L¨¦a Murawiec: ¡°Una artista no pot passar de les xarxes socials si vol sobreviure¡±

Quan L¨¦a Murawiec anava a l¡¯institut, hi havia dues noies que es deien exactament igual: L¨¦a Coen. ¡°Cada cop que sentien el seu nom i cognom, sa?bien que potser no parlaven d¡¯elles mateixes, que aquella L¨¦a Coen podia ser una altra. Em semblava fascinant viure aix¨ª¡±. D¡¯aix¨° va, en part, El gran buit, el debut d¡¯aquesta parisenca de 28 anys en la novel¡¤la gr¨¤fica, guanyadora del premi del p¨²blic al Festival d¡¯Angulema el 2022 i que ara publica Finestres amb traducci¨® al catal¨¤ de Marta Marfany. En aquesta distopia on es barregen la ficci¨®, l¡¯assaig filos¨°fic i el q¨¹estionament dels costums socials, Murawiec s¡¯ha inspirat en la ficci¨® de Borges i Bioy Casares, la pel¡¤l¨ªcula The Lobster de Yorgos Lanthimos i l¡¯historiador Philippe Ari¨¨s per descriure la vida de Manel Naher, una noia que treballa en una petita llibreria i que es diu exactament igual que una cantant famosa. Aquest factor posar¨¤ en perill la seva exist¨¨ncia perqu¨¨ en el seu m¨®n, regit pel que s¡¯ha estipulat com la ¡°pres¨¨ncia de les persones¡±, si ning¨² pensa en tu, desapareixes. Un escenari angoixant on els individus nom¨¦s es mouen per ser esmentats.

PREGUNTA. Li fa por aquesta idea que si alg¨² no pensa en vost¨¨ acabar¨¤ morint?

RESPOSTA. Fa que em q¨¹estioni les coses. De vegades em fa por i de vegades riure.

P. La idea sembla connectada amb la pres¨¨ncia a les xarxes socials per guanyar capital social. Sent aquesta pressi¨®?

R. De vegades s¨ª. Potser m¨¦s quan era m¨¦s jove que no pas ara. Soc artista, i avui dia ¨¦s molt dif¨ªcil passar de les xarxes socials, has de mostrar la teva feina per sobreviure.

P. Vost¨¨ no estaria male?da com la seva protagonista, el seu nom no ¨¦s gens com¨².

R. Abans tenia un pseud¨°nim perqu¨¨ el meu cognom no ¨¦s f¨¤cil de pronunciar, no el diuen b¨¦ ni els francesos, i estava cansada que la gent el pronunci¨¦s i l¡¯escriv¨ªs malament. Per¨° m¡¯agrada el meu cognom, el que hi ha al darrere (els meus avis polonesos van migrar a Fran?a), aix¨ª que quan vaig publicar El gran buit vaig decidir reivindicar-lo.

P. Planteja el ball de la pres¨¨ncia, un esdeveniment social on tothom s¡¯ha de reunir per repetir el seu nom sense descans i aix¨ª evitar la mort. Aix¨° recorda molt el malson del networking.

R. S¨ª, aquesta en seria la versi¨® extrema. Per¨° tamb¨¦ t¨¦ a veure amb altres pressions que es barregen. El que em semblava molt interessant ¨¦s que a priori la gent no t¨¦ opci¨®, si no fan networking, moren. Aix¨ª que tenen una excusa per tenir un comportament t¨°xic. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s una manera de reflexionar sobre la manera de sobreviure en aquest univers tan dif¨ªcil i tan hostil.

P. La pres¨¨ncia de la mare vehicula la hist¨°ria. Vol imposar uns costums per a la felicitat de la filla, per¨° ella s¡¯hi rebel¡¤la.

R. Em sembla que a moltes fam¨ªlies passa el que passa amb la Manel: quan un fill no encaixa amb les idees de la fam¨ªlia, se sent molt diferent i complica els vincles fami?liars. Volia parlar de quan tens expectatives de la teva fam¨ªlia i fas coses per agradar, tot i que no hi est¨¤s d¡¯acord, per¨° vols complaure a qui estimes.

Anar a viure en una zona rural tamb¨¦ ¨¦s una fantasia de fugida, de fugir dels problemes

P. S¡¯ha tradu?t a molts idiomes. Hi ha lectures diferents entre la gent jove, angoixada per la seva projecci¨® a les xarxes, i la m¨¦s gran, m¨¦s enfocada als costums familiars?

R. Dep¨¨n molt del moment vital. Com m¨¦s joves s¨®n els lectors, m¨¦s hi veuen la pressi¨® de les xarxes. Els de m¨¦s edat veuen m¨¦s el sentit de la vida i l¡¯her¨¨ncia, per la mem¨°ria familiar, pel fet de tenir un nom. Per¨° la majoria de gent fa la interpretaci¨® de les xarxes perqu¨¨ a Fran?a n¡¯han parlat molt els instagramers, i la gent ha vist l¡¯angoixa de l¡¯exposici¨® digital.

P. M¨¦s enll¨¤ del llibre, qu¨¨ representa el buit a la seva ment?

R. Diverses coses. Hi ha un buit de sentit en el fet de buscar les expectatives dels altres m¨¦s que les pr¨°pies, all¨° que t¨¦ sentit per a un mateix. Tamb¨¦ hi ha un lloc que a Fran?a anomenem la diagonal del buit, que ¨¦s un espai geogr¨¤fic que es correspon de la meitat cap a l¡¯est. All¨¤ hi ha molta natura per¨° poc atractiu tur¨ªstic; no hi ha teixit industrial o productiu i hi viu poca gent.

P. A Espanya s¡¯ha conceptualitzat igual: l¡¯Espanya buidada.

R. A Fran?a sembla que nom¨¦s s¡¯atorga valor a l¡¯espai segons el valor productiu. I aqu¨ª tamb¨¦ hi ha aquesta reflexi¨® sobre el valor que s¡¯atorga a les coses en funci¨® de l¡¯inter¨¨s econ¨°mic i de l¡¯atenci¨® de Google i Instagram, que dona valor nom¨¦s en funci¨® dels que s¡¯hi interessen o fan likes.

P. Viuria en el buit?

R. No ho s¨¦. Tamb¨¦ ¨¦s una fantasia de fugida, de fugir dels problemes. Per¨° d¡¯aix¨° d¡¯anar a una zona rural, tenir una granja i fer autogesti¨® no tothom n¡¯¨¦s capa?. De vegades em pregunto per qu¨¨ visc on visc, qu¨¨ construeixo all¨¤ on visc.

P. Arriba amb una exposici¨® al ?CCCB? on les autores de c¨°mic reivindiquen les seves aliances davant la precarietat.

R. Hi ha comunitat per la nostra condici¨® prec¨¤ria. Hi ha pocs diners, i ens hem d¡¯organitzar per lluitar contra aix¨° i pel dret a ser publicat. Cada vegada m¨¦s, ens adonem que tenim una feina una mica a?llada i, potser, manca de comunicaci¨®. I aix¨° ¨¦s encara m¨¦s important entre autores i dones, perqu¨¨ el que vivim del m¨®n del c¨°mic ¨¦s diferent com a dones.