Un Gibbon gens conegut

Edward Gibbon (1737-1794) ¨¦s conegut arreu per la seva monumental The History of the Decline and Fall of the Roman Empire (publicada entre 1776 i 1788; edici¨® completa en castell¨¤, Historia de la decadencia y ca¨ªda del Imperio Romano, Atalanta, 2012; edici¨® abreujada, Alba, 2020), per¨° hi ha dos altres llibres seus, almenys, que s¨®n molt valuosos: unes Mem¨°ries (Alba, 2003) i un Essai sur l¡¯?tude de la Litt¨¦rature (original en llengua francesa imitada de Montesquieu, 1761), aquest darrer publicat ara per una editorial molt arriscada, que tamb¨¦ ha ofert, recentment, un assaig sobre Dostoievski i un altre sobre Paul Val¨¦ry: diguem que editen, per tant, llibres seriosos moderns i contemporanis.

Gibbon va dir en m¨¦s d¡¯una ocasi¨® que volia ser recordat com un home de m¨®n, un amic dels clubs anglesos i de la bona conversaci¨® ¡ªavui tan escassa, a causa dels whatsapps-, i un honn¨ºte homme, un cavaller, un gentleman. A fe que va ser-ho, per¨° tamb¨¦ un historiador d¡¯una rara categoria al seu temps, quan la hist¨°ria es feia sense gaire m¨¨tode i encara menys refer¨¨ncies a les fonts primeres, que ¨¦s el que caracteritza l¡¯obra hist¨°rica d¡¯aquest autor.

Gr¨¤cies al seu coneixement de les lleng¨¹es grega i llatina, Gibbon va poder bastir la seva enorme Hist¨°ria... a partir dels autors majors i menors de la literatura escrita en aquestes lleng¨¹es. Quina literatura? Aqu¨ª ¨¦s on adquireix valor la publicaci¨® que comentem avui: Ensayo sobre el estudio de la literatura, edici¨® i traducci¨® d¡¯Antonio Lastra (Barcelona, Ediciones del Subsuelo, 2022). ?s un llibre estrany, lleugerament desordenat, que Gibbon va escriure de jove, i que s¡¯insereix en dues discussions molt del seu temps: la querelle dels Antics i dels Moderns, i l¡¯inici d¡¯una nova historiografia, que culminaria en els historiadors posteriors a la Revoluci¨® Francesa; i que, de fet, arribaria fins als postulats historiogr¨¤fics de l¡¯?cole des Annales francesa, inspiradora de l¡¯obra de Jaume Vicens Vives. Vet aqu¨ª, doncs, tot un recorregut que ens porta d¡¯un autor del segle XVIII fins a un historiador catal¨¤ del segle XX.

Quant a la posici¨® de Gibbon en el si de la ja antiga, llavors, Querelle des Anciens et des Modernes ¡ªen la qual, per exemple, tamb¨¦ va participar Jonathan Swift¡ª, queda clar que l¡¯historiador angl¨¨s es decantava fervorosament pels Antics: no solament perqu¨¨ no fallen quasi mai, sin¨® perqu¨¨ ell mateix, que ja pensava escriure una hist¨°ria de les Roma i Bizanci imperials fins a la caiguda de Constantinoble, sabia que nom¨¦s podria recuperar la ¡°veritat¡± hist¨°rica d¡¯aquells segles si anava a parar als textos que ens n¡¯han pervingut. Quins textos? Aquesta ¨¦s la lli?¨® del llibre: tots. L¡¯¨¨pica, la l¨ªrica, el teatre, la hist¨°ria, la filosofia i la teologia paleocristiana van ser els puntals de la seva obra gran, gr¨¤cies a aquesta idea global del concepte ¡°literatura¡±. Avui ¨¦s una paraula que destinem a la ¡°creaci¨® de ficci¨®, en vers o en prosa¡±, m¨¦s o menys; per¨° al seu temps, com a l¡¯antigor llatina, era ¡°literatura¡± tot el que estava forjat amb les lletres de l¡¯alfabet: de la l¨ªrica a les ci¨¨ncies. Aix¨ª es troba encara documentat en els diccionaris d¡¯hist¨°ria de la llengua alemanya, que Gibbon coneixia: Literatur, ¡°Conjunt d¡¯obres publicades sobre qualsevol cosa¡±, del g¨¨nere que sigui.

Quant a la qualitat est¨¨tica de la llengua anglesa de Gibbon ¡ªtan admirada per Churchill, que el va voler imitar a les seves Mem¨°ries¡ª, no cal ni parlar-ne, perqu¨¨ ¨¦s de les millors que s¡¯han escrit; quant a la seva provisi¨® de discursos que fins al seu temps es consideraven aliens a la hist¨°ria, com la ¡°literatura de creaci¨®¡± o la filosofia, tamb¨¦ Gibbon dona totes les pistes que cal en aquest llibre. Per exemple: ¡°Nom¨¦s T¨¤cit ha satisfet la meva idea de l¡¯historiador-fil¨°sof¡±. Aquest li agradava m¨¦s que Tit Livi pel sol fet que Livi, va dir, ¡°ha escrit hist¨°ria com a ret¨°ric¡±, mentre que T¨¤cit la va escriure com a pensador.

Si cap lector qued¨¦s desconcertat perqu¨¨ Gibbon no parla gaire, en aquest assaig, de poesia o de narraci¨®, que no en faci cabal: el seu prop¨°sit va ser definir un m¨¨tode nou per al g¨¨nere de la hist¨°ria, en qu¨¨ la filologia tamb¨¦ ocupa un lloc destacat: ¡°No es pot atribuir el car¨¤cter d¡¯un segle a l¡¯acci¨® d¡¯un home, ni buscar en un esfor? ¨²nic la mesura de les forces i riqueses d¡¯un Estat; i cal recordar que nom¨¦s es pot jutjar sobre el passat hist¨°ric recopilant informaci¨®, pensant que un fet sorprenent pot enlluernar com un llampec, per¨° que un fet instruir¨¤ molt poc si no es compara amb d¡¯altres del mateix caire. [...]Sovint cal preferir els trets menuts als fets brillants¡±. El llibre, doncs, interessar¨¤ tant als amics de la literatura comparada com als historiadors d¡¯avui, ja del tot avesats a les m¨¦s petites circumst¨¤ncies de la hist¨°ria, passat el temps d¡¯una historiografia de llei positivista i sumari d¡¯homes i gestes eminents.