¡°Tu et vacunes pel b¨¦ col¡¤lectiu; no per tu¡±

Maria Bonich Piqu¨¦, de 42 anys, va tenir la certesa que estava passant alguna cosa molt ¡°grossa¡± quan com, cada dia, es va pujar a la seva moto a Viladecans, el seu municipi, i va conduir mitja hora fins al CAP Sanllehy, creuant-se amb unitats i tancs de l¡¯ex¨¨rcit. El coronavirus havia irromput amb virul¨¨ncia i imperava el primer confinament. Per a ella va ser la imatge d¡¯un abans i un despr¨¦s d¡¯una cosa que ha sacsejat i canviat la vida de tothom. Despr¨¦s de deixar enrere la cinquena ona de la covid, Bonich, directora d¡¯aquest CAP ¡ª¨¦s una de les poques infermeres que en dirigeix un a Barcelona¡ª en vaticina una sisena si amb l¡¯aixecament de les restriccions no hi ha un esfor? individual per respectar la dist¨¤ncia social, la higiene de mans i l¡¯¨²s de la mascareta.

¡°La pand¨¨mia ¨¦s una marat¨® de quil¨°metres. I anem saltant etapes¡±, explica. ¡°Ara hem d¡¯aconseguir un percentatge de poblaci¨® vacunada. Per¨° ens queda molt recorregut. ?s com quan pateixes una patologia i necessites temps de recuperaci¨®¡±, afirma Bonich al despatx on at¨¦n els pacients. ?s dijous i el Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya acaba de tombar el toc de queda. ¡°B¨¦¡±, diu, ¡°tot dependr¨¤ de la vacunaci¨® i la generositat de la gent. L¡¯inici del curs escolar ser¨¤ important. No ¨¦s el mateix comen?ar amb un percentatge de nens de m¨¦s de 12 anys vacunats a difer¨¨ncia de fa un any¡±.

Sacsejada per la covid, la prim¨¤ria ha sigut a primera l¨ªnia combatent la pand¨¨mia, i pujada a una muntanya russa amb les pujades i baixades de casos. Aquest dijous d¡¯agost hi ha poca gent al CAP, on treballen 42 persones per a una poblaci¨® de 22.000 ve?ns. L¡¯envelat del pati per atendre la covid ¨¦s buit, per¨° al juliol va viure cues de centenars de persones amb s¨ªmptomes per fer-se proves. Despr¨¦s de la reobertura de Sant Joan, Bonich va t¨¦mer un rebrot, per¨° no amb aquesta virul¨¨ncia. ¡°El virus va mutant i si no prenem mesures de dist¨¤ncia social i higiene tornem a caure. Ja ens va agafar molt cansats i amb molt desgast. Gaireb¨¦ vam t¨¦mer quedar-nos sense vacances¡±, diu.

Assumint que ha passat el pitjor, Bonich ret¨¦ diverses imatges dels primers moments de la pand¨¨mia, quan al CAP atenien els casos lleus i moderats de covid. Cita l¡¯angoixa del principi de no con¨¨ixer el virus i la por de portar-lo a casa: ¡°Hi havia professionals que quan ens pos¨¤vem els EPI es desmuntaven per por¡±. Alguns dels seus companys es van haver d¡¯a?llar i llogar un pis. No va ser el seu cas per¨° explica que es dutxava al CAP i quan arribava a casa deia als seus tres fills: ¡®No em toqueu!¡¯. O com en una reuni¨® virtual amb el seu equip va traslladar que buscaven personal per a cures pal¡¤liatives fora del CAP encara que al final no va ser necessari. O com entraven en una resid¨¨ncia amb els EPI ¡ª¡±Sembl¨¤vem de la pel¡¤l¨ªcula E.T.¡±¡ª i deien als avis que no s¡¯espantessin. ¡°Soc positiva i he fet un reset. No recordo res m¨¦s. Cal mirar endavant¡±.

Sembla que el virus ha obert una breu treva i Bonich planteja que potser no es pugui tornar a l¡¯antiga normalitat. ¡°El sistema sanitari est¨¤ encarat m¨¦s a curar la malaltia que a promoure la salut. Qu¨¨ puc fer perqu¨¨ la meva salut no empitjori? Cal canviar el paradigma. Ja ho estem veient: un petit virus ho ha desbordat tot¡±, avisa apuntant que el sistema ¨¦s massa ¡°paternalista¡± i li sobra ¡°burocr¨¤cia¡±. No nega que va col¡¤lapsar perqu¨¨ no est¨¤ concebut perqu¨¨ un virus a un ritme d¡¯infecci¨® elevada ataqu¨¦s tant malalts cr¨°nics i no. I admet que en aquest ¡°precipici social¡± els han faltat des de psic¨°legs a fisioterapeutes per fer la rehabilitaci¨® respirat¨°ria.

Frustraci¨®

La pand¨¨mia ha deixat seq¨¹eles ps¨ªquiques. Diu que de vegades les visites s¡¯allarguen mitja hora fins que el pacient s¡¯ensorra. ¡°Em fa fins i tot una mica de por preguntar: ¡®Com est¨¤s? Com ho has portat?¡¯ Preguntes i la gent se¡¯t desmunta: ¡®?s que el meu marit va morir i no em vaig poder acomiadar¡¯. I penso, qu¨¨ dic?¡±, revela. Per aix¨° i despr¨¦s de tot el sofert, Bonich admet la seva frustraci¨® quan comencen a fer el seguiment d¡¯un positiu. ¡°La primera batalla ¨¦s que et diguin els seus contactes. Despr¨¦s els truques per veure com estan i sents soroll de carrer. ¡®?s que he sortit a comprar el pa¡¯. No ho poden fer. Si pass¨¦s dues o tres vegades... Per¨° ¨¦s que en passa 30. ?s bastant frustrant¡±.

Despr¨¦s d¡¯admetre que s¡¯ha viscut una mena de tempesta perfecta, Bonich qualifica d¡¯¡±acte egoista¡± rebutjar la vacuna perqu¨¨ aix¨ª s¡¯anteposa el b¨¦ individual al com¨². I lamenta la falta de consci¨¨ncia de vacunaci¨® pel benestar col¡¤lectiu. ¡°No t¨¦ protagonisme: primer soc jo i despr¨¦s els altres, quan hauria de ser al rev¨¦s. Em diuen: ¡®Ja estic vacunat, ja puc sortir¡¯. No: tu t¡¯has vacunat pel b¨¦ col¡¤lectiu; no per tu. Tens un percentatge de possibilitat de no contagiar-te, per¨° no est¨¤s protegit al 100%. Es fa per protegir la resta i sobretot els m¨¦s vulnerables¡±. Fa una ganyota i apunta que es parla d¡¯una tercera dosi quan a l¡¯?frica la vacunaci¨® no arriba al 2%: ¡°O ho fem a nivell mundial o no ho superarem. Aquest virus va mutant i en vindr¨¤ un altre i un altre i un altre¡±. Bonich comen?a vacances i abans d¡¯acomiadar-se recorda una altra imatge de la pand¨¨mia que no oblida: ¡°Vaig portar molt malament quan anava a treballar i els mossos, amb pistoles, em paraven als controls. No ho tolerava. Els controls amb les armes transportaven un escenari b¨¨l¡¤lic i per sort aix¨° no ¨¦s una guerra¡±.

Pregonera a la festa major de Can Bar¨®

¡°Fa m¨¦s d¡¯un any vam veure com us tanc¨¤veu a casa i els balcons prenien vida. Deix¨¤vem les nostres fam¨ªlies i arrib¨¤vem al centre sense veure una ¨¤nima. Els dies es complicaven i hem viscut moments d¡¯una allau de trucades, angoixa i sofriment¡±. Despr¨¦s d¡¯un any i mig de pand¨¨mia, el barri de Can Bar¨® va voler mostrar la seva connexi¨® amb el CAP i va elegir Bonich pregonera de la Festa Major. ¡°I de sobte, quan tanc¨¤vem el centre, us comen?¨¤vem a sentir amb aquells aplaudiments que ens donaven forces per seguir i seguir¡±, va llegir.

Defensora del paper de la prim¨¤ria en la millora de la salut, Bonich explica que no es queden tancats a la consulta. ¡°La infermeria ¨¦s l¡¯art de cuidar i veure les persones en tota la seva dimensi¨®: biol¨°gica, psicol¨°gica i a nivell social. Per aix¨° hem d¡¯estar en els consells de barri¡±, diu, explicant que abans de la pand¨¨mia havien organitzat marxes n¨°rdiques per educar a l¡¯exercici f¨ªsic; van impulsar el consum de la dieta mediterr¨¤nia o que treballen perqu¨¨ hi hagi una millor xarxa de transports de minibusos. ¡°La salut ambiental tamb¨¦ entra dins de la prim¨¤ria¡±, afegeix aquesta infermera, que diu orgullosa que ¨¦s ¡°molt del Baix Llobregat¡± i que denuncia la pol¡¤luci¨® di¨¤ria per entrar a Barcelona i radicalment contr¨¤ria a l¡¯ampliaci¨® de l¡¯aeroport del Prat.

Diu que li costa desconnectar de la covid i, aficionada al teatre, ha escrit amb la seva parella l¡¯obra ¡®Hist¨°ries del confinament¡¯, ja estrenada i en qu¨¨ veia en escena una dona maltractada, els ve?ns mostrant enuig pel soroll i sense intervenir i altres en un bar xiuxiuejant. ¡°Ha estat la meva ter¨¤pia¡±, assegura.