"La guerra va arrasar la nostra aviaci¨®"

Es fa estrany tenir David I?¨ªguez assegut al davant menjant calamars. Te l'imagines sempre a la cabina d'un Xato o mesurant a passes la longitud de la pista d'un antic aer¨°drom de la Guerra Civil. I?¨ªguez ¨¦s un dels nostres millors especialistes en hist¨°ria de l'aviaci¨® militar. Autor d'El vesper de la Gloriosa, sobre els camps de vol republicans del Pened¨¨s durant la batalla de l'Ebre (Llibres de Matr¨ªcula, 2002), ara est¨¤ embrancat amb el seu col¡¤lega historiador David Gesal¨ª en un nou llibre sobre l'aviaci¨® a Catalunya durant la guerra i que apareixer¨¤ cap a finals d'any. "La Guerra Civil va arrasar la nostra incipient aviaci¨®", apunta I?¨ªguez. "Va ser una oportunitat perduda. Els plans d'aer¨°droms i l'aviaci¨® comercial es van abandonar. La ind¨²stria es va enfonsar. Es van acabar les beques, els festivals aeris populars, la promoci¨® de l'aeron¨¤utica. Molts dels nostres pilots es van morir o es van exiliar i no van tornar a volar m¨¦s, com exemplifica el cas de Mari Pepa Colomer".

El capit¨¤ Ramon Torres, ex torero, va pilotar un estrany Bruguet Vultur

I?¨ªguez valora que apareguin biografies dels nostres pilots. "No vaig con¨¨ixer la Mari Pepa, per¨° vaig anar a l'enterrament a Reus i he parlat amb aviadors que van ser alumnes seus. Era molt bona aviadora. Va fer volts d'enlla? amb el front d'Arag¨®. Volava amb el mosquet¨® als genolls com a la I Guerra Mundial. No est¨¤ documentat per¨° sembla que va arribar a fer vols de guerra. Sens dubte va provar bombes. El marit, Josep Carreras, era un aviador imponent, amb una gran carrera. El 1936 va fer el gran vol de l'aviaci¨® catalana de Barcelona a Guinea, va portar la legaci¨® republicana a l'enterrament d'Ataturk, va ser membre de la RAF, pilot personal de Lord Forbes i el van guardonar amb l'orde de l'imperi brit¨¤nic".

El nou llibre, que publicar¨¤ Dalmau, comptar¨¤ amb un sorprenent assortit d'imatges i tamb¨¦ amb una part sobre els antecedents de l'aviaci¨® a Catalunya. "Se sap poc que aqu¨ª es van fabricar 50.000 motors Hispano-Suiza V8, els que portaven els avions aliats a la I Guerra Mundial, o que es va dissenyar en una farga d'Olot un avan?at turboreactor... el 1917!". El volum tindr¨¤ un cap¨ªtol dedicat a les aviadores catalanes, i inclour¨¤ la tercera gran aviadora, Raimunda El¨ªas, molt menys coneguda que la Mari Pepa i Dolors Vives. De les nostres aviadores, I?¨ªguez recorda que, tot i que s¨®n personatges fenomenals, a Catalunya l'acc¨¦s de les dones a l'aire va arribar m¨¦s tard que en altres indrets. La primera dona que va volar en un aeropl¨¤ va ser Th¨¦r¨¨se Peltier, el 1908. La primera que va obtenir una llic¨¨ncia de pilot, la baronessa Raymonde de Laroche, ho va fer el 1910. La primera espanyola que va obtenir el t¨ªtol de pilot va ser la madrilenya Mar¨ªa Bernaldo de Quir¨®s, el 1928 (17 anys despr¨¦s que el primer home a Espanya). El 1911 una dona va volar per primera vegada de nit i el 1921 ho va fer una afroamericana (la primera persona de ra?a negra). Tres anys abans que la Mari Pepa fos la primera catalana a treure's el carnet, Amelia Earhart creuava l'Atl¨¤ntic.

I?¨ªguez i Gesal¨ª tracten al seu llibre alguns dels assumptes in¨¨dits o poc coneguts de la Guerra Civil. Entre ells, el cas del "Sturmovik catal¨¤" —un avi¨® similar al tanc aeri dels russos a la II Guerra Mundial—, que va portar de cap l'espionatge franquista; el duel salvatge entre un zapatones (un hidroavi¨® Heinkel 59) i un Breguet 19 republic¨¤ sobre Arenys, el Stuka de la platja de Coma-ruga, la ca?a nocturna sobre Barcelona o la mort el 1937 del capit¨¤ Ramon Torres, intr¨¨pid aventurer (i torero!), tombat amb el seu bombarder Breguet 460 Vultur, un estrany prototip, a l'Alt Empord¨¤, despr¨¦s d'un enfrontament amb el Canarias. "Queden molts aspectes de la guerra per dilucidar i revisar", avisa I?¨ªguez. Un cap¨ªtol eloq¨¹ent i churchillianament titulat Mai tan pocs han estat tant oblidats, fa refer¨¨ncia a "casos de joves pilots an¨°nims com P¨¦rez Chulvi, Cortizo, Monje, Soriano o Cuesta".

Tamb¨¦ hi apareixen grans pioners poc estudiats, com Mari¨¤ Foy¨¦ i Rafols, propulsor —i valgui la paraula— del vol sense motor a Catalunya, sota la direcci¨® del qual es van construir el 1930 el primer planador catal¨¤. "Foy¨¦, fundador dels Falziots de Palestra i impulsor de la Setmana Catalana de Vol a Vela, que havia apr¨¨s a volar i obtingut el t¨ªtol de pilot a Alemanya, va morir a Tardienta, al front d'Arag¨®, quan l'aparell Dragon Rapide que pilotava va ser tombat per caces Heinkel H-51 dels alemanys, els mateixos que el van ensenyar a volar. El n¨¦t encara en conserva els pantalons tacats de sang".