Ombres lluminoses sobre el pessimisme

Ivan Turgu¨¦nev (Oriol, R¨²ssia, 1818-Bougival, Fran?a, 1883) es troba en un indret despla?at dins del gros de la gran aventura liter¨¤ria que va emprendre R¨²ssia en el segle XIX i que modificaria per sempre m¨¦s el m¨®n de la imaginaci¨®. Malgrat que el seu car¨¤cter era m¨¦s aviat conciliador i moderat, va haver de suportar els menyspreus de Tolstoi i les ¨¤cides par¨°dies de Dostoievski; i tot i que les seves novel¡¤les transcorren a R¨²ssia i hi apareixen els mateixos pagesos, arist¨°crates, criats, petimetres i dames, l¡¯¨¤nima russa (!) compareix en una versi¨® apaivagada, sense els vessaments verbals d¡¯un Karam¨¤zov, la desmesura reformista dels pr¨ªnceps de Tolstoi, la persist¨¨ncia de car¨¤cter d¡¯un Obl¨®mov o l¡¯energia grotesca que anima a les criatures de G¨®gol.

Turgu¨¦nev ens ofereix una altra mena de tastos: del¨ªcies descriptives, subtileses psicol¨°giques, atmosferes t¨¨nues, an¨¤lisis morals sense febre ni urg¨¨ncia i les c¨¨lebres pinzellades de pessimisme que el lector ent¨¨s cerca amb la mateixa delectaci¨® que el turista troba bombons Mozart a Viena. Amb tots aquests elements, Turgu¨¦nev aconseguir¨¤ llibres excel¡¤lents, i almenys una obra mestra, Pares i fills, el text m¨¦s deslligat de les exig¨¨ncies del drama i de l¡¯enamorament.

Per primer cop tradu?t al catal¨¤, Infeli? (extret de la luxosa capsa de bombons que va acumulant la col¡¤lecci¨® Petits Plaers, de Viena) ¨¦s una nouvelle ¡ªg¨¨nere¡ª en el seu temps, m¨¦s lliure que la novel¡¤la, deslligat de les exig¨¨ncies del mercat per entregues i dels seus automatismes: trames interminables, personatges sobtats, melodrames acolorits... Turgu¨¦nev acudeix puntual a la seva cita amb el pessimisme (la p¨¤gina clau ¨¦s la 153) i t¨¦ l¡¯aud¨¤cia de repartir un text tan curt entre dos narradors: la desgraciada Susanna (que satisf¨¤ amb solv¨¨ncia el seu paper de dama desgraciada) i el jove Piotr, testimoni, primer accidental i despr¨¦s actiu, del moll del llibre: ¡°Com ¨¦s possible estimar alg¨² i equivocar-se d¡¯una manera tan barroera?¡±.

Dins d¡¯una nouvelle on tots fan el seu paper, Piotr s¡¯al?a com la gran troballa de Turgu¨¦nev. Arrenca com un jove inexpert, embullat en les faldilles de la seva tia, enlluernat pel seu amic Fustov, per la bellesa esllanguida de Susanna i per l¡¯envejable affaire que imagina entre ells. Sensible i curi¨®s per naturalesa, a Piotr no se li escapa que ¨¦s el m¨¦s inexpert del vesper on s¡¯est¨¤ ficant (la t¨¨rbola fam¨ªlia de Susanna, farcida de germanastres); per¨° com que la vida sap m¨¦s sobre nosaltres que nosaltres mateixos, tots trien la seva ment desperta com a confident. La relaci¨® amb Susanna es torna tan estreta que frega el parapsicol¨°gic: Piotr ¨¦s capa? de veure-la i sentir-la a dist¨¤ncia.

Piotr ent¨¦n Susanna i descobreix que ¨¦s l¡¯¨²nic que ho fa. Ja en el paper de detectiu (encara que les seves habilitats no s¡¯apliquen sobre el crim sin¨® sobre l¡¯escrutini moral), descobreix que alguns amors s¨®n projeccions de vells amors truncats, que alguns galants s¨®n d¡¯una insubstancialitat que no mereix les dones que enamoren, i que la mis¨¨ria personal es pot imposar a l¡¯honestedat fins a asfixiar-la.

Despr¨¦s d¡¯una trentena de p¨¤gines on sembla que no succeeix res, i que potser s¨®n les millors del llibre, ens retrobem amb un Piotr que torna sobre l¡¯episodi que acabem de llegir per examinar-lo en companyia de qui potser sigui el veritable protagonista del llibre: el seu propi creixement moral. El pessimisme del m¨¦s moderat dels escriptors russos projecta una ombra lluminosa.