Joaquim Sempere: ¡°Cal salvar el progr¨¦s del fals progr¨¦s¡±

Joaquim Sempere ¨¦s i ha estat moltes coses. Avui hi parlem com un dels primers estudiosos de la perspectiva ecologista a Catalunya, amb preocupaci¨® per les crisis mediambientals que des de fa d¨¨cades coneixem. Va ser professor de Sociologia a la Universitat de Barcelona, amb una rellevant obra dedicada a aquestes q¨¹estions, i ara publica nou llibre en qu¨¨ posa tot el seu coneixement al servei de pensar el futur que hem de construir: Converses sobre creixements i col¡¤lapses (Icaria Editorial, 2023).

Pregunta. Hi ha qui pot pensar que l¡¯ecologisme i la preocupaci¨® per les crisis ecol¨°giques s¨®n realitats noves?

Resposta. B¨¦, val la pena que se s¨¤piga la hist¨°ria... Que se s¨¤piga, per exemple, que l¡¯any 69, Edward Goldsmith va fundar The Ecologist, una revista que va ser, d¡¯alguna manera, el punt de partida p¨²blic de l¡¯ecologisme. Despr¨¦s apareix la hip¨°tesi Gaia de James Lovelock, i l¡¯any 72, Els l¨ªmits del creixement, l¡¯informe encarregat pel Club de Roma a Donella Meadows i el seu equip. O sigui que val la pena saber que aquestes idees tenen ja 50 anys llargs. I que han estat silenciades, ignorades, com si fossin idees retr¨°grades de tornar al passat i de no comprendre el m¨®n modern. Jo em comen?o a interessar per tot aix¨° als anys setanta, hi ha un moviment ecologista anterior amb referents com Manuel Sacrist¨¢n i Joan Mart¨ªnez Alier... El meu primer article ¨¦s de 1979, a Nous Horitzons, la revista del PSUC. Val la pena que la gent s¨¤piga que les societats tenen unes in¨¨rcies i unes resist¨¨ncies a la novetat. En el llibre pretenc accentuar el que ser¨¤ el pas del model fossilista al model renovable; un canvi que representar¨¤, segur, una mutaci¨® cultural civilitzat¨°ria que ens obligar¨¤ a fer les coses d¡¯una manera molt diferent.

P. En aquesta obra no ens presenta un estudi o un assaig, com en casos anteriors, sin¨® una conversa entre diferents personatges.

R. Vaig descobrir que aix¨° em permetia explicar totes les incerteses que envolten el tema d¡¯una manera ¨¤gil. Jo tampoc tinc idees clares sobre alguns punts, tinc dubtes i interrogants. De tota manera, no vol dir que sigui una obra sense refer¨¨ncies. Al final del llibre hi ha totes les fonts i materials que he treballat.

P. Les converses sobre ecologisme estan poc presents a la nostra societat? Formen part de l¡¯opini¨® p¨²blica?

R. No, crec que no s¨®n freq¨¹ents. La gent tendeix a aferrar-se a unes determinades posicions, mantenir-s¡¯hi i polemitzar sense obrir-se massa a l¡¯adversari. Tamb¨¦ en l¡¯ecologisme. Ara b¨¦, en aquest llibre es parla sobretot del futur que ens espera; el futur sempre ¨¦s indefinit i, per tant, la pol¨¨mica aqu¨ª ¨¦s la manera pr¨°pia d¡¯abordar les incerteses.

P. Davant d¡¯aquestes incerteses, qu¨¨ podem esperar de la pol¨ªtica institucional? Podem esperar que prengui les decisions que ara no est¨¤ prenent?

R. Aqu¨ª hi ha la gran dificultat pel poder desmesurat que t¨¦ el gran capital a escala internacional. El gran capital encara est¨¤ jugant la carta no expl¨ªcitament negacionista, en conjunt, m¨¦s aviat retardista, perqu¨¨ vol exhaurir fins al final les oportunitats de negoci que dona tot el sistema fossilista-nuclear. Que no ¨¦s nom¨¦s l¡¯extracci¨® i producci¨® de combustibles, ¨¦s tamb¨¦ que molts sistemes industrials estan muntats sobre aquesta base. Els forns industrials, les calderes que tenim a les cases, els autom¨°bils... Hi ha molts sistemes, tant dom¨¨stics com industrials o agr¨ªcoles, que estan ¨ªntimament lligats al sistema fossilista, a les fonts energ¨¨tiques convencionals, que s¨®n les contaminants. I aix¨° forma un sistema financer i industrial amb una pot¨¨ncia brutal. Nom¨¦s cal veure la quantitat de lobbistes que hi ha i que van en augment. Es parlava de 500 lobbistes en la Cimera sobre el Canvi Clim¨¤tic de les Nacions Unides del Caire el 2022, i en l¡¯¨²ltima, a Dubai, de 2.600... Lobbistes de grans companyies i interessos que no paren de pressionar perqu¨¨ no es prenguin les mesures que cal prendre. I els governs s¨®n d¨°cils, fins ara no n¡¯hi ha cap que hagi pres decididament unes mesures radicals. Segurament els m¨¦s avan?ats s¨®n alguns governs europeus, per¨° estan lluny de la valentia que haurien de tenir.

P. I l¡¯opini¨® p¨²blica? Qu¨¨ passa amb l¡¯opini¨® p¨²blica?

R. Que no pressiona. Si hi hagu¨¦s una for?a de convicci¨® massiva a les societats, els governs haurien de cedir. I el gran problema que veig a curt termini ¨¦s que no hi ha aquesta for?a. El gran capital, al davant, nom¨¦s hi t¨¦ una minoria d¡¯ecologistes que protestem, que cridem, que oferim alternatives, per¨° no se¡¯ns fa cas perqu¨¨ el negoci ¨¦s el negoci. I entremig hi ha una poblaci¨® que va prenent consci¨¨ncia lentament del problema, per¨° que encara ¨¦s addicta al consumisme.

P. Som capa?os de veure que all¨° que suposadament ens fa b¨¦ veritablement ens fa mal? Encara no som conscients que ens fa mal all¨° que ens fa mal?

R. Hi ha cinc necessitats b¨¤siques, que s¨®n alimentaci¨®, habitatge, sanitat, educaci¨® i protecci¨® social. De fet, si la gent tingu¨¦s assegurades aquestes cinc necessitats, no estaria tan inquieta. Una de les fonts d¡¯infelicitat d¡¯avui ¨¦s la inquietud, la incertesa, el saber que pots quedar a l¡¯atur en qualsevol moment i quedar¨¤s desprotegit, que l¡¯habitatge est¨¤ pujant de preu, de manera desorbitada, i que t¡¯obliga a abandonar cases i a viure m¨¦s lluny, o fins i tot a viure al carrer. ?s aquest viure a la vora del precipici constantment, jo crec, el que ¨¦s una font d¡¯infelicitat. Si la gent tingu¨¦ssim resoltes aquestes necessitats que jo resumeixo en cinc, viur¨ªem m¨¦s tranquils. I segur que, llavors, no ens importaria tant la idea de no poder fer el viatge amb cotxe de cap de setmana o altres restriccions pel canvi clim¨¤tic... ?s a dir, que es desactivaria l¡¯ambici¨® consumista. En aquest sentit, soc una mica pessimista respecte a la condici¨® humana. La gent apr¨¨n quan la necessitat obliga. Quan la gasolina vagi a 8 o 10 euros el litre la gent se n¡¯adonar¨¤... El canvi clim¨¤tic generar¨¤ uns desastres que afectaran molta gent i, per tant, caldr¨¤ un consens, i jo crec que ser¨¤ f¨¤cil, el consens. Caldria arribar a aquest consens sense una situaci¨® pr¨¨via massa dram¨¤tica.

P. Hem de q¨¹estionar el sentit que hem donat a alguns objectius, a alguns principis i valors?

R. S¨ª, totalment. Primer s¡¯hauria de distingir entre innovaci¨® i progr¨¦s t¨¨cnic. La bomba at¨°mica ¨¦s una innovaci¨® t¨¨cnica i no ¨¦s clar que sigui un progr¨¦s. Progr¨¦s t¨¦ una connotaci¨® positiva. I penso que, tenint en compte la hist¨°ria d¡¯aquests ¨²ltims dos segles, es veu que moltes innovacions t¨¨cniques que en un moment donat es consideren un progr¨¦s, com el DDT o els plaguicides, arriba un moment que es descobreix que tenen efectes negatius prou substancials com perqu¨¨ s¡¯hagin de prohibir, com ¨¦s el cas del DDT. I ara est¨¤ en q¨¹esti¨® el glifosat... Crec que hi ha d¡¯haver una selectivitat t¨¨cnica que estableixi quines innovacions han de passar a la societat i al mercat. ?s un principi fonamental que no est¨¤ acceptat universalment, per¨° que a la pr¨¤ctica, en aquests casos que he esmentat, s¡¯han aplicat. Per tant, crec que s¡¯hauria de generalitzar i que hi hauria d¡¯haver entitats a escala mundial que estiguessin autoritzades en la selectivitat t¨¨cnica i cient¨ªfica. Ja s¨¦ que ¨¦s molt dif¨ªcil, perqu¨¨, a m¨¦s a m¨¦s, quan una cosa est¨¤ inventada, no es pot desinventar, i aleshores qualsevol ho pot aprofitar o pot esquivar les prohibicions.

P. Qu¨¨ ¨¦s, doncs, el progr¨¦s?

R. Estem tan enamorats dels nostres invents t¨¨cnics que a vegades els repliquem immoderadament, i innecess¨¤riament, perqu¨¨ ho podr¨ªem resoldre amb t¨¨cniques m¨¦s senzilles o sense t¨¨cniques. Per aix¨°, en el llibre, incorporo molts casos d¡¯?frica i de t¨¨cniques molt senzilles, perqu¨¨ crec que una altra de les coses que s¡¯haur¨¤ de fer davant de la crisi de recursos minerals i d¡¯energia ¨¦s recuperar t¨¨cniques senzilles, que gasten pocs metalls o cap, tornar a la fusta i als productes renovables, i, sempre que es pugui, evitar t¨¨cniques massa costoses ecol¨°gicament. Per mi el criteri b¨¤sic ¨¦s aquest: si ¨¦s o no ¨¦s cost¨®s des del punt de vista ecol¨°gic. Tampoc cal ser fonamentalista i prescindir de totes les t¨¨cniques. Jo poso l¡¯exemple de les t¨¨cniques biom¨¨diques, que han eliminat una quantitat de sofriment inenarrable i que haur¨ªem de conservar sempre que puguem. Haur¨ªem de fer un esfor? dintre d¡¯aquesta selectivitat t¨¨cnica. Haur¨ªem d¡¯intentar salvar totes aquelles t¨¨cniques que puguin generar benestar. I el benestar en mat¨¨ria de salut ¨¦s molt important. Cal salvar el progr¨¦s.

P. Com salvem el progr¨¦s?

R. Salvar el progr¨¦s voldria dir fer tot el possible per donar prioritat a tots aquells progressos tecnol¨°gicament sofisticats que ens aporten un benestar evident en detriment de moltes aplicacions que s¨®n innecess¨¤ries. Jo no soc partidari de donar f¨®rmules de benestar, cadasc¨² les ha d¡¯inventar. Per¨° s¡¯han d¡¯imposar barreres: el benestar l¡¯hem d¡¯aconseguir dintre d¡¯uns marcs de respecte pel medi ambient i per la just¨ªcia social. I dintre d¡¯aquest marc, que cadasc¨² faci el que vulgui. Hi ha recursos de sobres per ser feli? sense necessitar les sofisticacions t¨¨cniques que tenen un impacte ecol¨°gic insuportable. Hem de salvar el progr¨¦s d¡¯aquest fals progr¨¦s. Hi ha una mala idea de progr¨¦s que pot acabar amb el bon progr¨¦s.