Miquel i J¨²lia Alzueta: ¡°Els joves amb diners no compren art per especular, sino per gust¡±

En un interior d¡¯illa de Gr¨¤cia, baixes unes escales, pitges un timbre, s¡¯obre una porta i travesses un t¨²nel metal¡¤litzat que s¡¯obre a una sala de parets n¨ªvies i llum zenital. Ara mateix, la galeria Alzueta del carrer S¨¨neca ¡ªel cor d¡¯un projecte tentacular¡ª acull l¡¯obra del pintor Guillem Nadal. En un despatx lateral, un home i una noia conversen. Ell ¨¦s Miquel Alzueta, cofundador de Columna, l¡¯editor inquiet que amb el tombant de segle es va convertir en un galerista poc convencional. Ella ¨¦s la J¨²lia, la seva filla. T¨¦ 33 anys, ¨¦s llicenciada en Hist¨°ria de l¡¯Art i des de fa una d¨¨cada treballa a la galeria que tamb¨¦ porta el seu cognom. L¡¯hora del relleu generacional ha arribat.

PREGUNTA. Per qu¨¨ un editor d¡¯¨¨xit s¡¯endinsa en el m¨®n de l¡¯art?

MIQUEL ALZUETA. De molt jove em vaig aficionar a col¡¤leccionar art, despr¨¦s em vaig fer marxant d¡¯alguns artistes i, finalment, galerista. Sempre he tingut inter¨¨s per les arts en el sentit m¨¦s ampli: l¡¯art modern, l¡¯art contemporani, el disseny, les arts decoratives... i tot aix¨° ha regit la meva vida.

P. Aquest inter¨¨s li venia de fam¨ªlia?

M. A. No, els meus pares eren analfabets. Vinc d¡¯una fam¨ªlia obrera, per¨° sempre he sigut molt lector, i des dels 10 anys sabia que volia dedicar-me al sector del llibre. Com que vaig veure que com a escriptor tindria poc futur, vaig pensar a fer-me editor.

P. No li va anar pas malament amb Columna...

M.A. Gens. Jo era una tio normal que parlava i llegia en catal¨¤, i em vaig trobar que els llibres que m¡¯interessaven es publicaven en castell¨¤. Aix¨ª de senzill. Tothom pensava que el mercat en catal¨¤ era petit, per¨° era falsament petit. I aix¨ª es va evidenciar amb el nostre treball: vam passar que es venguessin 1.500 exemplars en catal¨¤ a 150.000. Vam demostrar que hi havia un mercat immens.

P. Una aposta personal que tamb¨¦ va traslladar a l¡¯art.

M.A. S¨ª, i tamb¨¦ va funcionar. Vaig pensar... per qu¨¨ el nostre mercat ha de ser tant petit i no pot ser com l¡¯angl¨¨s, el franc¨¨s o el nord-americ¨¤? De fet, introduir mobilia?ri va ser una d¨¨ria personal i va fer que la galeria fos m¨¦s coneguda... per a b¨¦ i per a mal. Per¨° aquesta etapa s¡¯ha acabat. La J¨²lia vol dedicar-se exclusivament a l¡¯art contemporani.

P. Li agrada anar per lliure?

M.A. S¨ª, i aix¨° m¡¯ha creat bons amics i molts enemics. Soc una mica obsessiu, ¨¦s un tret que em caracteritza. Si m¡¯agafa la d¨¨ria per un artista, m¡¯hi estic tot el dia. M¡¯ha funcionat millor la passi¨® que la formaci¨®... (riu).

P. J¨²lia, se sent identificada amb aquest tret del teu pare?

J?LIA ALZUETA. S¨ª, perqu¨¨ avui dia ser galerista d¡¯art contemporani no t¡¯ho poden ensenyar en una carrera universit¨¤ria. Importen molt els gustos i els interessos de cadasc¨².

P. A difer¨¨ncia d¡¯ell, vost¨¨ ja va criar-se en aquest ambient...

J.A. No viv¨ªem junts, per¨° quan ens v¨¨iem an¨¤vem a Par¨ªs i Londres a veure galeries. Aquests eren els plans d¡¯adolescent amb el meu pare.

J¨²lia: ¡°Noto la pressi¨® no nom¨¦s pel llegat, sin¨® pel volum de la galeria: som 18 empleats i representem 60 artistes¡±

M.A. De fet, era l¡¯¨²nic pla (riu). No hem anat mai a jugar a bitlles!

J.A. Mai! (riu). Per¨° veure casa seva, com canviava els quadres, com tenia un espai amb les coses que li interessaven, saber ?triar... tot aix¨° s¡¯encomana.

M.A. A m¨¦s a m¨¦s, han sigut 10 anys de formaci¨® a la galeria.

J.A. S¨ª, sobretot els darrers cinc: hem obert la seu de Madrid, un altre espai al Tur¨® Park, anem a fires als cinc continents... El nostre pla de futur ¨¦s fer una galeria d¡¯art contemporani internacional, gran i s¨°lida. Ja he anat prenent les meves decisions. En els propers mesos obrirem a Par¨ªs i, despr¨¦s, a Anglaterra amb un soci d¡¯all¨¤. Tamb¨¦ hem canviat l¡¯enfocament de Palau de Casavells, la galeria que tenim en un poblet de l¡¯Empord¨¤: ara nom¨¦s fem tres grans exposicions a l¡¯any i els 1.500 metres d¡¯espai expositiu estan dedicats a un sol artista. Hem comen?at amb James Rielly i, a partir de Sant Joan, hi haur¨¤ una retrospectiva de Laurent Martin Lo.

M.A. Palau de Casavells s¡¯ha convertit en un referent art¨ªstic de l¡¯Empord¨¤, ¨¦s una parada quasi obligat¨°ria. Tamb¨¦ hem creat una resid¨¨ncia d¡¯artistes, i ¨¦s que una galeria d¡¯art ha de ser un pol¨ªedre, no un quadrat.

P. Com estan vivint aquest relleu generacional?

M.A. Arriba un moment que ja no ets ¨²til a l¡¯empresa, i ¨¦s llavors quan has de fer lloc als joves perqu¨¨ el m¨®n ¨¦s seu. A m¨¦s a m¨¦s, tinc la sort de tenir una persona que em succeeixi. Evidentment, no me n¡¯anir¨¦ a jugar a golf. Quedar¨¦ d¡¯alguna manera vinculat al projecte, per¨° ja no prendr¨¦ les decisions del dia a dia. Amb aix¨° soc dr¨¤stic i radical: la J¨²lia no est¨¤ a prova. No hi ha retorn. Si la galeria ¨¦s un gran ¨¨xit ¨¦s el seu ¨¨xit. I si la galeria s¡¯enfonsa s¡¯enfonsar¨¤. Punt. No hi ha un plantejament de tutela, de si va malament ja m¡¯hi tornar¨¦ a posar jo. No, no, no. A la tardor marxar¨¦ un any a Anglaterra, tinc ganes de llegir i escriure.

P. J¨²lia, com porta la pressi¨®?

J.A. La noto, perqu¨¨ aix¨° ¨¦s una m¨¤quina molt gran. No nom¨¦s pel llegat, sin¨® pel volum de la galeria: som 18 empleats, representem 60 artistes i fem una dotzena de fires a l¡¯any. Per¨° m¡¯apassiona la meva feina, tenim un equip molt potent i fem passos endavant per refermar els nostres objectius.

P. Imagino que el mercat de l¡¯art, d¡¯aqu¨ª i de fora, tamb¨¦ ha canviat.

M.A. Molt, s¡¯ha transformat m¨¦s en els darrers deu anys que en els 50 anteriors per diversos factors: les noves tecnologies, la internacionalitzaci¨®... Aqu¨ª tamb¨¦ hem viscut el declivi de Barcelona en relaci¨® amb un Madrid m¨¦s emergent. El nostre panorama dels darrers anys no ha sigut gaire alegre, per¨° tamb¨¦ ¨¦s cert que ¨²ltimament hi ha bons s¨ªmptomes, el mercat s¡¯est¨¤ movent.

J.A. Les xifres sempre ens sorprenen: tenim la sensaci¨® que Barcelona i Madrid queden lluny, per¨° quan ho analitzem s¨®n un bon mercat per a nosaltres. Tamb¨¦ s¡¯ha incorporat un nou perfil de comprador: joves amb diners que no volen especular, que compren pel gust de col¡¤leccionar, de trobar coses especials i ¨²niques.

M.A. Els meus clients m¨¦s importants ja s¡¯han mort. Aqu¨ª tamb¨¦ hi ha hagut un relleu generacional.