Virginia Feito presenta ¡®Victorian Psycho¡¯ a BCNegra: ¡°S¡¯ha posat de moda infantilitzar l¡¯assass¨ª, jo prefereixo que faci f¨¤stic¡±

Tot i que el seu assass¨ª de cap?alera ha estat ¡°des de sempre¡± Jeffrey Dahmer, un altre criminal acaba de captivar Virginia Feito (Madrid, 36 anys): ¡°Des que vaig veure la segona temporada de The Jinx, tinc un nou psic¨°pata preferit, Robert Durst. Per moments sentia una pena genu?na per ell, tan vell i vulnerable en el judici, per¨° llavors apareixia cridant per tel¨¨fon i pensava: ¡®Gaireb¨¦ et compadeixo, me l¡¯hav¨ªeu tornada a colar, bravo, Robert!¡±. No sorpr¨¨n veure riure aquesta escriptora de conversa ¨¤gil en justificar la seva fascinaci¨® per un assass¨ª m¨²ltiple mentre pren un te amb llet al lux¨®s hotel on ens ha citat, prop del seu pis de lloguer a la zona de Las Salesas, a Madrid. Amb la seva segona novel¡¤la, Victorian Psycho, escrita en angl¨¨s amb traducci¨® al catal¨¤ d¡¯Imma Falc¨® per a La Campana, Feito ha creat la seva pr¨°pia homicida en s¨¨rie: Winifred Notty, una ocurrent institutriu amb una veu eixerida i despietada, a punt per sembrar el caos i un reguer¨® de v¨ªsceres a Ensor House, una mansi¨® tan l¨²gubre com aspiracional a l¡¯Anglaterra victoriana. L¡¯escriptora participa al festival BCNegra.

La seva ¨¦s una assassina avan?ada al seu temps, c¨¤ustica davant de la hipocresia i les desigualtats, com si la veu de Fleabag viatg¨¦s al passat sense compassi¨® per la resta. ¡°Podria haver constru?t una psic¨°pata que s¡¯ho prengu¨¦s tot seriosament, per¨° al final me n¡¯ha sortit una de molt anacr¨°nica, prou intel¡¤ligent per detectar l¡¯absurd que certes viol¨¨ncies siguin un esc¨¤ndol i d¡¯altres estiguin normalitzades. Ella s¡¯ho pot prendre tot de broma i amb prou r¨¤bia acumulada per carregar-s¡¯ho tot¡±, explica sobre el car¨¤cter de la seva homicida, que provoca riallades gelades d¡¯espant. Feito no diu cap mentida. Victorian Psycho inclou esquarteraments, den¨²ncies d¡¯histerisme, obsessionats amb la frenologia, mossegades de gos rabi¨®s, pus supurant, dones en flames, vestits verinosos, dits penjant de branques i morts de nens i nadons. ¡°Tenia por de fer curt per la banda grotesca, que em fascina. Ara s¡¯ha posat de moda infantilitzar l¡¯assass¨ª, fer-lo agradable perqu¨¨ sigui m¨¦s f¨¤cil de digerir. No hi estic d¡¯acord. Si ¨¦s un psic¨°pata, assenyala-ho. Fes que m¡¯agafi f¨¤stic. Dona¡¯m alguna cosa que em faci venir un tall de digesti¨®¡±, avan?a sobre el que hem d¡¯esperar de la seva antihero?na.

A Espanya va sortir a la venda al gener, per¨° Victorian Psycho ja t¨¦ data de rodatge per adaptar-se al cinema (mar? de 2025), director (Zachary Wigon), productora de moda (A24, la mateixa de les oscaritzades Everything everywhere all at once o Moonlight) i protagonista per interpretar-la: Margaret Qualley. Una actriu id¨°nia, entrenada amb el gore vist a La subst¨¤ncia i una altra faula g¨°tica d¡¯empoderament femen¨ª com la de Pobres criatures. Feito, que va escriure la novel¡¤la en el tancament m¨¦s estricte de la pand¨¨mia, ha estat treballant en el gui¨® des del maig passat. La pel¡¤l¨ªcula arribar¨¤, en part, per l¡¯¨¨xit que va tenir La senyora March (La Campana, 2022), la seva novel¡¤la debut sobre el terror dom¨¨stic i l¡¯asf¨ªxia de la dona casada. Aquella narraci¨® paranoica va fer que es convert¨ªs en un fenomen editorial per ser ¡°la desconeguda madrilenya que escriu en angl¨¨s¡± i fascinar la cr¨ªtica nord-americana i l¡¯actriu i productora Elisabeth Moss (El conte de la criada), que en va comprar els drets i en prepara l¡¯adaptaci¨® amb un gran estudi (el projecte tira endavant, ja amb la segona revisi¨® de gui¨®). ¡°Quan va sortir La senyora March em va contactar el director [Wigon] perqu¨¨ li havia encantat el llibre i em va proposar que f¨¦ssim alguna cosa junts. Vam comen?ar un projecte, per¨° li vaig enviar el manuscrit de Victorian Psycho en acabar i vam decidir que era el moment idoni per adaptar-lo¡±, explica. Com que Margaret Qualley havia treballat amb Wigon en la pel¡¤l¨ªcula Sanctuary, tant Feito com el director tenien clar que era ella qui l¡¯havia de protagonitzar. ¡°?s curi¨®s, per¨° la seq¨¹¨¨ncia final de la mansi¨® la vaig escriure pensant en ella ballant en l¡¯anunci de Kenzo de Spike Jonze¡±, aclareix. Que l¡¯espigada filla d¡¯Andie MacDowell sigui la protagonista d¡¯aquesta s¨¤tira suposa una notable concessi¨®. En la novel¡¤la, Winifred Notty ¨¦s corpulenta i els nens que t¨¦ al seu c¨¤rrec, dos germans malcriats, la tracten de grassa. ¡°La primera frase en la veu del personatge que vaig imaginar era la de veure els seus dos pits gaireb¨¦ sortint de la cotilla i havia de ser forta per arrossegar cad¨¤vers, per¨° a veure qui s¡¯atreveix a dir que no a Margaret Qualley!¡±, diu fent broma.

Tot i que nom¨¦s pel t¨ªtol, les comparacions amb American Psycho, el cl¨¤ssic de Bret Easton Ellis que Luca Guadagnino tornar¨¤ a portar al cinema, no seran gratu?tes. ¡°No estic mirant d¡¯imitar-lo ni en soc capa?, per¨° m¡¯intriga saber si una assassina desperta m¨¦s empatia que Patrick Bateman. Em pregunto si se la defensar¨¤ m¨¦s o far¨¤ m¨¦s pena pel fet de ser una dona. Vull saber fins a quin punt es justifica la venjan?a feminista¡±, reflexiona sobre una ficci¨® en la qual tamb¨¦ pret¨¦n posar a prova la idea de crueltat. ¡°?El mal es fa com una defensa pr¨°pia sent v¨ªctima o ¨¦s una cosa amb qu¨¨ es neix i que sempre portem dins?¡±, es pregunta aquesta expublicista que va rebutjar una feina de directiva en l¡¯ag¨¨ncia del seu marit, Lucas Paulino, per a qui treballava com a creativa, i aix¨ª centrar-se en l¡¯escriptura de La senyora March. ¡°Ell em va dir que era m¨¦s bona escriptora que publicista i l¡¯hi agraeixo perqu¨¨ tenia ra¨®. Admiro molt la gent que es lleva a les cinc del mat¨ª per escriure abans de fitxar, per¨° jo era incapa?. Si no ho hagu¨¦s deixat, no em trauria del cap la campanya de torn, tot i que em pos¨¦s el despertador a aquella hora. La feina creativa t¡¯absorbeix fins i tot a la dutxa¡±, explica.

Feito no amaga que podia deixar d¡¯ingressar un sou per escriure sense por de no arribar a final de mes. ¡°He tingut una vida id¨ªl¡¤lica i privilegiada, potser m¡¯ha faltat trauma i per aix¨° els creo¡±, reflexiona. L¡¯escriptora ¨¦s filla de Jos¨¦ Luis Feito, un economista que va ser director executiu del Fons Monetari Internacional a Washington abans que ella nasqu¨¦s. D¡¯aqu¨ª ve el seu nom, per l¡¯estat de Virginia, una etapa que no va viure i que t¨¦ idealitzada pels records i an¨¨cdotes de la fam¨ªlia (¡°No he estat mai a Washington ni a Maryland, per¨° em s¨¦ de mem¨°ria el carrer i la fa?ana on van viure els meus pares i els meus dos germans grans de tant mirar-la a Google Maps¡±). On s¨ª que va viure amb ells va ser a Par¨ªs, dels vuit als dotze anys, mentre estudiava en una escola americana perqu¨¨ al seu pare el van nomenar ambaixador d¡¯Espanya davant de l¡¯OCDE. ¡°La gent es pensa que em passava la vida anant a menjar sota la Torre Eiffel, per¨° no sortia gaire de casa i tenia unes rutines molt marcades. En realitat, el que m¨¦s en recordo s¨®n els llibres, les s¨¨ries i les pel¡¤l¨ªcules que van marcar aquella etapa, com Seinfeld, El club dels poetes morts i Compta amb mi¡±. La seva mare, llicenciada en Hist¨°ria de l¡¯Art i amb una tesi recent sobre la moda medieval, sempre ¨¦s la seva primera lectora. ¡°Ara em recorda com era de bona la primera, La senyora March, totalment el seu estil de novel¡¤la perqu¨¨ l¡¯apassiona el misteri. Amb Victorian Psycho ha estat una mica dram¨¤tica. No li va agradar gens el primer esborrany i pensa que estic immolant la meva carrera. Com pots veure, en la meva vida, m¡¯envolto de gent molt sincera¡±, fa broma.

De fet, va ser el seu pare, un ac¨¨rrim seguidor de la cultura brit¨¤nica i de Winston Churchill, qui li va contagiar la devoci¨® per Charles Dickens. L¡¯inici de Victorian Psycho cont¨¦ un joc amb El casalot, per¨° mentre l¡¯escrivia vaig descobrir les cartes de l¡¯escriptor en les quals va voler tancar la seva dona, totalment l¨²cida, en un psiqui¨¤tric. ¡°Em va fer tanta r¨¤bia, per¨° si Dickens era com el meu avi!¡±. Contra qui no s¡¯ha rebel¡¤lat encara ¨¦s El jard¨ª secret, el cl¨¤ssic infantil angl¨¨s sobre una nena solit¨¤ria en una mansi¨® que va escoltar en audiollibre tantes vegades com va poder fins que la seva fam¨ªlia va tornar a Madrid. L¡¯institut brit¨¤nic en el qual va estudiar a la tornada va propiciar la seva obsessi¨® per les germanes Bront? (¡°Jane Eyre, que ens entrava al temari, va fer que m¡¯explot¨¦s el cap¡±) i va multiplicar la seva fascinaci¨® per les mansions luxoses i decadents ¡°on les dones estan soles, avorrides, tornant-se una mica boges¡±. Tant la hipnotitzen que la tardor del 2022 fins i tot s¡¯hi va casar en una d¡¯espanyola, el castell renaixentista de Batres a Madrid, unes noces que va recollir l¡¯edici¨® espanyola de Vogue. La petici¨® de m¨¤ la va fer ella passejant pel Retiro despr¨¦s de veure l¡¯exposici¨® de flors gegants del Palacio de Cristal de Petrit Halilaj, amb un altaveu i tot. En lloc de l¡¯anell, li va oferir un rellotge. ¡°Jo soc molt exigent, de les que diu: ¡®?No m¡¯ho demanar¨¤s ara quan sigui el meu aniversari, que aix¨° ¨¦s molt carrincl¨®?¡±, aix¨ª que tots dos sab¨ªem que jo prendria la iniciativa¡±, aclareix. La seva Ensor House, la mansi¨® que surt a la novel¡¤la, no t¨¦ cap mena de vibraci¨® nupcial, per¨° s¨ª que est¨¤ inspirada en ¡°la foscor, decad¨¨ncia i claustrof¨°bia¡± de Haddon Hall, on es va rodar la versi¨® de Jane Eyre de Cary Fukunaga i Norton Conyers, ¡°en la qual es va inspirar Charlotte Bront? per a la mansi¨® de Rochester, on hi va haver una dona tancada i amagada en un ¨¤tic¡±.

Feito creu que aquesta nova onada d¡¯horror g¨°tic en el cinema i la literatura es deu al fet que el g¨¨nere es presta a explorar la subjugaci¨® femenina i la viol¨¨ncia, per¨° si ara ressona tan b¨¦ ¨¦s pels estralls psicol¨°gics de la pand¨¨mia. ¡°Vaig tenir sort, a mi em va anar molt b¨¦, perqu¨¨ m¡¯encanta estar tancada a casa i tinc tend¨¨ncia a quedar-me atrapada en bucles, que ¨¦s el meu estat natural¡±, diu. Va ser al seu pis d¡¯abans i en aquella etapa on va escriure Victorian Psycho, mentre llegia Mexican Gothic, de Silvia Moreno Garc¨ªa (¡°Hi ha alguna cosa molt l¨¤nguida i addictiva en aquestes narracions¡±) i Ottesa Moshfegh, que va inspirar ¡°la part de repugn¨¤ncia humana, que em fascina¡±. El text va fluir mentre sentia tossir a l¡¯altra banda de les parets al seu ve¨ª de dalt, malalt d¡¯una covid de la qual va sortir sense complicacions el mar? del 2020. ¡°Tot era extraordin¨¤riament g¨°tic. Hi havia una melancolia estranya en l¡¯ambient, com una mena de crosta. Va ser un moment tan surrealista com rom¨¤ntic¡±, apunta l¡¯autora, que t¨¦ un trastorn obsessiu compulsiu. En el seu text apareix alguna de les seves compulsions, com un inspirat par¨¤graf de rebuig de la menstruaci¨®. ¡°Gaireb¨¦ tot em fa f¨¤stic, fins i tot certes cremes o sabons, per¨° em passa especialment amb la regla. Per qu¨¨ no esteu totes plorant i estirant-vos els cabells cada vegada que us sagna la vagina? Aix¨° ¨¦s un trauma mensual etern¡±, lamenta. Diu que es va independitzar de la religi¨® quan va deixar d¡¯anar a missa per obligaci¨® i se¡¯n va anar a Londres a estudiar Interpretaci¨® i Literatura. ¡°No soc creient, per¨° hi an¨¤vem cada cap de setmana des de petita. No escoltava mai ni una paraula del serm¨®, sempre pensava el mateix: ¡®Si hi ha un incendi, com m¡¯escaparia d¡¯aqu¨ª? Per on m¡¯enfilaria per fugir?¡¯¡±. A Victorian Psycho apareix un capell¨¤, un abusador que no surt ben parat. ¡°El vaig introduir m¨¦s per una q¨¹esti¨® de poder personal que de cr¨ªtica a la fe o a una esgl¨¦sia¡±, adverteix, tot i que assegura que ¡°als meus tiets de l¡¯Opus no els regalaria el meu llibre ni de broma¡±.

Abans d¡¯acomiadar-se, Feito assegura que vol gaudir de la promoci¨® sense pensar en idees noves, tot i que ja en t¨¦ algunes al cap. El pla immediat s¨®n els guions adaptats i tramar el seu cameo en el rodatge de Victorian Psycho. ¡°?s complicat, les perruques s¨®n car¨ªssimes i no es veuen b¨¦ en pantalla, mira la pobra Nicole Kidman, totes li queden molt malament. Com que Margaret Qualley ¨¦s probable que vagi p¨¨l-roja, diuen que no podem sortir dues amb aquest color de cabells. Jo ho estic insinuant tan fort que acabar¨¤ passant, i el pitjor ser¨¤ que em carregar¨¦ la seq¨¹¨¨ncia perqu¨¨ tendeixo a sobreactuar. Per¨° que vagin preparant alguna cosa per posar-me al cap, perqu¨¨ jo, en aquesta pel¡¤l¨ªcula, he de tenir el meu gran moment¡±.