Ni ¨¦s cel ni ¨¦s blau

La pau, la civilitzaci¨® i el di¨¤leg havien estat destru?ts per la barb¨¤rie guinyolesca de la guerra i, des de la seva talaia de notari al despatx de l¡¯Eixample, ¨¦s l¨ªcit imaginar que Salvador Espriu canvia d¡¯estrat¨¨gia cultural i liter¨¤ria perqu¨¨ l¡¯¨²s del temps particular que ha de fer servir ja ¨¦s un altre: ja no pot dedicar-se a l¡¯egiptologia, picar frases a la pedrera de la prosa requereix una mena d¡¯exist¨¨ncia quotidiana ¡ªde dies tranquils¡ª que no est¨¤ al seu abast i, com va passar amb els seus companys de generaci¨®, va haver d¡¯aprendre a patir l¡¯enfonsament del seu cam¨ª de formaci¨® intel¡¤lectual. Tamb¨¦ ¨¦s l¨ªcit imaginar que potser va invertir bona part del seu esfor? ¡ªentre els papers oficials que es veia obligat a despatxar i els sarcasmes fulgurants que anava construint vers a vers¡ª a recordar el que ja no podia ser perqu¨¨ les circumst¨¤ncies van entossudir-se a ser adverses: ¨¦s cre?ble imaginar que Espriu va tenir prou temps per maleir la seva mala sort, per¨° encara ¨¦s m¨¦s cre?ble creure¡¯s que podia invertir part del seu temps a recordar els instants bons experimentats preco?ment abans de la guerra.

Ara, gr¨¤cies a Sebasti¨¤ Alzamora (Llucmajor, Mallorca, 1972), el lector pot estalviar-se la feina d¡¯imaginar Espriu recordant els seus anys d¡¯aprenentatge en l¡¯amistat i la construcci¨® de la vocaci¨® liter¨¤ria que va organitzar-se, perqu¨¨ a Dos amics de vint anys s¡¯hi narra ¡ªi s¡¯inventa, i s¡¯especula i, sobretot, se celebra¡ª, justament, aquest per¨ªode decisiu de la seva vida. Que el nucli d¡¯aquests records inventats sigui el seu amic Bartomeu Rossell¨®-P¨°rcel no deixa de ser un altre dels encerts d¡¯Alzamora a l¡¯hora de triar la mat¨¨ria narrativa. Tampoc no deixa de ser previsible que l¡¯autor s¡¯interessi per aquests dos poetes que no menyspreaven la pres¨¨ncia del barroc grotesc en els seus versos: al cap i a la fi, la tenebra jocosa i la foscor verbal s¨®n dos dels car¨¤cters de l¡¯obra que Alzamora va construint amb una f¨²ria potser massa desencadenada.

?s breu, per¨° Dos amics de vint anys s¨®n uns quants llibres: en un primer cercle, hi ha l¡¯apoteosi de l¡¯amistat entre Espriu i Rossell¨®-P¨°rcel, quan eren dos estudiants plens d¡¯ambici¨®, amb moltes hores de lectura darrere seu, i amb l¡¯orgull de saber-se rics de gosadia i insol¨¨ncia. Com a rerefons, hi ha tamb¨¦ la pres¨¨ncia d¡¯uns personatges secundaris tan insubstitu?bles com Riba, Manent o Vinyoli, i com que l¡¯exhibici¨® del geni i l¡¯entusiasme no ¨¦s mai complet si no es pot formalitzar davant d¡¯alguna dona, ¨¦s imprescindible que Am¨¤lia Tineo i Merc¨¨ Muntanyola hi actu?n de detonants per encendre l¡¯esgrima verbal amb qu¨¨ els dos poetes s¡¯enfronten a l¡¯esport de la intel¡¤lig¨¨ncia i la cultura. M¨¦s enll¨¤ de les perip¨¨cies de l¡¯alegria, la confian?a i l¡¯humor que cont¨¦ el cercle de l¡¯amistat que narra Alzamora, a Dos amics de vint anys hi habita des de l¡¯inici l¡¯ombra de la mort, els s¨ªmptomes de la malaltia que va arrasar la vida de Rossell¨®-P¨°rcel, com si en cap moment Alzamora permet¨¦s que el lector oblidi que el cel que els acull, durant les navegacions que Espriu i els seus amics fan de banda a banda del Mediterrani, ni ¨¦s cel ni ¨¦s blau, i que a la pen¨ªnsula ja s¡¯estava covant l¡¯estocada mortal que els va impedir constatar que ni la bellesa ni la felicitat eren refract¨¤ries a marcir-se.

El lector de Dos amics de vint anys potser troba que, en la prosa utilitzada en les seccions titulades Les ombres, Alzamora est¨¤ massa empresonat per l¡¯instint l¨ªric, sense que hi pugui localitzar enlloc la gratitud de portar alguna mena d¡¯informaci¨® que complementi la il¡¤lusi¨® de versemblan?a que s¡¯escampa amb rigor a la resta d¡¯episodis. I potser tamb¨¦ el lector pot considerar que en les converses entre Espriu i els seus amics hi ha una dosi massa exacerbada d¡¯impostura, per¨° s¡¯ha d¡¯aplaudir que en el fons Alzamora hagi escrit una novel¡¤la on s¨®n menys les reprovacions que els elogis. Amb una escriptura ind¨°mita quan cal, mesurant el risc de la ironia gratu?ta i aconseguint que la tensi¨® ni caigui ni s¡¯alci cap a llocs ofuscats o tremendistes, Alzamora ha sabut il¡¤luminar amb gr¨¤cia una ¨¨poca de les lletres catalanes. Al cap i a la fi, ¨¦s el triomf de la fidelitat a una tradici¨®, sense permetre que el grotesc s¡¯imposi per sobre de la flu?desa que cal per explicar una hist¨°ria.