Pa¨ªs d¡¯entusiastes i de festivals de fotografia

Des del cap de setmana passat la sala principal de Cal Garbat, una antiga f¨¤brica t¨¨xtil de Vilassar de Dalt, ¨¦s una taula d¡¯edici¨® fotogr¨¤fica gegant amb motiu de l¡¯onzena edici¨® del Revela¡¯t, el primer festival de fotografia anal¨°gica del m¨®n. A les parets es disposen fulls de contactes de gran format del fot¨°graf de moda, Manuel Outumuro. Tenir acc¨¦s a aquesta mena de material ¨¦s accedir al proc¨¦s fotogr¨¤fic d¡¯un artista. Outumuro ens ensenya el cam¨ª per aconseguir la fotografia definitiva de Javier Bardem, Rosy de Palma, Almod¨®var o Rosario Flores.

Sota el concepte ¡°Camins¡±, enguany tamb¨¦ podem veure obra de Barbara Bosworth, Roger Grasas o Ram¨®n Masats, que amb el seu Visit Spain recupera l¡¯Espanya esquizofr¨¨nica del franquisme, on convivien gent anant amb burro i gent descapotables, el tricorni de xarol de la benem¨¨rita i els inicis del turisme ¡ªes nota que al comissari, Chema Conesa, li han faltat metres de paret per fer encabir les fotografies, massa amuntegades.

El Revela¡¯t no ¨¦s l¡¯¨²nic festival que ha inaugurat edici¨® al juny. El cap de setmana passat arrencava tamb¨¦ el Lum¨ªnic a Sant Cugat. A Catalunya hi ha una trentena de festivals repartits arreu del pa¨ªs. Per qu¨¨ tants? Joan Fontcuberta creu que, amb la desaparici¨® del festival Primavera Fotogr¨¤fica ¡ªuna iniciativa de la societat civil emparada per la Generalitat, amb voluntat descentralitzadora¡ª, ha imperat un sentiment d¡¯orfandat arreu, especialment entre petites comunitats de militants interessades en la fotografia. Aix¨ª s¡¯ha pro?du?t l¡¯atomitzaci¨® actual.

¡°El fet de tenir petits festivals permet un grau d¡¯especialitzaci¨® m¨¦s gran¡±, apunta Fontcuberta, ¡°per¨° tamb¨¦ es malmeten els recursos¡±. ¡°Si, per exemple, el festival Scan de Tarragona fa una exposici¨® i hi inverteix temps, energia i diners, per qu¨¨ no va despr¨¦s a Girona?¡±, detalla l¡¯artista, que creu que el problema ¨¦s que ¡°no hi ha una estructura tutelada per la conselleria que permeti un treball en xarxa a nivell local¡±. Aix¨° explicaria per qu¨¨ enguany el Revela¡¯t ha produ?t de nou la s¨¨rie Icons dels su?ssos Cortis & Sonderegger, una exposici¨® que el festival Panor¨¤mic va acollir fa nom¨¦s uns mesos a Granollers.

A m¨¦s, ¡°molts d¡¯aquests festivals sorgeixen d¡¯antigues agrupacions fotogr¨¤fiques, d¡¯ambients d¡¯aficionats que entenen la fotografia com una activitat recreativa, i aix¨° fa que a l¡¯hora d¡¯organitzar activitats no hi hagi un reconeixement professional¡±, adverteix Fontcuberta.

La precarietat i els festivals de fotografia s¨®n el gran elefant a la sala. Es veu i s¡¯ignora. Multitud de cert¨¤mens no paguen honoraris als artistes que exposen, i a vegades tampoc assumeixen la producci¨® de l¡¯obra. Alg¨² podria pensar que des de l¡¯administraci¨® no s¡¯hi estan destinant prou recursos, i ¨¦s veritat. El 2022, la Generalitat va destinar uns 290.000 euros a aquests festivals; per posar-hi context, el Ministeri de Cultura franc¨¨s destina a fotografia m¨¦s d¡¯1,6 milions. Per¨° la q¨¹esti¨® de la precarietat va m¨¦s enll¨¤ de les subvencions. ¡°Es pressuposa que el plaer per crear ja compensa la feina¡±, destaca la fot¨°grafa Lurdes R. Basol¨ª. A El entusiasmo, Remedios Zafra ho ha conceptualitzat: el sistema s¡¯aprofita de la idea que el pagament d¡¯all¨° creatiu va impl¨ªcit en el seu exercici.

¡°Fer menys exposicions i cuidar m¨¦s els artistes¡±, proposa Basol¨ª. Un cam¨ª que festivals com l¡¯Emotiva de Terrassa, la Nuu de Rub¨ª o La Biennal de Xavier Miserachs de Palafrugell ja fa temps que recorren i que el mateix Revela¡¯t ha comen?at a explorar: a causa de la retallada del pressupost, enguany tenen menys exposicions, per¨° m¨¦s ben produ?des. L¡¯assignatura pendent, no nom¨¦s del Revela¡¯t, ¨¦s que els artistes cobrin per la feina, sense distincions.