El text a l¡¯espai p¨²blic

Una instal¡¤laci¨® de l¡¯artista Perejaume al carrer del Carme, que consisteix en una frase fragmentada en quatre parts ¡ª ¡°All¨° que devem estar dibuixant amb les nostres formes de viure¡±¡ª escrita amb bombetes i que estar¨¤ penjada sobre el carrer fins al 31 d¡¯agost, planteja amb r¨¨tol d¡¯actualitat el tema del text a l¡¯espai p¨²blic; potser una de les coses m¨¦s ambig¨¹es i donades a interpretacions variades. No fa gaires dies l¡¯Ajuntament de Barcelona va obrir la m¨¤ amb la publicitat al carrer permetent que les empreses, mitjan?ant els creatius publicitaris, poguessin deixar la seva empremta a l¡¯espai p¨²blic, com ja ho v¨¦nen fent de manera implacable i abusiva des de fa anys, per¨° ara en m¨¦s llocs. ?s per aix¨° que aquesta instal¡¤laci¨®, que no pertany a l¡¯¨¤mbit de la publicitat ni tampoc exactament al de la pol¨ªtica, t¨¦ un significat especial i certa oportunitat.

Diferents textos s¨®n presents a les plaques dels carrers, als r¨¨tols dels comer?os i dels serveis p¨²blics, i col¡¤leccionar-los ¨¦s un exercici que hauria divertit Georges Perec. Paraules soltes la major part dels casos i que associem a la botiga, al servei o a la instituci¨® que trobem al darrere. En altres casos no cal la paraula, i identifiquem el lloc sense que ens ho diguin: per exemple, la catedral no t¨¦ r¨¨tol, i no el necessita.

Per¨° el text al qual ens referim i que aquesta instal¡¤laci¨® posa en evid¨¨ncia ¨¦s aquell que t¨¦ un sentit per¨° no una utilitat pr¨¤ctica. No ¨¦s que no signifiqui res, al contrari, ¨¦s que sembla parlar-nos a nosaltres directament. Alg¨² podria dir, amb ra¨®, que el text en l¡¯espai p¨²blic el trobem a la ciutat mateixa, ¨¦s ella la que comunica i sembla parlar-nos sense paraules. La ciutat ¨¦s l¡¯¨²nic text inacabat, deia un recull de fa uns anys elaborat pel CCCB. Altres cops n¡¯hi ha prou amb llegir ¡°Circ¡± sobre les instal¡¤lacions d¡¯aquests espectacles en un context urb¨¤, i veure retallada la paraula circ sobre el fons dels edificis ens diu m¨¦s sobre la realitat que un text cr¨ªtic sobre la ciutat contempor¨¤nia.

Per¨° la instal¡¤laci¨® del carrer del Carme ¨¦s diferent, ja que, amb els llums amb qu¨¨ solen fer-se les il¡¤luminacions de Nadal, i enlloc de rec¨®rrer als tradicionals s¨ªmbols nadalencs ¡ªper¨°, i aix¨° ¨¦s molt important, amb una llum semblant¡ª, se¡¯ns diu alguna cosa de forma directa. Alguna cosa ambigua que permet diferents interpretacions, segons si ho llegim sencer o fragmentat. Llegim i pensem, poc importa en aquest cas el missatge ni la seva oportunitat pol¨ªtica, de fet si ja estem d¡¯acord no cal que ho llegim, una paradoxa de la consigna pol¨ªtica. El que importa ¨¦s que al carrer trobem alguna cosa fora de lloc i ens adonem que, si suprimim la informaci¨® c¨ªvica, la comercial, els esl¨°gans publicitaris i pol¨ªtics, i el lumpentext dels grafits, l¡¯espai p¨²blic no t¨¦ text. Ens adonem aleshores que, per sobre de la il¡¤luminaci¨®, dels bancs, les papereres, els paviments i la resta del repertori amb qu¨¨ omplin l¡¯espai p¨²blic, el text ¨¦s per si sol suficient per omplir-lo i donar-li sentit.

Massa pendents d¡¯observar el que anomenem paisatge urb¨¤, en aquests casos ens adonem que la paraula posseeix un sentit que estructura l¡¯espai perqu¨¨ ens connecta amb el lloc. Nosaltres donem sentit al text de la mateixa manera que donem sentit a l¡¯espai. Aquesta instal¡¤laci¨® ef¨ªmera i feta amb llum, cosa que equival a dir moment¨¤nia i immaterial, contrasta amb un altre lloc barcelon¨ª al barri del Carmel en el qual, en pujar a un dels seus turons i amb la ciutat sota els peus, podem llegir una sent¨¨ncia atribu?da a Saint Just amb lletres esculpides sobre pedra de Montju?c: ¡°L¡¯ordre d¡¯avui ¨¦s el desordre de dem¨¤¡±. Sempre he pensat el contrari, m¨¦s aviat crec que tot el que avui ens sembla inconnex i desendre?at prendr¨¤ sentit dem¨¤, perqu¨¨ ¨¦s el que devem estar dibuixant amb les nostres formes de viure.

?