We are the weirdos, mister

El m¨®n ¨¦s fora d¡¯¨°rbita, la humanitat sencera s¡¯ha tornat disf¨°rica, la narrativa s¡¯ha trencat i la realitat-ficci¨® que vivim ¨¦s massa evident per a poder negar-la. A Dysphoria Mundi (Anagrama, 2022), Paul B. Preciado ens prepara per al m¨®n que vindr¨¤, el m¨®n en el que vivim, un m¨®n que ha trencat l¡¯eix. Vivim en les ru?nes de la societat petrosexerracial constru?da amb sang, ll¨¤grimes i combustibles f¨°ssils del segle XIX i XX. Som els fills de l¡¯extracci¨®, les netes de la conquesta, la violaci¨® i l¡¯odi. Nosaltres, habitants del democr¨¤tic i llumin¨®s segle XXI, que podem escollir entre molt¨ªssimes marques de iogurt al s¨²per, per¨° ning¨² ens escolta si parlem de la prohibici¨® de la compra d¡¯armament, la fi de la contaminaci¨® dels oceans o la regulaci¨® dels preus del lloguer. S¨ª, nosaltres. Veiem com tot l¡¯edifici social s¡¯ensorra i es telerepresenta als milers de milions de pantalles del m¨®n, com la performance de l¡¯assalt al Capitoli dels EUA ¡ªun modern p¨¨plum neoliberal¡ª o el triomf dels governs autoritaris, supremacistes blancs i teocr¨¤tics a tot el planeta.

Benvinguts al segle XXI, l¡¯era de la depressi¨® i l¡¯angoixa generalitzada.

Preciado ens presenta un m¨®n que est¨¤ mutant, que canvia de pell com ho faria un r¨¨ptil, per¨° en aquest m¨®n els monstres som nosaltres. No vam tenir opci¨®: vam ser llan?ats a la vida, se¡¯ns va assignar un g¨¨nere, un nom, una nacionalitat i, pel cam¨ª, tot es va anar trencant. Som el fruit de la cambra de gas, de la bomba de neutrons, de l¡¯OTAN, del centre d¡¯internament, de la caiguda del Mur i de la construcci¨® de tants altres... La por s¡¯est¨¦n com la pesta a la Ven¨¨cia medieval, la s¨ªfilis al salvatge oest americ¨¤ o la COVID als vagons del metro dels darrers anys. Mentre les grans corporacions privades ¡ªels gegants tecnol¨°gics¡ª converteixen ciutadans en ionquis, mentre la dominaci¨® passa a ser desitjada com a estatus social ¡ªun m¡¯agrada, un seguidor m¨¦s, una altra interacci¨®¡ª, els partits pol¨ªtics s¡¯apropien dels afectes i els efectes negatius produ?ts pel col¡¤lapse d¡¯all¨° que Paul B. Preciado anomena capitalisme petrosexerracial, per conquerir el poder mitjan?ant els discursos d¡¯odi.

S¨®n els camells de la nova droga occidental: una simulaci¨® d¡¯identitat nacional, una ficci¨® de puresa ¨¨tnica, d¡¯heterosexualitat fantasmag¨°rica. La reacci¨® es construeix des de la por, promet la protecci¨® envers la difer¨¨ncia, i la fi d¡¯un m¨®n que el mateix capitalisme alimenta per tenir quelcom m¨¦s d¡¯on extreure benefici. La seguretat no est¨¤ garantida, el control ¨¦s a tot arreu, i Wuhan ¡ªcom diu Preciado¡ª, s¡¯ha est¨¨s com el cordyceps a la realitat postapocal¨ªptica de The Last of Us.

No estem sols, som milers de milions, per¨° la soledat ens corca.

De la fi d¡¯aquest m¨®n ¡ªque no pas de la fi del m¨®n¡ª, de la caiguda d¡¯aquests signes, de l¡¯enderrocament de les seves est¨¤tues i el trencament de la identitat hegem¨°nica ¡ªblanca, viril i violenta¡ª sorgeix vida. En paraules de l¡¯Ex¨¨rcit Zapatista d¡¯Alliberament Nacional: ¡°?Escucharon? Es el sonido de su mundo derrumb¨¢ndose. Es el nuestro resurgiendo¡±.

Un m¨®n on la identitat no sigui motiu d¡¯opressi¨® sin¨® de llibertat, d¡¯autodescobriment, que no limiti sin¨® que floreixi, un m¨®n on les dones ¡ªi qui vulgui¡ª puguin anar vestides sense que ning¨² els retregui que van provocant i que les violaran, i on les, els, lis trans puguin ser sense haver de demostrar la seva pr¨°pia exist¨¨ncia. Preciado ens recorda amb les seves paraules que no hem de tractar els governs d¡¯extrema dreta de l¡¯Europa de l¡¯Est ¡ªHongria, Pol¨°nia¡ª com l¡¯excepci¨® europea, sin¨® com el laboratori reaccionari d¡¯Occident. Un m¨®n on es q¨¹estiona i es nega la identitat trans, per¨° que, com Hongria, han formulat projectes de reforma de la Constituci¨® on es defineix clarament qu¨¨ ¨¦s ser una dona i qu¨¨ ¨¦s ser un home, donant la ra¨® a Judith Butler quan diu que el g¨¨nere es construeix amb el discurs ¡ªla llei¡ª i la pr¨¤ctica: actuar com una dona i/o com un home. Tamb¨¦ amb altres pol¨ªtiques masclistes i autorit¨¤ries com el reconeixement exclusiu de la fam¨ªlia i els fills de matrimonis heterosexuals, o voler-se ventilar diversos Drets Humans com el dret a l¡¯avortament i el control absolut del propi cos de la dona.

Aquesta reacci¨®, aquesta extrema dreta, t¨¦ por. T¨¦ por d¡¯uns subjectes que han passat de ser v¨ªctimes a supervivents, que han passat de callar, d¡¯acotar el cap, d¡¯arronsar-se davant de l¡¯autoritat i fer-se petites a parlar, a cridar, a dir el que pensen. ¡°Ara es diu pedof¨ªlia, violaci¨®, ab¨²s sexual, viol¨¨ncia sist¨¨mica, viol¨¨ncia patriarcal¡±, ens recorda Preciado. El nostre patiment ens constitueix, la nostra disf¨°ria ens transforma. El dolor ¨¦s la nostra veritat. ?s all¨° que ens permet identificar qu¨¨ ¨¦s el que s¡¯ha de canviar. El m¨®n ens pertany.

We are the weirdos, mister.

Patricia Castro ¨¦s escriptora i soci¨°loga