Vinyoli a casa

La casa on va viure Joan Vinyoli amb la seva fam¨ªlia fins que va deixar de fer-ho ¨¦s al barri de les Tres Torres de Barcelona, al carrer Castellnou. Quan hi vam anar a viure, als anys cinquanta, per aquest carrer cada migdia passaven un escombriaire amb trompeta de llaut¨® i un cavall arrossegant un carro verd de les escombraries, i cada vespre un fanaler amb una torxa llargu¨ªssima amb la qual encenia els llums de gas. De nit hi havia sereno. Per Nadal tots passaven casa per casa amb la seva corresponent felicitaci¨®: ¡°Con mucho cari?o y esmero les felicita el basurero¡±. El carrer era nostre, del nanos, i els pocs camions o cotxes que sorgien del no-res s¡¯havien d¡¯esperar que acab¨¦ssim la partida de bales o talons. El meu pare, el poeta Joan Vinyoli, que mai s¡¯havia plantejat ni remotament la possibilitat de conduir un cotxe, hi arribava gaireb¨¦ sempre en taxi. Els preus que marcaven els tax¨ªmetres eren escandalosament redu?ts. Un any despr¨¦s de la seva mort, vaig agafar un taxi per anar a veure la meva mare, que va continuar vivint en aquell pis, i el taxista em va preguntar si tenia alguna cosa a veure amb un senyor que havia portat moltes vegades al mateix n¨²mero del carrer Castellnou, el 46. Tamb¨¦ recordo el tel¨¨fon que ten¨ªem: 230.66.83.

Conviure amb el poeta va ser intens i molt interessant. Es movien energies potents que de vegades no cabien en un piset de les Tres Torres. Tot i aix¨ª, quan aquestes energies encaixaven, el moment es convertia en un gran moment, i quan no, tamb¨¦ es convertia en un gran moment, per¨° menys recomanable. Despr¨¦s vaig entendre que no havia de ser gens f¨¤cil combinar alta poesia amb vida familiar i laboral. Joan Vinyoli va treballar molts anys, des de joven¨ªssim fins que es va jubilar, a l¡¯editorial Labor, i va ser un dels responsables de la publicaci¨® d¡¯El Libro de las plantas, el Diosc¨®rides renovado, del seu amic el doctor Puis Fon i Quer. Inesperadament, aquest llibre va ser un best-seller del qual es van fer 14 edicions. Encara es continua venent. En una ocasi¨®, els propietaris d¡¯una important casa de cosm¨¨tics, que eren amics, li van demanar un nom per a un producte que acabaven de treure, una mena de coloret vermell¨®s, m¨¦s o menys intens, que les dones es posaven molt discretament a les galtes. Vinyoli el va anomenar rubor, i durant molts anys han estat moltes les dones que han entrat en una perfumeria per demanar un rubor.

Vinyoli ens va fer de pare, ¨¦s clar, ens va alimentar i educar, i quan la f¨¨iem, sobretot de petits, ens renyava i totes aquestes coses. Per¨° mai no ens va imposar res, mai no sentenciava ni donava ordres irrevocables ni lli?ons magistrals. De vegades ens preguntava quins eren els nostres plans. Les converses sol¨ªem tenir-les sopant en un restaurant de la pla?a del Camp, Can Massana, on bastant sovint ens convidava. De tornada coment¨¤vem l¡¯atmosfera que respiraven els carrers per on pass¨¤vem. De petits ens portava a veure exposicions i ens feia comentar el que ens semblaven els quadres. Passava el mateix amb els paisatges urbans i no urbans. Ens demanava quina impressi¨® ens produ?a una vall, un bosc, una paret. De m¨²sica no en posava mai i en parlava poc. Li agradaven els quartets de Beethoven.

Vinyoli parava poc per casa, on tenia un moble-llibreria-vitrina amb Rilke, H?lderlin, alguns dels seus llibres, diccionaris, una col¡¤lecci¨® de galls de cer¨¤mica ¡ªque sempre ensenyava molt complaent a les nostres n¨°vies, tot explicant-los la proced¨¨ncia de cada pe?a¡ª i uns calaixos plens de postals ordenad¨ªssimes, classificades per temes i remitents. Se¡¯n comprava moltes, de postals, sobretot reproduccions de pintures i fotografies d¡¯escultures de totes les ¨¨poques. Tamb¨¦ col¡¤leccionava moltes postals de paisatges, la majoria escrites, enviades i rebudes. No va fer mai una sola fotografia. Tamb¨¦ li agradaven les corbates, i quan se¡¯n comprava una de nova se¡¯t quedava mirant esperant que li diguessis que era molt bonica.

A casa cadasc¨² portava la seva vida, i quan coincid¨ªem tots, cosa que no passava gaire sovint, ens reconeix¨ªem com una fam¨ªlia. Ni als meus germans ni a mi ens passava per alt que el nostre pare estava bastant sol, no tant en el sentit de no tenir companyia ¡ªtenia amics i amigues¡ª, sin¨® en el sentit de sentir-se apartat dels cercles literaris per on es movien els mandarins que l¡¯havien sentenciat. Jo sempre he pensat que aquells mandarins no l¡¯acabaven d¡¯entendre o, dit d¡¯una altra manera, que els venia una mica gran.

Vinyoli no era poeta de sal¨® ni de sofisticaci¨® i filigrana intel¡¤lectual. Era simplement poeta, i de vegades les coses senzilles no s¡¯acaben d¡¯entendre del tot. De fet, com ara, connectava molt m¨¦s amb les generacions m¨¦s joves. Tenia un grup d¡¯amics fidels de tota la vida, per¨° les dist¨¤ncies imposades per l¡¯oficialitat el posaven de mal humor. Ara, passat el temps i veient com a poc a poc es va reconeixent la feina del meu pare, tot el que se m¡¯ocorre dir ¨¦s que no sempre es pot tenir tot.

Abans de morir va demanar que, ¡°quan passi¡±, sobretot, no el port¨¦ssim a cap funer¨¤ria, que volia estar a casa, i aix¨ª ho v¨¤rem fer. Per tant, el de la funer¨¤ria va haver de venir a casa per preguntar-nos si vol¨ªem recordatoris, maquillatge i qu¨¨ vol¨ªem posar a la corona. Li v¨¤rem dir que no a tot. Nom¨¦s vam acceptar que a una de les corones hi pos¨¦s La vida ¨¦s un tr¨¤nsit. L¡¯home, sorpr¨¨s per¨° molt seri¨®s, s¡¯ho va apuntar. L¡¯endem¨¤, en arribar al cementiri, el cotxe del f¨¨retre es va aturar a l¡¯entrada i el xofer va c¨®rrer amb uns papers a la m¨¤ per fer una petita gesti¨® en una mena d¡¯oficina. Mentre esper¨¤vem vam llegir que la cinta de la corona deia: La vida ¨¦s un tr¨¤mit. No vam poder evitar entrar al cementiri somrient. Joan Vinyoli s¡¯acomiadava recordant-nos una vegada m¨¦s que les paraules s¨®n importants.

Eixamplant la immensitat,una ¨¤guila em sobrevola.No tinc por de la ressolaNi de la nit feredat.

Albert Vinyoli ¨¦s periodista i fill del poeta.