¡®El collar de la reina¡¯. Una esbojarrada hist¨°ria real

Passa sovint, al teatre, que una hist¨°ria d¡¯all¨° m¨¦s esperp¨¨ntica, hilarant, exagerada... ¨¦s un fet real. Que li ho preguntin a Marta P¨¦rez, a qui la tropa d¡¯El Mald¨¤ va embolicar a fer El collar de la reina (en cartell al Teatre Akad¨¨mia fins al 25 de febrer, dirigida per Adri¨¤ Aubert i Carla Coll). ¡°Em vaig espantar una mica...¡±, reconeix l¡¯actriu de la companyia T de Teatre. ¡°Quan vaig llegir el gui¨® em va semblar incre?ble. Massa, fins i tot. I quan em van dir que tot all¨° era real, em va fer molta gr¨¤cia i m¡¯ho vaig agafar com un repte¡±. Com la resta de l¡¯equip, es va capbussar a saber-ne m¨¦s, a investigar, a descobrir encara m¨¦s detalls reals que, potser, no apareixen a la literatura o al cinema: des de la novel¡¤la El collar de la reina, d¡¯Alexandre Dumas, passant per les pel¡¤l¨ªcules Maria Antonieta, de Sofia Coppola, o El misterio del collar, de Carles Shyer (amb Hilary Swank i Adrien Brody), fins a la lectura (¡±fanatitzada¡±, diuen) que estan fent de l¡¯assaig Maria Antonieta d¡¯Stefan Zweig, que ha sortit en catal¨¤ quan el gui¨® ja estava escrit.

La maquin¨¤ria com¨¨dica d¡¯Arnau Puig va comen?ar a rutllar quan va escoltar al p¨°dcast de la Cadena SER Acontece que no es poco, de Nieves Concostrina, la hist¨°ria de la llegend¨¤ria (per¨° ben real, insistim) estafa arran del collar que Llu¨ªs XV va voler regalar a una amant. Una estafa de mil ingredinets: un collar que alg¨² t¨¦ necessitat de vendre; un home amb ¨¤nsies de poder; una noia molt astuta, obcecada per ascendir; una actriu que es fa passar per reina; un vident; uns joiers; mentides, amor, tra?ci¨®... ¡°De seguida hi vaig veure un vodevil¡±, explica Arnau Puig, actor i autor del text juntament amb Ricard Farr¨¦. ¡°Hi havia molt material teatral. Just ara fa tres anys que vam estrenar El bon policia, de Rusi?ol. Vol¨ªem fer alguna cosa nova i ens hi vam posar. Ara no adaptem un cl¨¤ssic sin¨® que expliquem un fet real¡±.

No van tenir cap problema (¨¦s una manera de parlar...) a adaptar la hist¨°ria: ¡°Hav¨ªem de limitar la producci¨® a dos int¨¨rprets¡±, explica Puig, per mantenir el segell d¡¯Els Pirates que tan b¨¦ va funcionar al Mald¨¤ amb espectacles com El bon policia, Els secundaris o Les dones s¨¤vies. ¡°Aix¨° fa que sigui m¨¦s factible mantenir viva l¡¯obra, fer-la m¨¦s ¨¤gil i que viatgi¡±. Aquest segell t¨¦ tota una s¨¨rie de registres ja habituals: fregolisme, picades d¡¯ull a l¡¯actualitat, ¡°congelar¡± la imatge per parar l¡¯atenci¨® en detalls, fer refer¨¨ncies a personatges coneguts... ¡°La nostra idea ¨¦s no pensar que pel fet de ser nom¨¦s dos actors no podrem fer alguna cosa. Tot s¡¯ha de poder fer. Trenca¡¯t el cap, modifica, reescriu, esborra... I despr¨¦s, darrere l¡¯escenari tot ¨¦s encara m¨¦s complicat¡±. Tot plegat, una feina artesanal, tot un treball d¡¯orfebreria teatral.

Els dos protagonistes donen vida a un munt de personatges amb vertiginosos canvis de vestuari -unes simples dents postisses, una perruca o quatre detalls: ¡°Es veu, no s¡¯intenta amagar. El p¨²blic ja sap quin ¨¦s el nostre codi i l¡¯anem ensenyant cada vegada m¨¦s¡±, diu Puig. L¡¯escenari ¨¦s buit, amb una porta doble per on entren uns i surten uns altres... ¡°Suem molt. No parem¡±, explica l¡¯Arnau Puig. ¡°De vegades no sabem quina escena toca! ?s q¨¹esti¨® de cinc segons!¡±, diu la Marta P¨¦rez. ¡°?s un problema de f¨ªsica qu¨¤ntica¡± (¡¯qu¨¤ntica¡¯ en el m¨¦s estricte sentit de la paraula, s¡¯ent¨¦n), es diu en un moment de l¡¯obra, quan un personatge reclama la pres¨¨ncia d¡¯un altre que seria el tercer sobre l¡¯escenari... ¡°En totes les obres hi ha un moment de gag en qu¨¨ evidenciem que som dos¡±, diu l¡¯actor.

Per¨° aquest exercici de sinceritat ¨¦s, tamb¨¦, una mena de reivindicaci¨®: molt pocs es poden plantejar fer una obra amb 10, 11, 12 personatges. ?s una visi¨® actual sobre el teatre que s¡¯alimenta a El collar de la reina, farcida de refer¨¨ncies a l¡¯actualitat que, atenci¨®, poden passar desapercebudes: ¡°Home, s¨ª, quan es diu en un moment donat que cal tornar a l¡¯ordre, que prou de brut¨ªcia, de gent vagant pels carrers, d¡¯inseguretats... salta el Pla Endre?a del Collboni¡±, subratlla Puig. ¡°I surt un personatge molt actual, Tit¨° Alvaguez (aix¨ª, amb pronunciaci¨® molt francesa), que diu: ¡®Som un gremi molt unit aquest dels carruatges per hores!¡¯ O tamb¨¦ qui ha de fer fora de l¡¯hostal a la protagonista resulta que es diu monsieur Jean Gaspar...¡±. Tamb¨¦ cal dir que apareix el primer venedor d¡¯enciclop¨¨dies de la hist¨°ria i que al poble la festa es fa al ritme de Fran?ois le Chocolatier...

Si parlem del regal d¡¯un rei a una amant que acaba en una revoluci¨®, molts pensaran en l¡¯em¨¨rit rei espanyol, els generosos regals que va fer a Corinna i en tot el que aquest afer va deslligar. Nieves Concostrina, al seu p¨°dcast, diu que actualment el preu de la joia en q¨¹esti¨® serien uns 20 o 23 milions d¡¯euros, la tercera part dels 65 milions que es va embutxacar l¡¯examant de Joan Carles I. ¡°S¨®n fets que es van sumant i que, tot i que passen inadvertits en els llibres d¡¯hist¨°ria, acaben sent desencadenants, gotes que fan vessar els gots¡±, considera Arnau.

Arnau Puig reconeix que tot t¨¦ aromes de La Trinca (ai, la seva Revoluci¨® Francesa...!), de L¡¯escur?¨® negre o dels Monty Python: ¡°El poble que explica que se n¡¯alegra de la mort d¡¯un familiar perqu¨¨ aix¨ª tindr¨¤ m¨¦s a menjar ¨¦s molt Monty Python¡±, diu. I, afegiria, dels Germans Marx.

Marta P¨¦rez proclama que est¨¤ encantada d¡¯haver aterrat en aquest m¨®n atabalat, divertit, sense pausa, encara que no li ve de nou i recorda alguna escena de Delicades, amb la seva companyia, on travessava l¡¯escenari pel darrere mentre li feien un canvi de vestuari sense que s¡¯atur¨¦s, per tornar a entrar per l¡¯altra banda. Igualment ha estat ben rebuda: ¡°Trobar una actriu consolidada en el m¨®n del teatre que s¡¯hagi arremangat d¡¯aquesta manera per jugar amb el nostre teatre ha estat fant¨¤stic¡±, diu el seu col¡¤lega. I ella: ¡°Ens hem complementat a la perfecci¨®. Ell t¨¦ la com¨¨dia a l¡¯ADN i aix¨° dona una confian?a... una seguretat. ?s un metr¨°nom¡±. De moment, molts bolos d¡¯El collar de la reina estan assegurats. Al juny, ja es veur¨¤ qu¨¨ passa, perqu¨¨ la Marta P¨¦rez far¨¤ temporada a Buenos Aires amb La dona fantasma, l¡¯¨²ltima obra de T de Teatre.