Terra blanc-i-blava

No es tracta d¡¯una afirmaci¨®, tampoc d¡¯una llegenda i encara menys d¡¯una deducci¨® extreta de les dades de socis i aficionats de qu¨¨ disposa l¡¯Espanyol. Fins i tot pot ser que sigui simplement una sensaci¨®, constatable en qualsevol cas, mai desmentida i encara menys dissimulada, des de sempre present en un dels pobles m¨¦s punters de la comarca 43 del pa¨ªs d¡¯en?¨¤ que el maig va ser aprovada pel Parlament. Olost no ha dissimulat mai el sentit de pertinen?a al club blanc-i-blau de molts dels seus aficionats al futbol ni la seva rivalitat amb els seguidors del Bar?a.

Ni tan sols existeix la Penya Blanc-Blava del Llu?an¨¨s sin¨® que ¨¦s la ¡°Penya Blanc-Blava d¡¯Olost i comarca¡± la que aglutina els seguidors dels pobles ve?ns com Prats i Perafita. La llista d¡¯afiliats ¨Cno del total de periquitos¨C ¨¦s de 59 en una localitat d¡¯uns 1.200 habitants. Hi ha hagut temps millors en qu¨¨ els socis eren prop d¡¯un centenar, sobretot quan la milit¨¤ncia passava de pares a fills, igual que s¡¯heretava la terra, res a veure amb avui dia, moment en qu¨¨ els nens s¡¯apunten als equips guanyadors i ¨¦s dur ser fidel a un que ha baixat a Segona.

El Centre d¡¯Estudis d¡¯Opini¨® (CEO) va publicar a l¡¯abril una enquesta segons la qual nom¨¦s el 3,1% dels catalans tenen simpatia per l¡¯Espanyol. El 75,4% serien del FC Barcelona i l¡¯11,7% del Madrid, mentre que l¡¯1,9% es declaren del Girona. Les conclusions del CEO dif¨ªcilment es poden aplicar a Olost. Els periquitos del Llu?an¨¨s no tenen complexos i, sense discutir si s¨®n o no minoria ni quants sumen, s¡¯identifiquen amb aquell fam¨®s esl¨°gan de ¡°la for?a d¡¯un sentiment¡± associat a la figura del periodista Manuel Fanlo.

Olost sempre ha tingut un narrador inequ¨ªvoc ¨Cno un relat com el Bar?a¨C per divulgar la fe perica independentment de la situaci¨® esportiva de l¡¯equip, de la propietat del club i tamb¨¦ de la seva ra¨® social, ja fos a Sarri¨¤, Montju?c o a Cornell¨¤-El Prat. Avui es diu ?scar Pitarch, abans va ser Santiago Arboix i temps enrere responia al nom de Jaume Met Sala. La tradici¨® oral parla tamb¨¦ de figures com la de Joan Malaret. De tota manera, el fil conductor ha estat la dinastia Serrat.

¡°A molts de la fam¨ªlia sempre ens ha agradat el futbol, com a jugadors i espectadors, i tamb¨¦ els camps de futbol, sobretot els propers i populars, com el que hi havia abans a l¡¯entrada d¡¯Olost¡±, explica Albert Serrat. ¡°I, per descomptat, ¨¦s hist¨°ric el vincle dels Serrat amb l¡¯Espanyol. Tot i que no ha estat mai q¨¹estionada, la milit¨¤ncia ha sigut m¨¦s o menys intensa en funci¨® de les ¨¨poques i les circumst¨¤ncies¡±, remata per despr¨¦s advertir que va ser seguidor del seu cos¨ª germ¨¤ Adjutori Serrat, aquell s¨°lid lateral esquerr¨¤ que es va alinear al Valladolid, Val¨¨ncia, H¨¨rcules, Sabadell i Bar?a. ¡°El vaig veure jugar a uns quants camps, tamb¨¦ al Fabra i Coats i el Camp Nou¡±, puntualitza l¡¯Albert.

Tori Serrat i Gir¨® (Olost, 1955), format a l¡¯infantil del Lacambra i campi¨® d¡¯Espanya juvenil amb el Bar?a, jugador tamb¨¦ de l¡¯equip aficionat i del filial blaugrana, no ha renegat mai de la seva fam¨ªlia periquita alhora que presumia de la seva milit¨¤ncia culer i la seva admiraci¨® pel magisteri de Laureano Ruiz. Ha estat segurament el futbolista m¨¦s important de la comarca, a m¨¦s de Miki Mart¨ªnez, migcampista de Prats de Llu?an¨¨s que el 9 de febrer de 2006 va debutar precisament amb l¡¯Espanyol contra el Vila-real. Tampoc conv¨¦ oblidar Ton Serrat, un professional molt conegut en el futbol i al Llu?an¨¨s.

Els Serrat sempre han tingut molt de car¨¤cter i majorit¨¤riament un perfil perico des que regentaven el bar La Reforma en oposici¨® al Caf¨¨ Sport. La rivalitat futbol¨ªstica a la Catalunya interior era llavors, abans i despr¨¦s de la Guerra Civil, tan marcada en alguns barris de Barcelona com al Llu?an¨¨s, amb uns clubs que majorit¨¤riament es van fundar als anys vint. Els aficionats periquitos com Santiago Arboix recitaven sense parar l¡¯alineaci¨® blanc-i-blava: ¡°El porter era Tr¨ªas, a la defensa jugaven Teruel i El¨ªas; Rovira i Llim¨®s eren fixos a la medul¡¤lar i a la davantera formaven Mercad¨¦, Jorge, Chas, Olivas i Mas¡±.

A Arboix, que ja ha fet els 90 anys, no se li obliden els noms de 10 dels seus ¨ªdols perqu¨¨ ¡°aquells anys, principis dels quaranta, ten¨ªem bons equips, compet¨ªem i hi havia litigi esportiu amb el Bar?a¡±. Arboix, destacat activista social i pol¨ªtic de la comarca, promotor de La Coral del Llu?an¨¨s, afiliat a Uni¨® Democr¨¤tica, molt ben relacionat amb Ant¨®n Ca?ellas i Adolfo Su¨¢rez i amb fil directe amb Josep i Daniel S¨¢nchez Llibre, va portar durant molts anys la bandera de l¡¯Espanyol.

Els ¨¤nims van declinar, malgrat tot, el 1969 amb el ¡°cas Matesa¡± i la caiguda de Juan Vil¨¢ Reyes quan l¡¯Espanyol es reivindicava com a adversari d¡¯un Bar?a molt m¨¦s interessat ja en la rivalitat amb el Madrid. ¡°Aquell va ser un moment crucial i, com ens acostuma a passar als periquitos, no va anar b¨¦¡±, confessa ?scar Pitarch, candidat a les eleccions presidencials de 1986, que va guanyar Antonio Bar¨®. Pitarch no nom¨¦s ¨¦s un acreditat soci blanc-i-blau, sin¨® tamb¨¦ un entrenador amb ¨¨xit del Poble Sec i un empleat de Banca Catalana que va passar de treballar a Barcelona a la Vall d¡¯en Bas fins que es va establir a Olost.

La condici¨® de tinent d¡¯alcalde a la llista d¡¯ERC durant dues legislatures explica la seva integraci¨® a la localitat i el seu activisme com a periquito es constata en cada partit, sempre disposat a liderar la caravana d¡¯aficionats que viatja fins al camp ¨C¡±a mi s¨ª que m¡¯agradava anar a Montju?c¡±¨C, resignat amb la sort del seu equip, esclau emocional dels Delfines (Jos¨¦ Maria, Re, Rodilla, Amas i Marcial). Pitarch, aficionat igualment al ciclisme fins al punt que va ser director de la Volta, ¨¦s el cap de cartell blanc-i-blau al Llu?an¨¨s i l¡¯enlla? amb Cornell¨¤-El Prat.

L¡¯ascendent dels l¨ªders espanyolistes d¡¯Olost s¡¯explica pels diversos actes celebrats al poble amb la pres¨¨ncia de figures com N¡¯Kono, Lauridsen o Mara?¨®n. Fins i tot el primer equip blanc-i-blau va disputar un amist¨®s contra l¡¯Olost el 15 d¡¯agost de 1963. No ha estat l¡¯¨²nic que es recorda de l¡¯Espanyol a la comarca, ja que el seu equip de veterans es va enfrontar al Pradenc el 2003. En l¡¯esdeveniment hi va tenir molt a veure la fam¨ªlia Fust¨¦, tan associada a Prats com a l¡¯Espanyol ¨CJosep va ser un president molt estimat i Anna Maria ha estat consellera amb Francesc Perell¨® i S¨¢nchez Llibre.

Els Fust¨¦ s¨®n molt periquitos, igual que els Serrat i, per descomptat, Arboix i Pitarch, a m¨¦s de Gabriel Rodenas, l¡¯ariet perico de Perafita. ¡°No ens rendim i encara menys quan el club ens necessita com ara¡±, tanca el mateix Pitarch. No se sap quants, per¨° en s¨®n molts i es fan notar per tradici¨®; no seran ells precisament els qui posin en dubte que Olost ¨¦s el poble segurament m¨¦s perico de Catalunya.