¡°?s tan ¡®sant¡¯ el catalanisme com l¡¯espanyolisme¡±

La vida ¨¦s curta, per¨° el pare Josep Massot i Muntaner (Palma, 1941) t¨¦ el secret de com allargar-la. Sense pactes f¨¤ustics. Com li fan broma els amics, ell ha convertit el lema de sant Benet en ¡°ora et labora et labora et labora¡­¡±. Lector en 11 idiomes, sembla obstinat a emplenar tot sol els buits bibliogr¨¤fics d¡¯un pa¨ªs que no va tenir Il¡¤lustraci¨® i d¡¯una cultura que ha sofert persecuci¨®. ¡°Un gegant humanista¡±, l¡¯ha definit Paul Preston. ¡°L¡¯¨²ltim enciclopedista¡±, l¡¯elogi¨¤ el catedr¨¤tic Joan Mart¨ª i Castell en l¡¯homenatge recent al monjo savi a l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans per celebrar els 80 anys de vida i els 50 com a director de l¡¯editorial en actiu m¨¦s antiga del m¨®n, Publicacions de l¡¯Abadia de Montserrat (PAM), amb m¨¦s de 3.000 t¨ªtols, nascuda com a impremta el 1499, quan Cambridge University Press ho va fer el 1534 i Oxford, el 1568.

Pregunta. El 1962 Joaquim Molas li va oferir un lectorat a Liverpool. El puc imaginar amb 21 anys al club on tocaven uns nois de la seva edat, John Lennon i Paul McCartney¡­

Resposta. Hauria estat tres anys a Liverpool i hauria tornat, ara, segurament no hauria entrat a Montserrat i la meva vida hauria canviat radicalment.

P. La rebel¡¤lia dels anys seixanta va incidir en el seu tarann¨¤ cr¨ªtic?

R. Quan vaig arribar a la Universitat de Barcelona, els estudiants corrien davant de la policia. Ja no hi havia estudiants falangistes, com Pablo Porta, que apallissaven els que consideraven, per exemple, catalanistes. Tot aix¨° ja no ho vaig trobar; els revolucionaris ¨¦rem nosaltres. Hi havia professors fatxes, com Canals. Mart¨ª de Riquer havia passat d¡¯Estat Catal¨¤ als Ter?os de Montserrat. Despr¨¦s de la guerra va fer el batxillerat i la carrera en dos anys. Aix¨° nom¨¦s es podia fer si eres ¡°excombatiente¡±, per¨° se¡¯n va sortir: era molt intel¡¤ligent.

P. D¡¯entre els seus mestres, tal vegada Joan Petit sigui el m¨¦s injustament oblidat.

R. Petit donava literatura francesa. Al cap de poc, em va demanar que don¨¦s classes en lloc d¡¯ell. Un dia ens va explicar un poema d¡¯Andr¨¦ Ch¨¦nier, dels temps de la Revoluci¨® Francesa, a la llum d¡¯una monumental enciclop¨¨dia alemanya, de cent volums, on sortia tot... De Petit vaig aprendre a relacionar les coses, a mirar altres cultures i ¨¨poques. Aquestes lli?ons nom¨¦s les poden donar els mestres bons.

¡°Hi ha gent morta fa poc que tenia les idees m¨¦s clares que alguns que han quedat vius: Castellet, Bohigas¡­¡±

P. ?s cert que per escriure la introducci¨® al seu treball sobre la Guerra Civil a Mallorca va llegir m¨¦s de 4.000 llibres?

R. S¨ª, per¨° despr¨¦s em van servir per escriure els altres llibres sobre la guerra.

P. La set de coneixen?a el fa un personatge de Borges o Goethe. Diuen que s¡¯ha pas sat dies i nits senceres sense dormir...

R. Nom¨¦s uns pocs dies, quan, a m¨¦s d¡¯altres feines, havia de preparar les classes de l¡¯endem¨¤. A vegades nom¨¦s em podia permetre dormir una o dues hores.

P. Mart¨ª i Castell critica l¡¯especialitzaci¨® de les universitats, ?que acaba provocant una mena d¡¯ineptitud consecutiva?. Diu que vost¨¨ ¨¦s l¡¯¨²ltim enciclopedista.

R. Ja li dic. Vaig aprendre a interrelacionar llengua, cultura i hist¨°ria amb els meus mestres. Petit, Riquer¡­.

P. Joan March seria el protagonista d¡¯un film formidable. S¡¯ha dit que el banquer subministrava petroli als submarins alemanys i despr¨¦s comunicava la seva localitzaci¨® als anglesos.

R. Churchill no es refiava del tot de March, per¨° a trav¨¦s del c¨°nsol Hillgarth va fer l¡¯operaci¨® de comprar generals mon¨¤rquics per assegurar la neutralitat d¡¯Espanya en la Segona Guerra Mundial. Hillgarth va alertar Londres que Mussolini volia aconseguir les Illes i dominar la Mediterr¨¤nia.

P. Com va anar amb Jordi Pujol a l¡¯¨¨poca d¡¯Enciclop¨¨dia Catalana?

R. Pujol i Banca Catalana pagaven. Em vaig barallar amb Pujol perqu¨¨ ell defensava els seus interessos i jo la gent que hi treballava, per¨° no he tingut mai problemes amb cap president de la Generalitat.

P. Sempr¨²n va ser el darrer ministre que pensava que l¡¯Estat tenia un deute amb Catalunya?

R. Hi havia hagut la consci¨¨ncia que s¡¯havia de compensar Catalunya. Josep Benet deia que a les primeres eleccions, els diputats, quan parlaven del que havia passat a la guerra i la postguerra i demanava ajuda, tothom l¡¯escoltava, per¨° quan es van fer les seg¨¹ents eleccions, li deien: ?Oye, yo he sido elegido tan democr¨¢ticamente como t¨²?. En poc temps es va perdre aquest privilegi per haver patit tant. A partir del cop de Tejero, que ning¨² sap molt b¨¦ com va funcionar, ¨¦s evident que va haver-hi un cop de tim¨®. El Rei va reunir els partits importants, no els catalans, i els va dir: ?Esta vez lo hemos podido parar, pero la pr¨®xima vez no, porque los militares est¨¢n en contra?. A partir d¡¯aqu¨ª s¡¯ha anat perdent molt del que s¡¯havia guanyat.

P. Una vegada Fraga em va dir: "El que no v¨¤reu aconseguir al principi de la Transici¨®, ja no ho aconseguireu mai".

R. Exacte. Benet deia que Tarradellas va contemporitzar. L¡¯interessava tornar com a president, mentre que els altres partits volien demanar m¨¦s coses, per¨° a Madrid ja no l¡¯interessava fer gaires concessions. L¡¯estatut va quedar aigualit i en el segon intent, el de Maragall, entre Guerra i els tribunals de Madrid el van deixar en no-res.

P. Sembla que la complicitat dels intel¡¤lectuals catalans i de la resta de l¡¯Estat nom¨¦s ¨¦s possible en dictadura. Com la campanya en pro del catal¨¤ durant Primo de Rivera.

R. El que la va organitzar era un falangista a sou de Joan Estelrich, Ernesto Gim¨¦nez Caballero, i La Gaceta Literaria publicava a Madrid textos en catal¨¤. Despr¨¦s del franquisme, Max Cahner, conseller de Cultura, va voler fer trobades com les dels anys cinquanta a Seg¨°via i altres ciutats, per¨° els resultats van ser molt decebedors. S¡¯havia produ?t una desconnexi¨® no nom¨¦s cultural, tipus: ¡°Per qu¨¨ heu de fer servir el catal¨¤ si en castell¨¤ ens entenem tots¡±. Aquell sentiment que va dur a la Segona Rep¨²blica o al final de la dictadura de Franco s¡¯ha perdut. El PSC era partidari que els temes catalans o de Gal¨ªcia havien de ser tractats de manera diferenciada i ara defensen un Estat unitari. I entremig, els jutges no s¡¯han mogut de l¡¯¨¨poca franquista i avui manen m¨¦s que el Govern. L¡¯oblit de qu¨¨ va ser la dictadura em preocupa molt.

P. Cap cr¨ªtica al costat catalanista? Per exemple, hi va haver feixistes catalanistes?

R. N¡¯hi va haver uns quants, s¨ª. ?s tant sant el catalanisme com l¡¯espanyolisme.

P. I avui tampoc ¨¦s ali¨¨ a les tend¨¨ncies populistes o autorit¨¤ries?

R. Passa aqu¨ª, a Madrid o Bilbao. ?s el m¨®n globalitzat: manen m¨¦s els poders f¨¤ctics que els pol¨ªtics reals; d¡¯aquests n¡¯hi ha pocs i dolents. ?s un problema general. Com la corrupci¨®. N¡¯hi molta arreu i s'ha d¡¯aturar, aqu¨ª o on sigui. Alg¨² em va dir: ¡°No, ¨¦s que la corrupci¨® seria la nostra¡±. ?s tan dolenta la nostra com la dels altres. Segons qu¨¨ dius, la gent se¡¯t tira a damunt.

P. Hi ha, doncs, manca d¡¯intel¡¤lectuals que facin de consci¨¨ncia cr¨ªtica?

R. Catalunya ¨¦s un pa¨ªs petit i t¨¦ els pol¨ªtics que t¨¦ i surt el que surt.

P. Parlava d¡¯intel¡¤lectuals...

R. Va lligat. Hi ha ¨¨poques que hi ha persones m¨¦s l¨²cides. Hi ha gent que ha mort recentment que tenia les idees m¨¦s clares que alguns que han quedat vius. Castellet, Bohigas¡­ Hi podies estar d¡¯acord o no, per¨° van canviar de parer moltes vegades; ara no s¨¦ si hi ha intel¡¤lectuals que saben com van les coses per la resta del m¨®n.

P. Va comen?ar dirigint les PAM amb 29 anys, segell que ha suplit anys els universitaris. Ara, les tesis es pengen a internet...

R. Encara ho fem, publicar-les. Costa, per¨° estic content d¡¯haver donat possibilitats als estudiants joves de publicar els seus llibres. Tamb¨¦ en altres idiomes.

P. L¡¯assaig catal¨¤ ¨¦s massa localista, com si pensar fos nom¨¦s pensar all¨° de casa?

R. ?s bastant aix¨ª. Jo he intentat anar per altres camins. L¡¯altre dia deien que no havia estudiat temes de literatura. Georges Bernanos ¨¦s un autor cabdal i m¡¯hi he dedicat anys infinits i, en llibre o article, ha sortit a Fran?a, Alemanya, Anglaterra i els EUA. En castell¨¤ no m¡¯ho van voler publicar.

P. Confessi: li ha creat problemes que hi hagi un periodista amb el mateix nom que el seu?

R. No, no¡­

P. El pare Batllori em renyava perqu¨¨ no signava amb els meus dos llinatges.

R. Un dia Joan Rigol em va demanar tot preocupat si jo havia escrit un article contra Jordi Pujol¡­