba... Potser perqu¨¨ la majoria de migrants tamb¨¦ som musulmans. En canvi, la gent als cantons serbis s¨®n racistes i ens tracten malament".

Els quatre refugiats catalans coincideixen en el fet que, en el seu cas, la q¨¹esti¨® religiosa no va constituir cap problema. ¡°La gent era molt respectuosa. Per exemple, als menjadors, quan deia que no menjava porc, sempre s¡¯esfor?aven a buscar una alternativa¡±, apunta agra?t Almir. ¡°No vaig experimentar mai cap mena d¡¯islamof¨°bia. Ara b¨¦, sent ros i d¡¯ulls blaus, ning¨² em feia musulm¨¤. Potser ara, despr¨¦s dels atemptats i tot aix¨°, la gent no reaccionaria igual...¡±, adverteix Mirza. Per a Leila, el fet que la majoria de bosnians no fossin practicants i que poques dones portessin el hijab o mocador isl¨¤mic, podria haver ajudat a dissipar qualsevol recel.

?Dels 2.500 bosnians que van fer de Catalunya la seva llar, una bona part van tornar al seu pa¨ªs poc despr¨¦s de la guerra, com Izeta i Leila. Altres van estudiar a les universitats catalanes i s¡¯hi van quedar uns quants anys m¨¦s, com Mirza. I tamb¨¦ n¡¯hi ha que s¡¯hi van establir de manera definitiva, com Sanela, germana d¡¯Almir, avui oncle de dues nenes catalanes. L¡¯elecci¨® de cadasc¨² va dependre de la situaci¨® familiar, acad¨¨mica o personal. El retorn no va ser mai f¨¤cil. A B¨°snia, les ferides d¡¯aquella guerra no han cicatritzat i la reconstrucci¨® parcial del pa¨ªs no ha evitat que sigui un dels m¨¦s pobres d¡¯Europa, del qual cada any emigren milers de joves cercant oportunitats millors.

El futur incert de B¨°snia

For?a polititzat, Almir assenyala els mandataris bosnians com a responsables principals de la dif¨ªcil situaci¨® que travessa el pa¨ªs, agreujada pel coronavirus, que far¨¤ caure el PIB m¨¦s d¡¯un 5% aquest 2020, segons l¡¯FMI. ¡°Els partits nacionalistes de cada comunitat han creat una xarxa clientelar que els permet guanyar sempre les eleccions. La gent est¨¤ farta dels pol¨ªtics. El pa¨ªs est¨¤ estancat, el 90% de la gent viu malament. Tothom vol anar a pa?sos com Alemanya¡±, etziba aquest economista. Tot i que ell compta amb una bona feina a la companyia estatal de telefonia, no descarta abandonar el pa¨ªs i tornar a Catalunya.

Leila t¨¦ molt clar que el futur del seu fill no passa pels soferts Balcans, i ja rumia en un pla: ¡°Jo soc optimista amb tot, menys amb el futur de B¨°snia. Estem esperant que el nen aprengui idiomes, angl¨¨s o alemany, per marxar¡±. El 1996, amb els permisos en regla i tota una vida al davant, va estar temptada de quedar-se a Catalunya, com va fer la seva germana. ¡°Ja era prou gran per saber les dificultats del retorn. Tenia el cor partit. Per¨° no volia deixar sols els meus pares, i que no poguessin gaudir dels seus nets¡±.

De tots, Izeta ¨¦s la que es mostra m¨¦s nost¨¤lgica del seu periple catal¨¤. ¡°M¡¯hauria d¡¯haver quedat. A Catalunya es viu molt b¨¦, la gent ¨¦s optimista i oberta. Aqu¨ª, en canvi, tothom est¨¤ deprimit¡±, es queixa. A B¨°snia, el sou mitj¨¤ s¨®n uns 300 euros al mes, i nom¨¦s les despeses m¨¦s b¨¤siques ja superen els 100 euros mensuals. ¡°No hi ha f¨¤briques, ni cap ind¨²stria, res de res... Abans de la guerra, la gent podia sortir a estiuejar els caps de setmana, o a l¡¯estiu. Ara ¨¦s impossible¡±.

Mirza ¨¦s qui va trigar m¨¦s a comprar el bitllet de tornada: quinze anys. I ho va fer emp¨¨s per la crisi econ¨°mica de la d¨¨cada passada. ¡°Em va costar aclimatar-me aqu¨ª de nou. Nom¨¦s havia vingut de vacances a l¡¯estiu, i ja no parlava l¡¯idioma amb flu?desa. Els primers quatre anys me¡¯n vaig penedir¡±, rememora. Finalment, gr¨¤cies a l¡¯ajuda familiar, va trobar una feina estable com a comptable per a la companyia nacional de ferrocarrils, i ara est¨¤ ben establert. El que m¨¦s troba a faltar, diu, ¨¦s el car¨¤cter treballador i responsable dels catalans, aix¨ª com la seva gastronomia, menys greixosa que la bosniana. ¡°Les coses s¨®n dif¨ªcils aqu¨ª, per¨° jo crec que menys del que publica la premsa. A m¨¦s, tampoc ¨¦s que all¨¤ tot sigui perfecte¡±, comenta desafiant les implacables lleis de la nost¨¤lgia.