El falangista Luys Santa Marina: l¡¯escriptor barcelon¨ª de la cort de Jos¨¦ Antonio Primo de Rivera

¡°En breve marchar¨¦ a Barcelona, donde es f¨¢cil pase una larga temporada¡±, escrivia Luys Santa Marina a l¡¯escriptor Jos¨¦ Mar¨ªa de Coss¨ªo el 8 de juny del 1925. Nom¨¦s quatre dies despr¨¦s va dir al poeta Gerardo Diego que ¡°te sorprender¨¢ te escriba a¨²n desde Laredo; he tenido que demorar por unos d¨ªas mi viaje, pero espero marchar en breve¡±.

Luis Narciso Gregorio Guti¨¦rrez Santa Marina havia nascut el 4 de gener del 1898 a Colindres, a tocar de Laredo, on va passar una infantesa m¨¦s aviat introvertida, pensativa i lectora, i una joventut molt menys viatgera i trepidant del que voldria fer creure. Va comen?ar Dret a la Universitat d¡¯Oviedo i a principis dels anys vint va fer alguna incursi¨® a Madrid, per¨° poca cosa m¨¦s. Ni va ser legionari ni va fer la guerra del Marroc, encara que al seu primer llibre, Tras las ¨¢guilas del C¨¦sar, del 1925, jugava deliberadament amb un rumor que mai va desmentir i que va confondre els qui s¡¯han aproximat a la seva literatura. Foren amics dels primers anys (els mateixos Coss¨ªo i Diego o despr¨¦s Mart¨ª de Riquer) els qui van testimoniar que tot plegat va ser una mistificaci¨®, una recreaci¨®, un somieig¡­ i ¨¦s impossible que ells, amb qui convivia, s¡¯equivoquessin.

Com es fa un escriptor falangista

El setembre del 1927 enviava les seves cartes des del n¨²mero 207 del carrer Rossell¨®. Era l¡¯adre?a de ¡°la editorial de mis primos¡±: Canosa, dirigida pels arquitectes Emilio i Mar¨ª Canosa Guti¨¦rrez. Ells devien donar-li feina des dels primers dies a la capital catalana. Li van proporcio?nar a m¨¦s un segell per publicar-hi (i gaireb¨¦ amb luxe) els dos primers llibres barcelonins, Labras her¨¢ldicas monta?esas i Estampas de Zurbar¨¢n. Per¨°, des de la seva arribada a la ciutat, Santa Marina va viure al tercer pis del n¨²mero 11 del carrer Ferran, mentre feia mil i una feines relacionades amb la perif¨¨ria de la literatura. Traduccions i correc?cions, algunes edicions i posades a net, potser feines m¨¦s materials i mec¨¤niques a les impremtes i minerves d¡¯aquella editorial fami?liar. El 6 d¡¯abril del 1928 tornava a escriure a Gerardo Diego i explicava detalls saborosos sobre el que havia fet aquells temps, alegres i lluminosos pel que van tenir d¡¯activitat, promeses i descobriment de si mateix. El 20 d¡¯abril del 1926 va enviar a La Atalaya, de Santander, uns poemes sobre ¡°La ciudad de Santa Eulalia¡±, en els quals ¡°el tiempo cabecea, en un rinc¨®n dormido¡± de la Pla?a Reial (en un dels locals subterranis de la qual, anys despr¨¦s, es reunirien els falangistes de Barcelona amb Primo de Rivera), i ho fa sota ¡°la luz, tan blanca¡± i ¡°el cielo arriba, azul clar¨ªsimo¡±.

De la mateixa manera que va escriure sobre la guerra del Marroc sense haver trepitjat ?frica, el 1935 va traduir Brave New World d¡¯Aldous Hux?ley sense saber gaire res d¡¯angl¨¨s (va ser ell qui va decidir el discutible t¨ªtol Un mundo feliz, pel qual ja s¡¯ha conegut sempre aquella novel¡¤la en espanyol), com traduiria ja despr¨¦s de la guerra (i sempre a Barcelona, especialment per a l¡¯editor Josep Jan¨¦s) llibres dels seus adorats Kipling o Chesterton. Per¨° no apunto aquells fets per desautoritzar-lo, sin¨® ¡ªm¨¦s aviat al contrari¡ª a favor seu. No perqu¨¨ vulgui presentar-lo com un bergant graci¨®s, o un tafaner, o un personatge extravagant i vila-mati¨¤, sin¨® m¨¦s aviat amb certa compassi¨® que ell hauria detestat. Per¨° sempre he vist aix¨ª a qui des de molt d¡¯hora va signar els seus textos amb l¡¯anacr¨°nic i ¡°imperial¡± ¡°Luys Santa Marina¡±, ¨¦s a dir, com alg¨² tothora desubicat, mal instal¡¤lat al present, mal armat per a la felicitat, alg¨² que havia de veure com la realitat boicotejava els seus somnis de gl¨°ria i els seus deliris anacr¨°nics.

Signava els seus textos amb l¡¯anacr¨°nic i ¡°imperial¡± ¡°Luys Santa Marina¡±, com alg¨² tothora desubicat, mal instal¡¤lat al present, mal armat per a la felicitat

Va ser aquella insatisfacci¨®, aquells impulsos d¡¯una joventut que ja comen?ava a acabar-se, la suma de tot plegat, el que va portar Santa Marina a afiliar-se a Falange immediatament, el novembre del 1933, dies despr¨¦s del discurs inaugural de Jos¨¦ Antonio al Teatro de la Comedia de Madrid. Seria un dels designats pel ¡°fundador¡± per articular Falange a Barcelona.

Una gl¨°ria quixotesca

Hi havia ben poc per dirigir, poqu¨ªssims homes implicats, per¨° ja hi va haver les primeres tensions per aconseguir tenir la direcci¨®. Joan Maria Thom¨¤s va explicar que ¡°en aquells moments, el 1934, FE de las JONS era a Catalunya una realitat m¨¦s que res barcelonina: la FE havia estat fundada al final del 1933 a la ciutat comtal i no tenia organitzacions fora de la ciutat, mentre que les JONS tenien tots els seus efectius a Barcelona i Badalona. El comandament del partit unificat l¡¯exercia un triumvirat format per dos falangistes, l¡¯advocat Roberto Bassas Figa i l¡¯escriptor Luis Guti¨¦rrez Santamarina [...], i el jonsista i advocat Jos¨¦ Mar¨ªa Poblador ?lvarez¡±. Santa Marina va lluitar contra ells. Thom¨¤s continua explicant que el grup controlat per Santa Marina reivindicava ¡°l¡¯activitat violenta i provocativa, per tal de fer notar la pres¨¨ncia de l¡¯organitzaci¨®, i criticaven a Bassas una gesti¨® massa pac¨ªfica. [Santa Marina] era m¨¦s agressiu i el port¨¤ a protagonitzar la major part dels pocs avalots en qu¨¨ particip¨¤ el falangisme a Barcelona durant la seva exist¨¨ncia. Aquesta tensi¨® entre els caps reflectia d¡¯alguna manera el distint origen social dels seguidors de l¡¯un i de l¡¯altre. Si Bassas comptava entre els seus adherents amb elements procedents de la burgesia i les classes mitjanes, Luys era seguit per alguns intel¡¤lectuals de la seva tert¨²lia i, sobretot, per elements obrers i sectors del lumpen barcelon¨ª¡±.

La majoria dels pocs c¨¤rrecs estaven en mans del grup de Bassas. Ell i Santa Marina van ser elegits el 28 d¡¯agost del 1934 com els dos ¨²nics membres de la Falange catalana al Consell Nacional de FE de les JONS, c¨¤rrec que Santa Marina mantindria durant d¨¨cades. Bassas va morir el 1939 a l¡¯afusellament del santua?ri del Collell, celeb¨¨rrim avui perqu¨¨ hi va sobreviure Rafael S¨¢n?chez Mazas (un altre l¨ªder falangista a qui Santa Marina sempre va mirar de re¨¹ll, malgrat que admirava de cor la seva literatura).

El juliol del 1936 va ser Santa Marina qui, previsiblement, va liderar una cosa molt propera al su?cidi, ¨¦s a dir, el suport a l¡¯interior de Barcelona a l¡¯agressi¨® militar que s¡¯estava produint contra la Rep¨²blica. A Campo cerrado, Max Aub va novel¡¤lar les arengues que el fan¨¤tic ¡°Salomar¡± va llan?ar als falangistes barcelonins el 18 de juliol, i explica les seves escaramusses per la Diagonal i la Rambla fins a la pla?a de Colom, on va ser aturat despr¨¦s d¡¯unes poques hores de resist¨¨ncia. Salomar era transsumpte del seu amic Luys, amb qui sempre va mantenir bones relacions i a qui va admirar de cor. Aub fins i tot va recon¨¨ixer que el seu estil curi¨®s era la prova del seu afany d¡¯imitar el barroquisme de la prosa de Santa Marina. El 1957 Santa Marina va llegir la novel¡¤la i va escriure a Aub. ¡°Maxito: Le¨ª tu novela. La parte de la infancia y adolescencia del protagonista es lo mejor. Y muy bien escrito. ?Vaya leyenda de que me rodeas! ?Que Dios te conserve la imaginaci¨®n! De todos modos te agradezco tu recuerdo, tan lleno de simpat¨ªa¡±.

Feixisme anacr¨°nic

Aquella jornada b¨¨l¡¤lica, l¡¯¨²nica de la seva vida, va constituir el dia de gl¨°ria de Santa Marina. Mai va tenir tant a tocar la llegenda que anhelava, per¨° des de l¡¯endem¨¤ va passar la guerra engarjolat. Va peregrinar pel vaixell-pres¨® Uruguai, el castell de Montju?c, el penal de Chin?chilla i la pres¨® de Mislata, a Val¨¨ncia. D¡¯all¨¤ escaparia el 1939. Va sobreviure a tres condemnes a mort, salvat pel suport d¡¯alguns escriptors amics. Els dos anys i mig de captiveri van ser els ¨²ltims que va passar fora de Barcelona: la ¡°larga temporada¡± que anunciava a Gerardo Die?go a la carta de 1925 va ser definitiva, fins a la seva mort el setembre del 1980.

Va sobreviure a tres condemnes a mort, salvat pel suport d¡¯alguns escriptors amics

Durant les quatre d¨¨cades que van del seu alliberament a la seva mort, Santa Marina va tenir una vida molt tranquil¡¤la, ¨¦s a dir, frustrant, casat amb la seva cosina Josefa Carranceja i instal¡¤lat amb el seu gos Canelo i uns quants milers de llibres en un pis de la pla?a de Medinaceli. No van faltar els c¨¤rrecs (va ser procurador a Corts), els honors (va ser president de l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s entre 1939 i 1952) o els reconeixements de prestigi (va ser director del diari Solidaridad Nacio?nal entre el 1939 i el 1962). Va poder escriure bastants llibres, per¨° el darrer, Ada y Gabrielle, va ser del 1959. Li quedaven vint anys de vida. Molt de temps d¡¯una degradaci¨® f¨ªsica i sobretot an¨ªmica que el nostre feixista va patir, bastant abans del diagn¨°stic de l¡¯arterioesclerosi, amb cruel lentitud.

Els darrers temps els pass¨¤ a l¡¯Hospital del Sagrat Cor, sota la supervisi¨® de Jos¨¦ Jurado Grau, fill de Jurado Morales, l¡¯amic m¨¦s lleial que va tenir mai. Amb ell havia dirigit als primers anys trenta la revista Azor, important i tipogr¨¤ficament admirable. Hi havia publicat els qui van continuar formant el cercle de Santa Marina durant el franquisme: Santiago Nadal, Ignacio Agust¨ª, Juan Ram¨®n Masoliver, Xavier de Salas, Guillermo D¨ªaz-Plaja, Carles Sent¨ªs o Mart¨ª de Riquer. Alguns van formar part de la junta de l¡¯Ateneu, i tots, tamb¨¦ Santa Marina, van dimitir el 1952 per protestar per la manera amb qu¨¨ el r¨¨gim volia retallar l¡¯autonomia de la instituci¨®.

Com tants altres falangistes del 1933, Santa Marina sentia un sincer menyspreu per Franco. Malgrat que l¡¯insultava en privat, el dictador era ritualment exaltat tots els dies a les p¨¤gines del seu diari. El feixisme gran¨ªtic, gaireb¨¦ paradigm¨¤tic, de Santa Marina es pot rastrejar al llarg dels seus articles (ressenyes de llibres, sobretot), i mai el va maquillar. No va rectificar i almenys va tenir la dec¨¨ncia de no canviar de sobte d¡¯opini¨® el 1975, com van fer tants altres que, per rec¨®rrer a la f¨®rmula de l¡¯historiador Nicol¨¢s Sesma, ¡°nom¨¦s es van fer revisionistes quan van comen?ar a redactar les seves mem¨°ries¡±.

Una literatura fascinada per l¡¯Imperi

Va ser l¡¯escriptor m¨¦s inequ¨ªvocament feixista de la cort liter¨¤ria de Jos¨¦ Antonio Primo de Rivera. Poeta, narrador, bi¨°graf, cr¨ªtic de llibres i memorialista, Luys Santa Marina va publicar el seu primer conte el 1915 i el seu darrer article el 1972, una sentida necrol¨°gica del seu amic Max Aub.

Aquests seixanta anys de producci¨® van donar fruits m¨¦s que notables: l¡¯adusta biografia de Cisneros (1933), els poemes de Primavera en Chinchilla (1939), escrits durant el seu captiveri, o aquelles precioses mem¨°?ries dissimulades que va titular Perdida Arcadia (1952) i que en certa manera van tenir continuaci¨® a Karla y otras sombras (1956), un dels pocs llibres de Santa Marina que han conegut una reedici¨®.

Havia debutat el 1925 amb Tras el ¨¤guila del C¨¦sar, un llibre ja prefeixista i reimpr¨¨s dues vegades. Es va imprimir al penal d¡¯El Dueso, com vaticinant la destinaci¨® carcer¨¤ria de l¡¯autor. Per¨° els dos llibres que m¨¦s van circular, entre tots els que va escriure, van ser Vida de Isabel la Cat¨®lica (1931) i Vida de Juana de Arco (1934), totes dues a ¡°Vidas de mujeres ilustres¡± de Seix i Barral Hermanos. Aquesta col¡¤lecci¨® es va fer tan popular que fins i tot les Misiones Pedag¨®gicas republicanes les repartien en els seus viatges com a part de la ¡°Biblioteca del Pueblo¡±. Van ser enc¨¤rrecs, per¨° molt del gust de l¡¯autor: amb la reina va comen?ar una cr¨°nica ¡°imperial¡± que, a banda del Cisneros, continuaria amb les estampes de Retablo de Reyna Isabel (1940), Italia mi ventura. ?ltimas guerras del Gran Capit¨¢n (1943) o Alonso de Monroy (1957). Pel que fa a la santa, potser ¨¦s oport¨² recordar que ¨¦s avui un dels s¨ªmbols de l¡¯extrema dreta francesa.

Els ¨²ltims llibres de Luys Santa Marina van ser, el 1958, Hacia Jos¨¦ Antonio, una mena de catequesi falangista que ja aleshores resultava anacr¨°nica, tronada, massa nost¨¤lgica i obertament malenconiosa, i amb la qual potser volia recordar a les noves generacions alguna cosa de l¡¯oblidada ¡°puresa¡± original del ¡°no-partit¡±, aix¨ª com de la personalitat de ¡°Ausente¡±; i el 1959 Ada y Gabrielle, que recollia novel¡¤les breus publicades abans en revistes. Amb aix¨° culminava una bibliografia que havia tingut un tr¨ªptic curi¨®s en les tres recopilacions dels cl¨¤ssics que va publicar el 1944, 1948 i 1949 amb el t¨ªtol general de La vida cotidiana de nuestros cl¨¢sicos.

Abans de la guerra, el seu nom va apar¨¨ixer en algunes de les cap?aleres m¨¦s destacades de l¡¯Edat de Plata. Per¨° el 1936 Jos¨¦ Bergam¨ªn li va rebutjar un text enviat a Cruz y Raya i ho va justificar aix¨ª: ¡°en la situaci¨®n actual espa?ola, su significaci¨®n, deseo que pasajera, de fascista, pesa m¨¢s que la de escritor¡±. Despr¨¦s de la guerra va publicar aqu¨ª i all¨¤, sobretot avan?aments dels seus llibres. Al llarg dels seus dram¨¤tics ¨²ltims anys, arrasat ja per la malaltia i en una situaci¨® econ¨°mica molt pr¨°xima a la pobresa, va recuperar molts articles o contes vells al butllet¨ª farmac¨¨utic Leguas.