Les ¡®groupies¡¯ segueixen Maria Barbal fins al club de lectura

Com en cada sessi¨® del club de lectura del Quadern, els assistents s¡¯asseuen arrenglerats davant de l¡¯escena principal de l¡¯estudi Toresky, condu?da per la periodista Carlota Rubio i amb l¡¯atenci¨® posada en l¡¯escriptora Maria Barbal (Tremp, 1949), que ha vingut a parlar del seu nou llibre publicat, Tots els contes. Abans d¡¯acomodar-se, una senyora demana poder asseure¡¯s en unes cadires laterals. Li interessa quedar-se en aquest rac¨® per no perdre¡¯s res, i poder fer-li fotos a l¡¯autora de m¨¦s a prop. El t¨¨cnic de la sala hi accedeix, encara que tota la resta de participants seuen on estava previst. Amb un somriure de satisfacci¨®, agafa el m¨°bil i s¡¯afanya a captar la primera imatge de Maria Barbal, com si retrat¨¦s la seva escriptora de cap?alera. Despr¨¦s treu de la bossa un bol¨ªgraf i una llibreta. L¡¯obre i escriu el t¨ªtol: Club del Quadern. Maria Barbal. Talment com qui pren apunts en una classe que sap que ser¨¤ magistral.

L¡¯emoci¨® se li reflecteix al rostre i tot fa pensar que ¨¦s una trobada ben especial. Igual que ella, altres senyores que assisteixen al club de lectura tenen el recull de contes a la falda, un tom volumin¨®s de m¨¦s de 700 p¨¤gines. Una altra assistent tamb¨¦ t¨¦ un bloc de notes entre les mans. Carlota Rubio presenta la convidada i comen?a una conversa que tractar¨¤ sobre la narrativa breu, per¨° tamb¨¦ de tota la seva obra en general, que va comen?ar amb l¡¯exitosa Pedra de tartera, el seu debut el 1984. Amb Mel i metzines i C¨¤mfora, els tres llibres formen l¡¯anomenat cicle del Pallars de Barbal, un homenatge als seus or¨ªgens. Per¨° l¡¯autora va confessar que mai va escriure aquestes novel¡¤les pensant en aquesta voluntat, sin¨® que ho va fer m¨¦s per ¡°necessitat¡±.

Per compilar els contes que ha escrit al llarg de tants anys, una feina que ha anat a c¨¤rrec de Carme Arenas, l¡¯escriptora va fer una recerca curosa de rebuscar en els diferents suports on havia escrit. ¡°Segurament no hi s¨®n tots¡±, va recon¨¨ixer, perqu¨¨ algun devia quedar relegat en alguna publicaci¨® de paper descarrilada. Per¨° finalment se n¡¯han editat 91 i reconeix que no era conscient d¡¯haver-ne escrit tants. Rellegir el que un ha escrit no ¨¦s f¨¤cil. La temptaci¨® de fer canvis hi ¨¦s. Sobretot en els primers, que s¨®n dels anys vuitanta, va admetre: ¡°Em vaig proposar respectar l¡¯escriptora que era fa uns anys¡±. Ben conscient que la seva perspectiva ¨¦s una altra i la seva manera d¡¯escriure ha canviat, va explicar que s¡¯ha adonat com els anys han tornat la seva escriptura m¨¦s sint¨¨tica, sobretot en les descripcions de personatges i els paisatges.

A difer¨¨ncia de les novel¡¤les, on hi ha la possibilitat de desplegar tot un m¨®n, un exercici que va comparar amb un arbre, on les ramificacions, les fulles i els fruits poden anar creixent, suportats per un tronc que cont¨¦ tot all¨° substantiu de la hist¨°ria, els contes han d¡¯anar de cara a barraca. En l¡¯escriptura breu, normalment parteix d¡¯un personatge principal, dos a tot estirar, i amb car¨¤cters ben definints. De fet, els seus contes s¨®n for?a curts, n¡¯hi ha que no passen les tres p¨¤gines. I sovint deixa els finals una mica en l¡¯aire. ¡°Potser els deixava massa oberts¡±, va reflexionar fins i tot. Per¨° tamb¨¦ va admetre que no la convencen els finals de bufetada perqu¨¨ ¡°s¨®n molt dif¨ªcils, has d¡¯encertar a qui li dones i on¡±. No obstant aix¨°, s¨ª que ¨¦s capa? de fer-ho en alguns dels relats del volum.

Durant tota la conversa, es va constatar una vegada m¨¦s com la lectura ¨¦s molt subjectiva. M¨¦s que preguntes, el p¨²blic va deixar anar reflexions i sensacions que li havien deixat els seus llibres, i sovint es reprodu?a la mateixa seq¨¹¨¨ncia. Maria Barbal admetia que no era conscient d¡¯haver fet el que se li exposava, per¨° reconeixia que hi devia ser si els lectors ho rebien aix¨ª. A m¨¦s de l¡¯homenatge al Pallars, va passar amb la pres¨¨ncia de m¨¦s personatges femenins en els seus contes o el car¨¤cter comprensiu i contingut de molts protagonistes. Aqu¨ª s¨ª que va voler deixar una reflexi¨®: ¡°A vegades els personatges que es contenen tenen m¨¦s valor que els que es revolten a la primera¡±.

La novel¡¤la Pedra de tartera va ocupar part de la conversa. I quan va sortir el t¨ªtol, una veu femenina va cridar des del p¨²blic: ¡°Preciosa!¡±, referint-se a la hist¨°ria de la Conxa, la protagonista, que li serveix a l¡¯escriptora per fer un retrat d¡¯una societat patriarcal i la vida al m¨®n rural, que ha venut milers de c¨°pies i s¡¯ha tradu?t a moltes lleng¨¹es. Amb motiu del 25¨¨ aniversari de l¡¯obra, el TNC en va fer una versi¨® teatral el 2011. Maria Barbal va recon¨¨ixer que el canvi de registre que va suposar pujar la hist¨°ria a l¡¯escenari va significar que li canviessin moltes coses i que la Conxa que ella sempre havia imaginat no era tal com va apar¨¨ixer a escena. Per¨° va admetre que l¡¯actriu Lurdes Barba va fer una molt bona feina i que en general ella va quedar satisfeta del resultat de l¡¯obra.

El pas del temps ¨¦s un altre dels grans temes de la seva traject¨°ria. ¡°Fer-se gran ¨¦s una sort perqu¨¨ pots parlar d¡¯aquests temes d¡¯una manera sensible o sensitiva¡±, va mantenir, fent ¨¨mfasi en la riquesa de les relacions entre generacions. Als seus 74 anys, Maria Barbal continua treballant, encara que de forma m¨¦s relaxada i sense imposar-se terminis. ¡°Potser he ent¨¨s que aix¨ª es treballa m¨¦s b¨¦¡±. I aix¨ª deu ser perqu¨¨ va avan?ar que t¨¦ una nova novel¡¤la pr¨¤cticament enllestida, que precisament tractar¨¤ una tem¨¤tica que sempre l¡¯ha tingut capficada. ¡°La dificultat d¡¯entendre¡¯s amb persones molt estimades, com els germans¡±. Persones que de petites s¡¯han ent¨¨s molt per¨° els anys les distancia per diferents motius de la vida, va afegir.

Les seves lectores, perqu¨¨ les assistents van ser principalment dones -els homes eren quatre, literalment- no se n¡¯han distanciat gens. L¡¯aire que es respirava durant tota la xerrada va ser d¡¯infinit agra?ment i admiraci¨® per la seva escriptura. M¨¦s que preguntes, el p¨²blic la va omplir de felicitacions. Un dels assitents va confessar que no l¡¯havia llegit abans i que el llibre se li havia fet curt. ¡°Els seus contes s¨®n meravellosos¡±, li va dir amb l¡¯obra entre les mans, que despr¨¦s va voler que li dediqu¨¦s. La senyora del principi, la que havia demanat tribuna, li va dir que passaria a la hist¨°ria de la literatura catalana, mentre que una altra li va expressar que havia llegit tota la seva obra. En acabat, un fort aplaudiment i l¡¯ocasi¨® d¡¯atansar-s¡¯hi.

En el moment de les signatures, la senyora del bol¨ªgraf i la llibreta no hi faltava, esclar. I aleshores es va veure que no era cap desconeguda. Maria Barbal la va saludar amb ganes. No se¡¯n perd una, des que va tenir l¡¯oportunitat de con¨¨ixer-la en un programa de llibres de TV3, L¡¯hora del lector. En aquest espai van aprofundir en una altra de les seves novel¡¤les, Pa¨ªs ¨ªntim, amb l¡¯autora mateixa. I Barbal va passar aix¨ª a ser part de la intimitat d¡¯aquesta lectora, que es va convertir en la seva groupie de l¡¯Ametlla del Vall¨¨s que la segueix a tot arreu.

La propera convidada al Club del Quadern ser¨¤ M¨°nica Batet, que el 7 de mar? a les 19h. comentar¨¤ Una hist¨°ria ¨¦s una pedra llan?ada al riu (Angle Editorial). T¡¯hi pots inscriure aqu¨ª i pots consultar tots els convidats aqu¨ª.