Quan brodar tamb¨¦ ¨¦s explicar hist¨°ries

Testaccio. Mitjans d¡¯abril. Passejo sense rumb per aquest barri de Roma i ensopego amb una galeria d¡¯art contemporani. ?s el segon espai de z2o Sara Zanin, tan nou que nom¨¦s fa unes setmanes que l¡¯han inaugurat. Ho celebren amb Contrappunti, una exposici¨® col¡¤lectiva dels seus 24 artistes. S¡¯hi exposa una obra per cap. Entre escultura, cer¨¤mica, fotografia, dibuix, instal¡¤laci¨® i pintura, em fixo en After This Winter, un quadre de Kaarina Kaikkonen. L¡¯ha pintat amb camises masculines de segona m¨¤, i ho escric aix¨ª perqu¨¨ ¨¦s la superposici¨® d¡¯aquestes peces de vestir el que li ha donat la paleta de color i la textura. Des que va comen?ar la seva carrera, aquesta artista finlandesa sempre treballa amb camises d¡¯home per una ra¨® ¨ªntima: li recorden el seu pare. Torno a pensar en aquest quadre quan Mireia Cuenca, historiadora de l¡¯art i impulsora del Fons d¡¯Art Teresa Vallmaj¨® de Banyoles, em parla de l¡¯exist¨¨ncia d¡¯un registre d¡¯entrada d¡¯un hospital de Flor¨¨ncia del segle XVIII on, al costat del nom de les criatures, es cosia un retall de la seva roba. El t¨¨xtil ¨¦s mem¨°ria, ¨¦s afecte, ¨¦s vincle, ¨¦s tacte, ¨¦s olor, ¨¦s un significant de tot all¨° que mai es dissoldr¨¤.

A banda del quadre de Kaikkonen, tamb¨¦ em crida l¡¯atenci¨® Fruit of the Dead, de l¡¯artista Alexi Marshall. D¡¯aquella m¨¤ que emergeix d¡¯una terra erma i sost¨¦ mitja magrana se¡¯n podrien fer moltes lectures al¡¤leg¨°riques. La mida redu?da convida a fixar-se en els detalls: les ungles vermelles, les estrelles daurades, la pluja de ll¨¤grimes i la planta enfiladissa que envolta el canell. El quid de la q¨¹esti¨®, per¨°, est¨¤ en la t¨¨cnica: una combinaci¨® de teixits i brodats en qu¨¨ l¡¯agulla i els fils fan de pinzell. Deu ser que hi ha altres maneres de pintar, d¡¯expressar-se? Cal celebrar l¡¯entrada de l¡¯art t¨¨xtil contemporani als museus i les galeries d¡¯art, perqu¨¨ ens amplia la mirada reduccionista imposada des del Renaixement, quan l¡¯escultura, la pintura i l¡¯arquitectura es van elevar als altars. Aquest reconeixement tamb¨¦ ¨¦s el s¨ªmptoma que s¡¯est¨¤ trencant un estereotip hist¨°ric, aquell que associa qualsevol art t¨¨xtil a l¡¯¨¤mbit dom¨¨stic i, per extensi¨®, a les dones. I aix¨° ¨¦s especialment cruent amb el brodat.

Brodar ¨¦s un acte po¨¨tic de creaci¨®, la reverberaci¨® d¡¯un gest at¨¤vic. Ho diu Mireia Cuenca. Al voltant del triangle elbrodar-ladona-lacasa, ha constru?t un discurs que reivindica i reflexiona sobre el paper de les dones en l¡¯art. I quan comen?a a estirar del fil, les hist¨°ries brodades que explica s¨®n apassionants. ?s el cas de la jove nord-americana Prudence Punderson, una brodadora amb esperit d¡¯artista pl¨¤stica com va demostrar a The First, Second and Last Scene of Mortality, una obra autoreferencial sobre les etapes de la vida a trav¨¦s de tres objectes: el bressol, la taula i el ta¨¹t, on va brodar-hi prof¨¨ticament PP, les seves inicials. Punderson va morir el 1784, als 26 anys, un mes despr¨¦s de donar a llum la seva ¨²nica filla. Una altra hist¨°ria colpidora ¨¦s la d¡¯Elizabeth Parker, una jove criada anglesa que el 1830 va brodar sobre un teixit de lli l¡¯ab¨²s sexual que va patir. Un relat de 46 l¨ªnies en puntades de fil vermell que comen?a amb un enigm¨¤tic ¡°As I cannot write...¡± i que es conserva al V&A Museum de Londres. I, com aquestes, hi ha moltes m¨¦s hist¨°ries, la majoria adormides en els marges de la historiografia oficial.

No ¨¦s tan f¨¤cil despertar aquestes belles dorments. Per¨° Mireia Cuenca en t¨¦ ganes. Ho fa sota un paraigua que es diu L¡¯acte de brodar, un cicle de confer¨¨ncies que arrenca aquest divendres i que s¡¯allargar¨¤ fins al 21 de juny (algunes s¨®n online i altres es fan al seu espai de Banyoles). Comptar¨¤ amb expertes com Isabella Rosner, de la Royal School of Needlework de Londres, Nadia Albertini, brodadora d¡¯alta costura establerta a Par¨ªs, i les catalanes Rosa Maria Mart¨ªn Ros i S¨ªlvia Saladrigas Cheng. El darrer dia presentar¨¤ Parad¨ªs, un brodat i un infant, un treball que fa un any que porta entre mans amb la brodadora N¨²ria Mal¨¦ i que posa en el centre del debat la crisi migrat¨°ria, amb la figura del nen siri¨¤ Aylan Kurdi al bastidor. Perqu¨¨ el brodat tamb¨¦ pot donar-nos una foto fixa dels nostres dies. Com ja ha fet tantes vegades al llarg dels segles.