Viure amb pantalles als ulls

Ulleres de sol

Maria Barbal

Columna

137 p¨¤gines. 15 euros

Ulleres de sol, de Maria Barbal (1994), torna a les llibreries, igual que una edici¨® digna de Pedra de tartera. Hi ha t¨ªmids senyals que alguna cosa es mou en el sistema literari catal¨¤, que havia condemnat les obres mestres, originals o tradu?des, als molins de paper. No hi ha costum que els t¨ªtols es tornin a reeditar.

Barbal (Tremp, 1949) t¨¦ l'olfacte que cal per a?llar els punts d'inflexi¨® d'una vida i teixir-ne un relat. Busca protagonistes xerraires que es confessen com si res, per¨° tot i aquesta aparen?a intranscendent, les hist¨°ries s¨®n el resultat d'una an¨¤lisi que mostra els elements que pesen a la b¨¤scula del temps, que inclinen la seva lleng¨¹eta cap a la p¨¨rdua o b¨¦ el guany: "Mirar les pistes i endevinar de seguida qui domina el joc, qui ¨¦s dels dos jugadors aquell que a penes recollir¨¤ les pilotes". Cal trobar el punt de no retorn. Per aix¨° tenim els poetes tr¨¤gics, perqu¨¨ ens expliquin la vida vista en un retrovisor.

En aquest recull Barbal torna a concloure que la dona ¨¦s feble perqu¨¨ les faltes de l'home no es poden demostrar. No es pot mesurar ni el desamor ni la indifer¨¨ncia perqu¨¨ en el m¨®n aquests fets no compten. "Jo anava a protestar, i amb la m¨¤ girada em va donar un rev¨¦s. No pas gaire fort. Al cap de poca estona, el primer ronc." No ¨¦s la bufetada, sin¨® la condemna al silenci, el que pesa.

Hi ha, per¨°, en la narrativa de Barbal, un flanc feble que queda al descobert a 'Deu cartes a Lisa'. L'ambientaci¨® del conte ¨¦s extraordin¨¤ria, els germans bessons Ot i Pol, els gitanos, els obrers de la b¨°bila, els municipals de pompes f¨²nebres i una nena educada com un noi. Aquest valu¨®s testimoniatge sobre la marginalitat acaba tanmateix amb un final massa feli? que resulta fals, molest. Tot i que el relat utilitza una lupa potent per veure les petites coses de gent oblidable, Barbal no aguanta el desconcert dels personatges per donar-nos una imatge no retocada del seu desconsol.

Cal, per¨°, destacar el seu treball de filigrana imperceptible. Oblideu el parament -les monges amb toca massa belles, els marits que espien els diaris ¨ªntims massa ben escrits- i mireu l'estructura profunda d'aquestes vides. No estem davant d'una narrativa naturalista que conta el que veu i busca la versemblan?a, sin¨® davant d'una an¨¤lisi de clars i obscurs. El leitmotiv de les ulleres de sol ¨¦s la met¨¤fora d'una pantalla que ens posem en els moments extrems per preservar l'ombra de les il¡¤lusions. S¨ª, la vida tal com ¨¦s ¨¦s dif¨ªcil d'assumir. Narc¨ªs, en veure que han podat els arbres i que ara el rebedor ¨¦s banyat de llum, tanca els porticons, massa feble per afrontar el seu reflex.

En els relats es repeteix la figura del pare absent i la dels bessons. La identitat h¨ªbrida pot ser una c¨¤rrega lleugera. La identitat es viu des de dins, ¨¦s indestriable de la vida. Tot el que som intentem recollir-ho en una met¨¤fora de dos pols antag¨°nics, home o dona, ¨¤ngel o dimoni. Vivim en una cru?lla de cultures i lleng¨¹es i tanmateix mirem d'explicar les circumst¨¤ncies nom¨¦s a trav¨¦s de la lluita entre un gegant i un nen entremaliat.

Un dels grans secrets de la literatura ¨¦s la constant confrontaci¨® amb les analogies. Barbal proposa moltes semblances i s¨®n els lectors els qui han de sospesar-les. No n'hi ha prou de trobar un paral¡¤lelisme, cal desgranar fins a quin punt rostres que semblen id¨¨ntics realment ho s¨®n.