Chiharu Shiota. Tots portem un univers a dins

Imagineu-vos entre les mans el tap d¡¯una ampolla d¡¯alcohol. Segurament est¨¤ fet d¡¯alumini. Ara heu d¡¯aplanar i retor?ar aquesta forma volum¨¨trica fins que quedi en forma de tiretes aixafades. I un cop en tingueu centenars, o milers, o desenes de milers, les heu de cosir una a una amb fil de coure fins a donar-li la forma desitjada. Aquest seria, en resum, el minuci¨®s proc¨¦s de treball darrere de moltes de les escultures met¨¤l¡¤liques d¡¯El Anatsui, un artista ghan¨¨s que ara mateix t¨¦ una impressionant instal¡¤laci¨® al Museu Guggenheim de Bilbao. Es diu Mar creciente (2019), i ¨¦s una met¨¤fora sobre el canvi clim¨¤tic i de com de voluble s¡¯ha tornat la natura per culpa de l¡¯acci¨® humana. L¡¯elecci¨® d¡¯aquests taps t¨¦ una doble lectura perqu¨¨ la introducci¨® dels destil¡¤lats ¨¦s un dels s¨ªmbols de la colonitzaci¨® europea sobre ?frica. I aquest ¨¦s un tema recurrent en l¡¯obra d¡¯El Anatsui, que sol fer servir materials de residu del seu entorn per denunciar injust¨ªcies socials.

Qu¨¨ far¨ªeu amb dos mil cabdells de llana vermella i quaranta cadires de fusta? Una resposta la trobareu fins a finals de juny a la Fundaci¨® T¨¤?pies, en la instal¡¤laci¨® de l¡¯artista japonesa Chiharu Shiota. A principis dels anys noranta, quan encara era estudiant d¡¯art a la Universitat de Kyoto, va adonar-se que el llen? i el paper la limitaven, aix¨ª que va substituir-los per l¡¯espai. Per¨°, com es pinta a l¡¯espai? Com s¡¯hi dibuixa? Shiota ho fa entrelligant llana vermella, i moltes vegades inclou en les seves instal¡¤lacions objectes que ha trobat pel carrer o en mercats de segona m¨¤. No en va, va viure molts anys a Berl¨ªn. En la seva obra, els seus records personals tamb¨¦ s¨®n molt presents. Segurament l¡¯ha influ?da haver estat alumna de Marina Abramovic i Rebecca Horn, dues dones pioneres en la ci¨¨ncia perform¨¤tica. Shiota ha arribat a crear amb el seu cord¨® umbilical (conservar-lo ¨¦s una pr¨¤ctica japonesa que enforteix la relaci¨® entre mare i fill), amb vials de la seva pr¨°pia sang i, fins i tot, s¡¯ha quedat a dormir dins d¡¯una de les seves instal¡¤lacions en un joc de consci¨¨ncia versus pres¨¨ncia. Per¨° tot i aquesta aparent individualitat, la seva proposta no pot ser m¨¦s col¡¤lectiva. I aix¨° ¨¦s el que succeeix amb Cadasc¨², un univers, la instal¡¤laci¨® feta a mida per a la Fundaci¨® T¨¤pies en qu¨¨ l¡¯artista va treballar vint dies seguits a porta tancada amb l¡¯ajuda d¡¯un equip de quatre persones. Petites mains al servei de l¡¯art contemporani.

Com et relaciones amb una instal¡¤laci¨®? Quina escala hi ha entre l¡¯obra i l¡¯espectador? Quin lligam es crea? Mar creciente ocupa una sala blanca i lluminosa del Museu Guggenheim i es presenta com un immens tel¨® met¨¤l¡¤lic que podria engolir-te com l¡¯onada d¡¯un tsunami. ?s un cara a cara amb un espill lluent, i en alguns moments ondulant, que tot i la seva bellesa aparent acaba reflectint la mis¨¨ria humana. Darrere d¡¯aquesta obra fara¨°nica hi ha el treball de moltes mans de Nsukka, la ciutat nigeriana on El Anatsui viu i treballa des de fa anys. Aquestes mans s¨®n el seu equip d¡¯estudi, les persones que van donar forma a aquest exercici de resili¨¨ncia i fragilitat.

La manera de vestir l¡¯espai ¡ªo podr¨ªem dir el buit?¡ª de Shiota ¨¦s molt diferent. No et posa al davant de la seva obra, t¡¯hi posa literalment a dins, submergint-te en una teranyina de llana vermella que t¡¯atrapa des que poses el peu a l¡¯escala. L¡¯entrada al seu univers es va convertint paulatinament en l¡¯entrada al teu, el de tots. De fet, ja est¨¤vem avisats: Cadasc¨², un univers. ¡°A vegades em pregunto per qu¨¨ som capa?os de pensar, per qu¨¨ tenim consci¨¨ncia i per qu¨¨ no podem accedir a la consci¨¨ncia dels altres. Tot i que som capa?os de comunicar-nos, mai podem sentir qu¨¨ est¨¤ sentint una altra persona, realment no podem veure l¡¯univers dels altres. ?s per aix¨° que necessitem l¡¯art¡±. Aquestes paraules de Shiota serien la g¨¨nesi de la seva pr¨¤ctica art¨ªstica, sempre basculant entre els conceptes de vida i mort, que no deixen de ser tamb¨¦ un joc entre la resili¨¨ncia i la fragilitat. Els fils vermells entrecreuats i les cadires buides remouen pensaments i sentiments, per¨° tamb¨¦ deixen la porta oberta a la imaginaci¨®. Perqu¨¨, com diu ella, el dia que en prescindim, perdrem la humanitat.