El paper dels astres

Fran?ois Mitterrand, a m¨¦s de tenir una cort poc exemplar, tenia com a astr¨°loga titular Madame Elisabeth Teissier, gran dama de la professi¨®; Charles de Gaulle consultava regularment un tal Maurice Vasset, ¨¤lies Regulus, i altres presidents, sobirans, ministres, directors de banca, etc¨¨tera, fan servir habitualment o eventualment consells de part dels planetes, per no parlar de les seccions regulars d¡¯astrologia en diaris i revistes. No ¨¦s nom¨¦s que, com en el temps d¡¯Aquil¡¤les i d¡¯Agam¨¨mnon, dels babilonis, de Juli C¨¨sar o dels reis de l¡¯Europa renaixentista, els poderosos del m¨®n volen saber quina ¨¦s la conjunci¨® prop¨ªcia per a firmar tractats, anar a la batalla o comprar i vendre accions. ?s sobretot que la fe en els poders del cel sobre la terra va en augment, no decreix amb la ci¨¨ncia i la t¨¨cnica, sin¨® que creix amb la premsa i la televisi¨®: hem comen?at aquest segle xxi ¡ªque veur¨¤ tan alts prodigis bioqu¨ªmics i inform¨¤tics¡ª amb una fe renovada en un sistema d¡¯explicaci¨® del m¨®n i de la vida rigorosament anterior a, i rigorosament incompatible amb, la m¨¦s elemental explicaci¨® racional de la vida i del m¨®n. Com si la Terra f¨®ra encara el centre de l¡¯univers i el cel estiguera format per esferes conc¨¨ntriques de planetes i d¡¯estrelles: sense la cosmologia mesopot¨¤mica, grega i medieval, l¡¯astrologia seria nom¨¦s hist¨°ria de la literatura. El fet, per¨°, ¨¦s que la gent moderna, com l¡¯antiga, necessita tamb¨¦ seguretat, predicci¨®, saber que ocupa un lloc en algun esquema universal o c¨°smic, sentir que no som nom¨¦s una combinaci¨® de mol¨¨cules caminant sobre una engruna de pols en el vertigen d¡¯una gal¨¤xia m¨¦s aviat mediocre, que ¨¦s el poc reconfortant panorama de la cosmologia moderna. I ac¨ª ¨¦s on entra l¡¯astr¨°leg: vost¨¦ rep l¡¯energia del cel i dels planetes, diu, que es conjunten aix¨ª i aix¨ª per definir quin ¨¦s el seu lloc i quin ¨¦s el seu futur, s¨®n tants euros la consulta i tants la carta astral. El client se¡¯n va conven?ut, paga content, ara ja sap que tot t¨¦ algun sentit. Quan hem perdut el cel i els misteris de la fe, els sants i les mareded¨¦us, sempre ens queden els astres. I no diguen que la f¨ªsica o la bioqu¨ªmica, la ci¨¨ncia de les hormones o la sociologia poden, totes juntes o d¡¯una en una, fer el mateix paper.