La fascinaci¨® pel mal

Per poder fer b¨¦ la seva feina de corresponsal, a banda d¡¯observar la realitat i parlar amb tothom, mentre escolta els bombardeigs o experimenta el p¨¤nic al carrer, Cristian Segura explica que no ha parat de llegir sobre Ucra?na. De tot. Periodisme, assaig, novel¡¤la... Perqu¨¨ llegir no et fa m¨¦s bona persona, certament, per¨° ajuda a mirar d¡¯entendre¡¯s i a provar d¡¯entendre el m¨®n. Quan fa m¨¦s d¡¯un any Vlad¨ªmir Putin va ordenar la invasi¨® militar del pa¨ªs ve¨ª i aix¨ª va accelerar la degradaci¨® de l¡¯ordre democr¨¤tic internacional, escodrinyar el car¨¤cter fred i la mentalitat imperialista del president rus es va imposar com una necessitat, gaireb¨¦ com una urg¨¨ncia. Des d¡¯aquell moment fat¨ªdic s¡¯han publicat llibres de tota mena sobre ell i el seu entorn. Pocs m¨¦s profunds, per mi cap de m¨¦s magn¨¨tic, que una novel¡¤la pol¨ªtica: El mag del Kremlin, de Giulano da Empoli. L¡¯he devorat. L¡¯autor ha constru?t un artefacte narratiu que funciona com una mena de joc de matrioixques.

Nina 1. El narrador ¨¦s un estudi¨®s que s¡¯ha traslladat a Moscou per investigar sobre l¡¯obra d¡¯un escriptor, un tal Ievgueni Zamiatin, que va escriure una obra gaireb¨¦ prof¨¨tica. Les pistes que deixa a la xarxa faciliten que un desconegut el localitzi i el citi a casa seva. ?s V¨¤dim Bar¨¤nov, figura entre m¨ªtica i enigm¨¤tica que havia estat durant anys el Maquiavel de Putin. Nina 2. El narrador passar¨¤ tota una nit escoltant Bar¨¤nov, que segresta la veu del narrador durant el relat. Parlar¨¤ d¡¯ell i de la seva fam¨ªlia, del pare, de l¡¯avi, de la seva parella, per¨° la seva perip¨¨cia amaga una nova dimensi¨® del relat: la descripci¨® i interpretaci¨® de la transici¨® fallida a R¨²ssia durant la d¨¨cada dels noranta i, partint del col¡¤lapse de l¡¯imperi sovi¨¨tic, el retrat de Putin com a governant redemptor d¡¯un pa¨ªs que havia tocat fons i que volia seguretat interior i projecci¨® militar exterior. Nina 3. El mon¨°leg de Bar¨¤nov ¨¦s un llegat moral, com si estigu¨¦s dictant una autobiografia que, en el fons, s¡¯ha de llegir com El pr¨ªncep dels nostres temps. El conseller ¨¤ulic ja no fa feina al Kremlin, per¨° tampoc s¡¯ha convertit en un dissident ni en un ressentit, sin¨® m¨¦s aviat en un c¨ªnic que ha sortit de l¡¯infern, ha pactat amb la conformitat i vol transmetre una veritat. Nom¨¦s des del cinisme, sense gota de mala consci¨¨ncia, es pot tenir la lucidesa per raonar una acci¨® pol¨ªtica que va m¨¦s enll¨¤ de la moral perqu¨¨ instrumentalitza la por d¡¯una manera crua i nua. ¡°La gent pensa que el centre del poder ¨¦s el cor d¡¯una l¨°gica maquiav¨¨l¡¤lica, quan en realitat ¨¦s el cor de l¡¯irracional i de les passions, un pati d¡¯escola, ja l¡¯hi dic, en qu¨¨ la maldat gratu?ta t¨¦ lliure curs i preval indefectiblement sobre la just¨ªcia i fins i tot sobre la pura i simple l¨°gica¡±.

Llegir no et fa m¨¦s bona persona, certament, per¨° ajuda a mirar d¡¯entendre¡¯s i a provar d¡¯entendre el m¨®n

Comparteix Empoli, que va ser conseller de Matteo Renzi, aquesta fascinaci¨® human¨ªssima per la radicalitat amb la qual Putin, assessorat per Bar¨¤nov, exerceix el poder amb viol¨¨ncia i malignitat? Nina 4. ?s una pregunta sense resposta, per¨° en l¡¯espai d¡¯incertesa que crea hi brilla una llum molt fosca que voldria aclarir. No s¨¦ gaire b¨¦ com formular-li aquesta pregunta quan dialoguem sobre El mag del Kremlin un migdia a La Casa del Llibre del passeig de Gr¨¤cia. Quan fa una estona que xerrem, m¡¯ho faig anar b¨¦ i li recordo unes declaracions d¡¯Emmanuel Carr¨¨re. Altra vegada ¨¦s sobre el dilema entre bondat, veritat i literatura. Deia Carr¨¨re que l¡¯exercici d¡¯empatia per comprendre el protagonista de L¡¯adversari no l¡¯havia fet m¨¦s bona persona, per¨° s¡¯havia descobert un talent d¡¯escriptor: la capacitat d¡¯aprofundir en la imaginaci¨® moral amb l¡¯objectiu no de jutjar sin¨® de comprendre una forma del mal encarnat. Amb Putin sospito que a Empoli li ha passat tres quarts del mateix.

Abans de respondre¡¯m, vol fer un par¨¨ntesi que ¨¦s una not¨ªcia: l¡¯adaptaci¨® filmada del seu llibre ser¨¤ guionitzada, precisament, per Carr¨¨re. I just despr¨¦s elabora la resposta sobre la relaci¨® del narrador i ell. ¡°?s molt delicat, ¨¦s el repte del llibre en tot moment. ?s un joc molt perill¨®s, sobretot quan intentes entrar en la ment d¡¯un personatge tan dur que viu en un m¨®n tan dur. Per¨° aquest ¨¦s el desafiament de la novel¡¤la¡±. I nom¨¦s assumint-lo amb radicalitat, penso jo, ens ha pogut situar al cervell de la b¨¨stia. La que ha provocat la trag¨¨dia que el Cristian veu i ens explica des d¡¯Ucra?na.

El mag del Kremlin / El mago del Kremlin?

Giulano da Empoli?
Traducci¨® de Josep M. Pinto / Adolfo Garc¨ªa?Edicions 62 / Seix Barral?
265 / 336 p¨¤gines