Raquel Garc¨ªa-Tom¨¢s, compositora: ¡°En una ¨°pera no hi pot haver egos, el feminisme tamb¨¦ es treballa des de l¡¯escolta¡±

Acostuma a passar si tens un cognom sense un enlla? blau a la Viquip¨¨dia. Quan no hi ha una her¨¨ncia econ¨°mica o un altre matal¨¤s que asseguri la teva carrera art¨ªstica, la tenacitat d¡¯una professora que et descobreix i valida el teu talent ¨¦s el que et canvia la vida. La de la compositora i Premio Nacional de M¨²sica 2020, Raquel Garc¨ªa-Tom¨¢s (Barcelona, 39 anys), es diu Lys Vil¨¤, la mestra que va ensenyar-li a tocar el piano als deu anys. La seva abra?ada era una de les que m¨¦s esperava dissabte a la nit despr¨¦s d¡¯estrenar Alexina B. i convertir-se en la segona dona (i la primera catalana) a presentar una ¨°pera en els 175 anys d¡¯exist¨¨ncia del Liceu barcelon¨ª.

Seguint la multipremiada Je suis narcissiste (2019), Garc¨ªa?Tom¨¢s presenta una ¨°pera contempor¨¤nia per a la qual ha combinat arpa, piano i vents amb m¨²sica electr¨°nica, i que compta amb una alian?a creativa en femen¨ª: Marta Pazos s¡¯encarrega de la direcci¨® esc¨¨nica i el llibret ¨¦s d¡¯Ir¨¨ne Gayraud. L¡¯obra, que es podr¨¤ veure avui i dem¨¤ al teatre de la Rambla i va esgotar les entrades per a menors de 35 anys en el passi de dilluns, tamb¨¦ ¨¦s la primera a presentar i desestigmatitzar la hist¨°ria d¡¯un personatge protagonista intersexual ¡ªque neix amb ambig¨¹itat genital des del punt de vista cl¨ªnic, i que es descriu err¨°niament com a hermafrodita¡ª, inspirant-se en les mem¨°ries d¡¯Herculine Barbin.

Pregunta. Com es converteix en compositora d¡¯¨°pera?

Resposta. De petita ja era molt creativa, sempre tenia a les mans llapis i paper i dibuixava. I passava hores amb el teclat Casio intentant tocar can?ons de s¨¨ries de dibuixos animats, com Bola de drac. Si em vaig professionalitzar, va ser gr¨¤cies a la professora de la meva escola, Lys Vil¨¤, que va organitzar classes de m¨²sica extraescolars a Selva de Mar. ?rem, sobretot, nenes d¡¯un barri de fam¨ªlies de classe treballadora on avui dia tampoc hi ha gaires equipaments culturals: la nostra m¨¤xima atracci¨® ¨¦s el centre comercial de Diagonal Mar.

P. Qu¨¨ va fer aquesta mestra per conv¨¨ncer-la que aquest era el seu cam¨ª?

R. Fins que la vaig con¨¨ixer, no sabia que es podia estudiar piano. No formava part del meu imaginari immediat i tampoc no havia pensat a demanar-ho als meus pares, per l¡¯esfor? econ¨°mic i log¨ªstic que suposava traslladar-me a un altre barri. Va ser ella qui em va animar a presentar-me a les proves de l¡¯ESMUC (Escola Superior de M¨²sica de Catalunya). Com que havia tingut una tendinitis i no estava recuperada del tot, no vaig superar les de piano, per¨° s¨ª que vaig poder entrar a composici¨®.

P. ?s dif¨ªcil professionalitzar-se en aquest ¨¤mbit?

R. S¨ª, vaig haver de passar un proc¨¦s d¡¯adaptaci¨®. No ¨¦s el mateix crear a casa que dedicar-s¡¯hi. La m¨²sica de concert ¨¦s una disciplina molt abstracta: el so ¨¦s una cosa que no existeix, nom¨¦s es materialitza quan s¡¯executa. Mentre l¡¯escrius en un paper, ¨¦s com si estiguessis escrivint un codi. Al Royal College de Londres vaig fer el m¨¤ster i el doctorat i vaig seguir jo sola el meu cam¨ª. Em vaig imposar tres coses: aprovar-ho tot tan r¨¤pid com fos possible, gaudir component igual que quan dibuixava a Belles Arts (la carrera que vaig deixar per professionalitzar-me en m¨²sica), i recordar els meus or¨ªgens perqu¨¨ no em pugessin els fums.

P. ?s una artista interdisciplin¨¤ria i en aquesta ¨°pera tamb¨¦ inclou videocreacions pr¨°pies.

R. En les meves obres no esc¨¨niques, el v¨ªdeo em permet donar via lliure a la imaginaci¨®. Per¨° a Alexina B. estic al servei de la creaci¨® esc¨¨nica de Marta Pazos. Aqu¨ª he tingut dues funcions: d¡¯una banda, la de compositora que pren totes les decisions, crea una partitura i tot un m¨®n sonor que inspira la part de la Marta; de l¡¯altra, tot seguint la seva proposta esc¨¨nica, he creat un v¨ªdeo molt di¨¤fan sobre els seus telons pintats.

P. Tal com ho explica, sembla una creaci¨® molt comunal, d¡¯anada i tornada.

R. Ha de ser aix¨ª. Hem de jugar a favor de l¡¯obra. En una ¨°pera no hi pot haver egos. Tant la Marta [Pazos], com la llibretista [Ir¨¨ne Gayraud], com jo, posem a la base de la nostra feina respectar-nos, escoltar-nos, veure qu¨¨ necessita una i qu¨¨ podem aportar a l¡¯altra. ?s treballar, per qu¨¨ no, des del dubte. El feminisme tamb¨¦ ¨¦s aix¨°.

P. Aix¨° trenca l¡¯imaginari del geni cl¨¤ssic i de l¡¯autor tir¨¤nic, impositiu.

R. S¨ª, encara passa, segons amb qui treballes. Hi ha gent que ve amb un paradigma m¨¦s a l¡¯antiga, sembla que hagin de mantenir les aparences que ho tenen tot clar¨ªssim, quan en realitat se¡¯ls nota que no ¨¦s aix¨ª ni de bon tros. En aquest cas, ¨¦s molt millor demanar ajuda: parlem-ne i busquem una soluci¨® entre tots.

P. Sent que representa un canvi de paradigma?

R. S¨ª. Tamb¨¦ hi ha un punt ben revolucionari, en aix¨° de ser la compositora i fer un vestit a mida de l¡¯int¨¨rpret. Molt sovint els compositors no els tenen en compte. Si ensopegues amb un ¡°geni¡±, probablement et dir¨¤: ¡°Jo tinc la meva obra i tu t¡¯has d¡¯espavilar, demostrar-me que ho pots fer.¡± Per¨° jo no ho veig aix¨ª, m¡¯agrada treballar l¡¯instrument vocal de cadascun dels meus cantants, em sembla un recurs magn¨ªfic.

P. Despr¨¦s de La Vinatea, l¡¯¨°pera de la valenciana Matilde Salvador, ¨¦s la segona compositora que presenta una ¨°pera al Liceu. Coneixia aquesta obra?

R. L¡¯¨°pera no l¡¯he pogut veure, per¨° s¨ª que em sonava el seu nom. Tamb¨¦ ¨¦s important destacar la hist¨°ria d¡¯una estrena frustrada l¡¯any 1893 al teatre del Liceu, de la compositora Llu?sa Casagemas, per un atemptat anarquista. Aquella ¨°pera no es va reprogramar mai. Aix¨ª que soc la primera compositora catalana despr¨¦s d¡¯aquella estrena que no va poder fer-se.

P. Per qu¨¨ explicar la hist¨°ria d¡¯una persona intersexual?

R. Despr¨¦s de guanyar el Premio Nacional de Cultura, vaig contactar amb Ir¨¨ne Gayraud. Em venia de gust fer alguna cosa del segle XIX, en franc¨¨s i amb perspectiva de g¨¨nere. Ella em va parlar dels diaris d¡¯Herculine Barbin, una persona intersexe que en el seu temps Michel Foucault va rescatar de l¡¯oblit. Em va fascinar. D¡¯una banda, ten¨ªem un tema del qual ¨¦s necessari parlar; de l¡¯altra, una hist¨°ria altament oper¨ªstica.

P. Com es va documentar?

R. En tres anys ha canviat molt la visibilitzaci¨® de les persones intersexe, per¨° el 2020, quan vam comen?ar a treballar l¡¯obra, gaireb¨¦ tots els llibres que trob¨¤vem eren volums m¨¨dics que parlaven dels tipus d¡¯intersexualitat. Nosaltres busc¨¤vem una aproximaci¨® des d¡¯un prisma social, des de la psicologia del personatge. Des del comen?ament sab¨ªem que vol¨ªem fer una reparaci¨® hist¨°rica amb una obra que deix¨¦s d¡¯associar la seva condici¨® a l¡¯extravag¨¤ncia i que s¡¯hi aproxim¨¦s des del m¨®n sensorial, emmarcat en la bellesa. Per¨° tant Ir¨¨ne Gayraud com jo ten¨ªem molts dubtes sobre com plantejar-ho. Era l¨ªcit que en parl¨¦ssim des de la nostra perspectiva? Ens n¡¯est¨¤vem apropiant? Tamb¨¦ vam passar un temps buscant cantants l¨ªrics intersexe.

P. N¡¯hi ha?

R. Segur que s¨ª, perqu¨¨ l¡¯ONU diu que un 1,7% de la poblaci¨® ho ¨¦s. Aix¨° ens posava de manifest fins a quin punt queda ignorada aquesta condici¨®. Hem descobert que la majoria d¡¯elles s¨®n persones que ho viuen en silenci, per la informaci¨® que en tenen la societat i el sistema m¨¨dic, i que aparenten ser endosexe, que ¨¦s el que som la resta.

P. I com va sortir d¡¯aquest silenci?

R. En veure un programa de TV3 amb l¡¯activista intersexe Yolanda Melero, que posava sobre la taula tots els tab¨²s i els estigmes als quals s¡¯enfronten les persones intersexuals, vaig poder entrar en contacte amb altres activistes. I vaig con¨¨ixer Jordi Su¨¢rez o Mer G¨®mez. Tots han estat tremendament generosos des del comen?ament, convidant-nos a confer¨¨ncies, xerrades o jornades interdisciplin¨¤ries. La seva ajuda va ser una altra font de motivaci¨® per tirar endavant el projecte. Evidentment, sabem que el que estem fent no canviar¨¤ el m¨®n. No podem ser pretensioses, per¨° ¨¦s un tema necessari i ¨¦s perfecte que es faci al Liceu, perqu¨¨ tindrem un altaveu medi¨¤tic.

P. No ¨¦s una hist¨°ria que s¡¯acostumi a veure en aquest escenari, precisament.

R. La visibilitat ¨¦s crucial. Tenim una obra de gran qualitat art¨ªstica que no nom¨¦s reivindica les persones intersexe, sin¨® que tamb¨¦ mostra una relaci¨® l¨¨sbica. Tinc moltes amigues lesbianes que estan desitjant veure¡¯s representades al Liceu.

P. El desig sexual ¨¦s fonamental en la trama.

R. A m¨¦s de la voluntat d¡¯aconseguir una bellesa est¨¨tica en la trobada sexual entre els personatges, que ¨¦s l¡¯escena m¨¦s llarga de l¡¯obra, vam descartar la idea que Herculine represent¨¦s el rol mascul¨ª en la relaci¨®. Va ser tamb¨¦ per aquella ¨¨poca que vaig sentir l¡¯actriu intersexe Laura Vila Kremer en una presentaci¨®, que reivindicava una cosa que no se sol verbalitzar: el dret a ser cossos desitjables tal com s¨®n, sense intervencions quir¨²rgiques. Aix¨° ¨¦s el que busquem aqu¨ª.

P. Canvia la vida, un Premio Nacional de Cultura?

R. D¡¯alguna manera, m¡¯ha legitimat m¨¦s per ser membre de jurats de composici¨® o per fer m¨¦s xerrades. Per tant, encantada. Si aix¨° em permet formar part del sistema que pren decisions, com ¨¦s el cas dels jurats de concursos, significa que puc ajudar perqu¨¨ sigui m¨¦s just, divers i interdisciplinari.