Ho vaig aprendre a les pel¡¤l¨ªcules

El mat¨ª en qu¨¨ arriba a l¡¯escola elemental Tiburtino Terzo, a Roma, per prendre possessi¨® de la seva pla?a, el jove professor Bruno D¡¯Angelo rep de la secret¨¤ria del centre l¡¯advert¨¨ncia que la classe que li correspon ¨¦s formada per ¡°elements no f¨¤cils¡±.

Ho comprova tot just entrar a l¡¯aula. Falten la meitat dels alumnes, i els que hi ha s¨®n revoltosos, distrets, insolents, ap¨¤tics, fatxendes i rucs. No semblen gaire interessats en el que els hagi d¡¯explicar el professor. Quan passa llista, esbrina que molts dels alumnes que falten estan treballant (tenen uns 12 anys). Potser no han anat mai a classe. Quan els pren la lli?¨®, comprova que s¨®n nois molt ignorants i que el que saben ho han apr¨¨s d¡¯una manera absurda. L¡¯angoixa que sent el professor quan els sent repetir de mem¨°ria una lli?¨® que no entenen arriba fins a la Fontana di Trevi. I quan surt al claustre de professors per con¨¨ixer per fi els seus col¡¤legues, s¡¯adona que en aquesta escola tots han renunciat a ensenyar res a aquesta classe de repetidors, i que la donen per perduda. Ell decideix afrontar-ho d¡¯una altra manera.

?s l¡¯arrencada de Diario di un maestro, la s¨¨rie semidocumental que va rodar Vittorio de Seta per a la RAI el 1971 (es va emetre el 1973). La resta del metratge, que consisteix en quatre episodis d¡¯una hora cadascun, el dedica a l¡¯experiment consistent a fer una classe veritable, amb nois aut¨¨ntics procedents de fam¨ªlies humils o problem¨¤tiques, i rodar i muntar el que s¡¯an¨¦s improvisant a partir d¡¯un gui¨® m¨ªnim. Nom¨¦s el professor ¡ªinterpretat per Bruno Cirino, amb una cara de preocupaci¨® permanent que, tot i ser molt adequada al paper, crida l¡¯atenci¨®: va acabar morint molt jove, pocs anys m¨¦s tard, d¡¯un atac al cor¡ª i part del claustre de professors s¨®n actors. La resta dels personatges que apareixen s¡¯estan interpretant a si mateixos; els nens que fan campana i que es donen clatellots els uns als altres s¡¯interpreten a si mateixos, aix¨ª com les seves fam¨ªlies. Els habitatges de protecci¨® oficial o les cabanes on viuen s¨®n les seves veritables cases. Les coses que expliquen s¨®n les seves veritables preocupacions, i els acudits s¨®n els que de veritat els fan gr¨¤cia.

El fil del documental podria ser que aquest professor ¨¦s la primera persona que s¡¯interessa pels nois, el primer que els pren seriosament. Com tothom, els nens el que volen ¨¦s que els facin una mica de cas, i Bruno D¡¯Angelo va a buscar els alumnes absentistes a casa, escolta de les seves mares per qu¨¨ el nen ha de treballar des de tan jove i n¡¯est¨¤ pendent, en resum.

La s¨¨rie es va rodar en ordre cronol¨°gic, de manera que ¨¦s possible apreciar l¡¯evoluci¨® dels nois. Tenia de mitjana 12 milions d¡¯espectadors i va arribar a assolir pics d¡¯audi¨¨ncia de 15 milions. Es va convertir en un fenomen a It¨¤lia i va desencadenar nombrosos debats, privats i institucionals. Ara ens semblen rares aquestes quantitats, i tamb¨¦ ens ho sembla que una cadena p¨²blica produeixi un programa com aquell, per¨° als anys setanta la pedagogia i la infantesa eren molt presents en el debat p¨²blic, tot i que diria que en l¡¯aud¨¤cia de la RAI tamb¨¦ hi va influir el substrat cinematogr¨¤fic en qu¨¨ es movia el m¨®n en general i It¨¤lia en particular, que permetia assimilar al p¨²blic com¨² formats que potser ara es veuen relegats a espais m¨¦s marginals.

Martin Scorsese va escriure de Vittorio de Seta que era ¡°un antrop¨°leg que s¡¯expressa amb la veu d¡¯un poeta¡±. Havia comen?at a treballar als anys cinquanta rodant documentals, vinculat a la productora siciliana Panaria Film. Els m¨¦s famosos s¨®n la s¨¨rie coneguda des de la seva edici¨® en DVD el 2008 com Il mondo perduto (El m¨®n perdut), que consisteix en una col¡¤lecci¨® de 10 documentals, gaireb¨¦ tots rodats en 35 mil¡¤l¨ªmetres, dedicats als costums ancestrals sicilians: la pesca, l¡¯extracci¨® del sofre, les festes religioses...

El seu llarg de ficci¨® Banditi a Orgosolo (¡°¨²nica revelaci¨®¡± de la Mostra de Ven¨¨cia de 1961, segons els cr¨ªtics de Cahiers du cin¨¦ma) est¨¤ rodat amb actors no professionals, amb veritables pastors sards que en la ficci¨® interpreten pastors sards. I aix¨° convergiria per fi en Diario di un maestro, basada en el llibre Un a?o en Pietralata, en qu¨¨ el professor Albino Bernardini, membre del Movimento di Cooperazione Educativa, va explicar la seva pr¨°pia hist¨°ria.

Diario di un maestro es projecta en quatre sessions a Xc¨¨ntric, el programa de cinema del Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona, que compleix ara 20 anys d¡¯exist¨¨ncia i ho celebra a l¡¯abril amb un cicle dedicat a les relacions entre el cinema i la pedagogia, que ha estat sempre una de les l¨ªnies que han articulat la seva programaci¨®. La coordinadora de Xc¨¨ntric, Gloria Vilches, explica que amb aquest cicle pretenen, d¡¯una banda, oferir un conjunt de pel¡¤l¨ªcules per pensar la imatge de l¡¯ensenyament en el cinema, per¨° que ¡°es tracta tamb¨¦ de pensar el cinema com un dispositiu pedag¨°gic¡±. ?s m¨¦s, ¡°el que s¡¯evidencia en moltes d¡¯aquestes peces ¨¦s la capacitat del cinema per ser una escola per si mateixa¡±.

En una altra sessi¨®, titulada Escoles, mestres i alumnes,es projectaran alguns curts de Val del Omar, Harun Farocki, Peter Nestler, Straub-Huillet, Alexander Kluge i de la companyia Mitchell & Kenyon, en una sola sessi¨®. El cicle inclou tamb¨¦ el llargmetratge en blanc i negre Le moindre gesti, un treball conjunt de Fernand Deligny, Jos¨¦e Manenti i Jean-Pierre Daniel (i que Chris Marker va ajudar a acabar). La pel¡¤l¨ªcula mostra el dia a dia d¡¯Yves, un dels nois autistes que Deligny i Manenti van acollir a la regi¨® francesa de les Cevenes, i que la instituci¨® i la psiquiatria convencional consideraven casos perduts. Per¨° ells no.

¡®Filmar l¡¯escola¡¯, ¡®Escoles, mestres i alumnes¡¯ i ¡®La c¨¤mera com a instrument pedag¨°gic¡¯ Xc¨¨ntric. CCCB. Barcelona. De l¡¯1 al 30 d¡¯abril.