La primera al cel

Van tardar a enlairar-se, per¨°, quan ho van fer, van volar com ning¨². La hist¨°ria de les dones en l'aviaci¨® ¨¦s plena de grans noms i de proeses. A les aviadores no els ha faltat ni el coratge, ni la devoci¨®, ni l'amor per al vol. Ni tampoc la passi¨® ni aquell punt de bogeria i de pur plaer que marca els grans pilots, les veritables criatures de l'aire. Amelia Earhart, Amy Johnson, Lidia Litvyak —la Rosa Blanca de Stalingrad—, totes s¨®n llegenda. Aqu¨ª tenim les nostres. I d'una d'elles, la gran Mari Pepa Colomer (Barcelona, 1913-Surrey, Regne Unit, 2004), la primera aviadora catalana, la primera a Catalunya que va aconseguir el t¨ªtol de pilot (el 1931, als 17 anys), se'n publica avui mateix una biografia, L'aventura de volar, de Betsab¨¦ Garcia (Ara Llibres). Menuda, rossa, amb ulls clars i una expressi¨® de picardia, la Mari Pepa va ser, a m¨¦s d'una pionera, el que s'acosta m¨¦s a una pilot de combat que va solcar el nostre cel durant la Guerra Civil. La biografia ressegueix els seus passos aeris i desvetlla dades de la vida d'una dona formidable que ni tan sols quan ja era gran i condu?a un Mini per Anglaterra, on es va haver d'exiliar, va deixar de pilotar-lo com si fos un avi¨®.

A la guerra va llan?ar bombes en perillosos vols de proves de material explosiu

Quan tenia vuit anys, intentant volar va saltar del balc¨® i es va trencar les cames

La jove pilot era un gran reclam per a la incipient aviaci¨® catalana

Va transportar ferits del front i tamb¨¦ amigues del president Companys

L'¨²nica cosa que podia fer era ensenyar-los a fugir fent un mig 'looping'

A Anglaterra condu?a un Mini i sempre la multaven per exc¨¦s de velocitat

Durant la Guerra Civil, Mari Pepa Colomer va entrenar joves aviadors per defensar la Rep¨²blica, va dur a terme missions de propaganda, pagadoria i trasllat de ferits del front, i fins i tot va llan?ar bombes en perillosos vols de proves d'artefactes explosius. El general Queipo del Llano sembla que li tenia una mania especial: per r¨¤dio deia que es faria una cartera amb la pell de "esta mujer que se cree que es piloto".

El vol la va captivar des del primer moment. La biografia, que en part tamb¨¦ ¨¦s una petita hist¨°ria social de l'aviaci¨® a Catalunya, recull les seves impressions inicials. "Em va encantar. De veritat. Un cop era dalt l'avi¨® no podia apartar els ulls de la palanca. La curiositat em matava i no deixava d'atabalar el pilot amb preguntes. No gosava demanar-li el que volia, per¨° finalment m'hi vaig llan?ar i li vaig demanar: 'Qu¨¨ passaria si jo l'agaf¨¦s?' M'esperava qualsevol cosa; per¨° no, em va dir: '?s clar, agafa-la!'. I vaig pilotar per primer cop". Tota la bellesa de la m¨¤gia dels aeroplans i de l'enamorament de l'aire ¨¦s en aquest par¨¤graf.

El llibre de Betsab¨¦ Garcia, escrit des de l'entusiasme pel personatge i amb la filla de la Mari Pepa, la Montse, com a font principal, tra?a el perfil de la pilot des de la seva infantesa. No hi falta el t¨ªpic episodi de qualsevol aviador que es valori: el 1921, als vuit anys, intentant volar va saltar del balc¨® de casa seva a la Rambla del Prat de Barcelona, en un segon pis, aferrada a un paraigua, i es va trencar les dues cames. Si hagu¨¦s viscut a Des Moines (Iowa) s'hauria llan?at des del graner. "El meu punt fort sempre va ser aquest: que no penso mai", deia la Colomer.

L'autora de la biografia destapa una inf¨¤ncia que, malgrat les aparences, no va ser feli?. La mare, Encarnaci¨®n Luque, era una dona dif¨ªcil, aprensiva i r¨ªgida, obsessionada amb la higiene i les formes, el pitjor per a una filla de naturalesa gamberra com la Mari Pepa, que preferia els pantalons que les faldilles i li agradava disfressar-se de noi i embrutar-se com m¨¦s millor (i aix¨° abans de furgar en els motors). El pare, en canvi, Josep Colomer, de la burgesia t¨¨xtil de Sabadell, tenia un tarann¨¤ bohemi i era amant de l'art (amic de Picasso). Tamb¨¦ era un jugador que va dilapidar continuadament els recursos familiars. Per¨° va donar suport a la seva filla en aix¨° de volar (abans de fer-ho ell mateix —figuradament—: volar i abandonar dona i fills anant-se'n a l'Uruguai). La Mari Pepa havia descobert aquella passi¨® quan uns amics d'estiueig de Calafell, en lloc de portar-la a l'orxateria de costum, la van arrossegar amb ells a un aer¨°drom. El cas ¨¦s que un dia es van presentar davant de Josep Canudas, responsable del camp del Prat, la Mari Pepa i el seu pare i aquest li va fer saber l'obsessi¨® que tenia la filla per pilotar avions. Betsab¨¦ Garcia especula amb la idea que a Canudas, home modern, europeista, republic¨¤ i llest, la idea d'una noia aviadora, a m¨¦s de casa bona, li semblava un magn¨ªfic reclam publicitari per a la incipient popularitzaci¨® i enlairament de l'aviaci¨® a Catalunya, el seu negoci. La Mari Pepa va fer el curs, que valia un dineral, enganyant la mare, que es pensava que la nena anava a La Cultura General de la Dona, fins que es va trobar la foto de la filla a la primera p¨¤gina de La Vanguardia el 22 de gener de 1931: la Mari Pepa havia aconseguit tres dies abans, amb 17 anyets encara, treure's el t¨ªtol de pilot; la primera a fer-ho. La maca i joven¨ªssima aviadora es va convertir en una celebritat. Quan va fer els 18 i es va voler treure el carnet de cotxe li van donar sense haver de passar l'examen, amb la consideraci¨® que "si pot pilotar un avi¨®, podr¨¤ conduir un autom¨°bil".

La Mari Pepa va continuar volant. Va acumular amb esfor? prou hores per ser autoritzada a portar passatge i poder-se dedicar professionalment a l'aviaci¨®. Entre els seus instructors hi figurava Josep Carreras i Dexeus, Jep, que es convertiria en el seu marit despr¨¦s de la guerra. El 1935 va aconseguir el t¨ªtol d'instructora. I llavors va arribar la guerra. Els Serveis d'Aeron¨¤utica de la Generalitat la van reclutar. La citaci¨® amb data del 24 de juliol de 1936 diu: "S¨ªrvase presentarse en este aer¨®dromo (El Prat) donde con el car¨¢cter de movilizado, prestar¨¢ sus servicios como piloto". L'hi van enviar a nom del "Sr. Don Mariano Pepa Colomer Luque".

Estava autoritzada a circular per tot Catalunya excepte en les zones de guerra. Entre els avions que va pilotar (la bi¨°grafa Garcia no en d¨®na detalls: es confessa desconeixedora de tot el que es relaciona amb l'aeron¨¤utica, i es nota) hi figurava el DH 84 Dragon, amb capacitat per a vuit persones, que va utilitzar per al transport de ferits del front d'Arag¨® a Barcelona. Tamb¨¦, deia, va portar de passeig a "amigues" del president Companys. "Havia de ser molt discreta sobre la passatgera que portava".

El 1936, la Generalitat va crear l'Escola de Pilots Militars amb la Mari Pepa i la seva amiga, l'altra famosa aviadora catalana, l'encantadora Dolors Vives, entre els seus professors. La Mari Pepa va formar 70 alumnes. Els havia de preparar per entrar en combat amb nom¨¦s 20 hores de vol. L'aviadora explicava que l'¨²nic que podia fer era ensenyar-los a fugir d'un altre avi¨®. "L'¨²nica manera era fer mig looping. No importa quin tipus d'avi¨® estiguis pilotant, sempre pots fer aquesta tombarella i volar a l'inrev¨¦s una estona fins que saps que est¨¤s segur". Deu dels seus alumnes van morir al front.

Segons la bi¨°grafa, malgrat la tasca militar, els riscos i l'odi de Queipo del Llano, el comprom¨ªs ideol¨°gic de la Mari Pepa era nul. "La pol¨ªtica no entrava en el seu pensament". Quan va acabar la guerra ella i els aviadors de l'escola van passar a Fran?a amb els seus avions. All¨¤ es va casar amb Carreras. Apunta Betsab¨¦ Garcia que no va ser perqu¨¨ n'estigu¨¦s enamorada (l'autora deixa caure que la Mari Pepa possiblement no s'hagu¨¦s casat mai). Per¨° Carreras tenia importants amistats brit¨¤niques (Lord Forbes i Lord Beaverbrook, ministre de l'Aire amb Churchill, eren els seus amics) i aix¨° va possibilitar que la parella de pilots pogu¨¦s fugir a Gran Bretanya. Ell va seguir sent aviador, per¨° la Mari Pepa no va tornar a pilotar mai m¨¦s. Simplement estava fora del seu abast.

Per¨° segueix mostrant coratge. Va tirar endavant els seus fills en les dif¨ªcils circumst¨¤ncies d'una estrangera en un pa¨ªs en guerra i despr¨¦s en postguerra. M¨¦s tard va tornar en algunes ocasions a Catalunya —en un d'aquells viatges, el 1982, a Salou, el seu marit va morir d'un infart—, per¨° no va voler tornar a viure a Espanya. A Anglaterra condu?a un Mini i "sempre la detenien per exc¨¦s de velocitat". Amb la filla Montse va muntar una escola d'equitaci¨® (el 2002, un dels cavalls li va arrencar el polze d'una mossegada: toujours el risc). En la darrera etapa de la vida va patir dem¨¨ncia senil i va morir en un centre d'atenci¨® especial als 91 anys.

"La noia que pilotava avions", com la descriu Betsab¨¦ Garcia al seu llibre, en qu¨¨, en la l¨ªnia de la nova no ficci¨®, s'inclou ella mateix i la seva recerca (de vegades amb reflexions prescindibles), va tenir una vida llarga i emocionant, especialment en la primera part. Descavalcada dels n¨²vols, va haver de renunciar al seu gran somni. Per¨° ho va fer sense mirar enrere i sense lamentar-se, per la qual cosa segurament fa falta tant de valor com per agafar el comandament d'un aeropl¨¤.