Barcelona, entre les exposicions de Banksy i Gaud¨ª

Des de fa anys, Barcelona busca un lloc per celebrar grans exposicions internacionals; les anomenades blockbuster o ¡°rebenta taquilles¡± que ofereixen empreses privades a la carta. Despr¨¦s de rebutjar el pavell¨® Vict¨°ria Eug¨¨nia de la Fira de Montju?c, hi ha dos espais que tenen m¨¦s n¨²meros per ser-ho. Un ¨¦s la Sala Gran de les Drassanes, l¡¯edifici que acull el Museu Mar¨ªtim de Barcelona; 1.700 metres quadrats amb un aforament, sense restriccions, de 1.000 persones, que acaba d¡¯acollir una mostra dedicada a Escher. L¡¯altre ¨¦s la sala d¡¯exposicions temporals del Disseny Hub Barcelona, un espai di¨¤fan i modern de 3.800 metres quadrats amb capacitat per a 1.500 persones on es pot veure, fins al mar?, una mostra sobre Banksy.

Qui m¨¦s ha defensat la necessitat de les exposicions blockbuster ¨¦s Jaume Collboni. Del primer tinent d¡¯alcalde dep¨¨n la regidoria de Turisme i Ind¨²stries Creatives que dirigeix la seva m¨¤ dreta, Xavier Marc¨¦. Segons Collboni, aquestes mostres serveixen per ¡°projectar internacionalment Barcelona i reactivar la vida cultural i dels museus de la ciutat, amb noves ofertes que complementin les que existeixen¡±.

La posici¨® de Collboni xoca amb la del responsable de Cultura de Barcelona, Jordi Mart¨ª: ¡°No tinc res en contra d¡¯aquestes exposicions que tothom espera trobar quan va a una gran ciutat, perqu¨¨ estan a tots els llocs. Poden tenir un inter¨¨s econ¨°mic perqu¨¨ poden ser atractives per a un p¨²blic m¨¦s massiu, per¨° no sumen res des del punt de vista cultural, perqu¨¨ s¨®n el que s¨®n. No vull dir que siguin millors o pitjors que exposicions com la de Gaud¨ª del MNAC; s¨®n diferents i cal saber-les distingir¡±.

Mart¨ª dubta de l¡¯inter¨¨s i rendiment econ¨°mic de les exposicions ¡°rebenta taquilles¡± per als centres que les acullen: ¡°No crec que els posicioni ni els ajudi internacionalment, ni els aporti res com a museus. No es pot ser tan ignorant com per pensar que la distinci¨® cultural de Barcelona vindr¨¤ per aquest tipus d¡¯ofertes. L¡¯aposta cultural ha de ser una altra. L¡¯Icub ha de preocupar-se per la capacitat dels centres p¨²blics d¡¯investigar i difondre com crec que estan fent¡±. I torna a posar d¡¯exemple la mostra sobre Gaud¨ª del MNAC que realitza, a partir de 600 peces i obres, una lectura de l¡¯arquitecte m¨¦s enll¨¤ del t¨°pic del geni solitari i que viatjar¨¤ al Museu d¡¯Orsay de Par¨ªs.

El juliol del 2017, Collboni, sent llavors regidor de Cultura, va anunciar que destinaria 2,5 milions d¡¯euros per reformar el pavell¨® Vict¨°ria Eug¨¨nia de Fira Barcelona i condicionar-lo com a espai muse¨ªstic. El gestionaria el MNAC, per¨° seria per a qualsevol altre museu que el necessit¨¦s i acolliria les grans exposicions a la ciutat. En l¡¯acte, Pepe Serra, director del MNAC, va mostrar a la cara el malestar per l¡¯anunci que hipotecava el pavell¨® amb finalitats alienes al seu museu. Per¨° els plans de Collboni no es van materialitzar despr¨¦s de la ruptura del pacte entre Barcelona en Com¨² i el PSC.

Despr¨¦s de tornar al govern de la ciutat, l¡¯abril del 2021 Collboni va anunciar que la Sala Gran de les Drassanes acolliria, almenys durant tres anys, aquestes exposicions, gr¨¤cies a l¡¯acord entre el Consorci de les Drassanes Reials i Arthemisia-Evolucionarte. Del mig centenar de mostres que t¨¦ aquesta empresa italiana en cartera se¡¯n van escollir tres, les dedicades a M. C. Escher, Marc Chagall i Claude Monet, que es veurien entre 2021 i 2023. L¡¯¨²nica celebrada ha estat la primera, que va tancar a l¡¯octubre despr¨¦s de visitar-la nom¨¦s 55.728 persones. No est¨¤ previst, ara per ara, celebrar-ne cap m¨¦s.

¡°Des dels anys noranta, la Sala Gran, similar en mida a la Sala Oval del MNAC, acull fires i altres activitats, com les dues voltes de les eleccions de Xile. Despr¨¦s de l¡¯¨²ltima restauraci¨® es va decidir que es llogaria. Per a nosaltres ¨¦s fonamental per equilibrar el pressupost, per¨° s¡¯ha creat una confusi¨® entre edifici i museu que no acaba d¡¯agradar-nos¡±, assegura Enric Garcia Domingo, director del Mar¨ªtim i abans cap de col¡¤leccions i recerca del museu.

A les Drassanes tamb¨¦ s¡¯hi han pogut veure, entre moltes d¡¯altres, exposicions com Bodies. Cad¨¤vers al museu (2007), Titanic. L¡¯exhibici¨® (2012) o la basada en la reeixida s¨¨rie Joc de trons (2017), que van veure m¨¦s de 120.000 persones. En aquest ¨²ltim cas, explica Garcia, es va tancar un preu amb l¡¯empresa Sold Out per cedir l¡¯espai per 278.300 euros. En l¡¯exposici¨® d¡¯Escher, els gestors de l¡¯edifici van rebre un euro per entrada fins que Arthemisia va recuperar la inversi¨® per condicionar la sala i despr¨¦s dos euros. El museu ha ingressat 70.916 euros. ¡°Haur¨ªem obtingut m¨¦s diners llogant-la per a festes i esdeveniments. Potser la ciutat va guanyar en oferta, per¨° nosaltres com a museu, no ho s¨¦¡±, prossegueix.

Est¨¤ en suspens continuar col¡¤laborant. ¡°L¡¯acord entre Arthemisia i el museu va ser verbal, no escrit. Ara sobre la taula no hi ha cap proposta concreta per a la seg¨¹ent exposici¨®. No podem tenir bloquejada la sala i perdre fonts d¡¯ingressos, per aix¨° hem organitzat el nostre propi programa¡±, explica Garcia.

¡°Estem pensant en un projecte amb Arthemisia per al 2023 que encaixi amb el museu. Per¨° aix¨° ha generat certa tensi¨® amb l¡¯Ajuntament, en concret amb Xavier Merc¨¨, que insisteix; per¨° he de protegir els interessos del museu¡±, conclou Garcia.

Potser per aix¨° la vista ara s¡¯ha posat en el Disseny Hub Barcelona, l¡¯enorme edifici de la pla?a de les Gl¨°ries que acull el Museu del Disseny, la Biblioteca del Clot, el FAD i el BCD. Al novembre es va inaugurar aqu¨ª una exposici¨® amb 70 obres de Banksy. Collboni va remarcar en la seva inauguraci¨® el comprom¨ªs del consistori per convertir la pla?a de les Gl¨°ries i el 22@ en ¡°un nou centre cultural de la ciutat¡± i en el ¡°quil¨°metre 0 de la creaci¨® art¨ªstica¡±. I va defensar, ¡°sense complexos, la l¨ªnia d¡¯exposicions blockbuster que arriben al gran p¨²blic¡±.

L¡¯exposici¨® ¨¦s una de les que ofereix Sold Out, i des del 2018 ja l¡¯han vist, asseguren, tres milions de persones. A Barcelona, al mes de la seva obertura l¡¯havien visitat 17.985 persones; per tant, previsiblement no se superaran els 100.000 visitants quan tanqui, el 13 de mar?. Comissariada per Alexander Nachkebiya, ofereix obres fonamentalment de tres galeries: Deodato Art Gallery de Mil¨¤ (It¨¤lia), Lilley Fine Art de Lisburn (Irlanda del Nord) i Socreart Gallery de Moscou (R¨²ssia), que venen als seus webs obres d¡¯aquest artista esquiu i de carrer.

El 2017, Sold Out va portar a aquest edifici la mostra del Victoria and Albert Museum de Londres dedicada a David Bowie, que van veure m¨¦s de 100.000 persones. En la de Banksy, ¡°el Disseny Hub cedeix l¡¯espai i part de la infraestructura a canvi que el promotor assumeixi els costos de l¡¯activitat. Una vegada coberts, s¡¯estableix un repartiment dels potencials beneficis que es generin¡±. Tot amb la idea d¡¯¡°oferir propostes d¡¯alt valor cultural a la ciutat i els seus visitants i posicionar el DHUB com a espai de refer¨¨ncia de grans exposicions internacionals¡±, expliquen des del Disseny Hub, en la l¨ªnia del que defensa Collboni.