Somnis de paper

Diners. Una pesseta. Aix¨° va invertir Joan Fuster en la creaci¨® del setmanari El Temps. ¡°Per al que ha de durar¡±, digu¨¦ aquell descregut de la realitat. No ho deia per dir: el precedent period¨ªstic m¨¦s immediat, el setmanari El Cam¨ª, havia tancat mig segle abans i no havia durat ni tres anys. Mala barraca publicar en valenci¨¤. Per¨° El Temps, eixe singular projecte nascut a Val¨¨ncia amb la voluntat de connectar tot l¡¯espai de parla catalana, ha perdurat. Ara fa 40 anys. Era maig del 84. Eliseu Climent on fire. Tots eren joves. ¡°Dep¨¦n de tu¡±, cridaven els cartells a les parets de la redacci¨® mentre uns joves irats preparaven n¨²meros zero. El temps ha passat. ?s un miracle que la revista continue editant-se en paper. Una exposici¨® comissariada pel periodista V¨ªctor Maceda fa una retrospectiva per l¡¯interessant llegat d¡¯una publicaci¨® que somiava ser Der Spiegel en un pa¨ªs sense alemanys. Un bell somni.

Poder. Sis-cents anys. ?s el temps que pass¨¤ despr¨¦s que Ramon Muntaner parl¨¦s de la mata de jonc i Salvat-Papasseit diguera ¡°Junteu-vos¡± als territoris de la Corona d¡¯Arag¨®. Amb eixe esperit va n¨¤ixer Caramella, la revista de m¨²sica i cultura popular impulsada per l¡¯associacionisme de l¡¯Horta de Val¨¨ncia, el Llu?an¨¦s i la Catalunya Nova. Volien enfortir l¡¯articulaci¨® cultural de les antigues terres de Jaume I. Este mes Caramella compleix 25 anys caminant amb rigor pels marges. A l¡¯editorial, el seu director, Josep Vicent Frechina, es pregunta qu¨¨ li deparar¨¤ a la cultura popular el temps de la nova religi¨®: el ¡°gran jo¡±. Es pregunta Caramella si en un marc social d¡¯individualisme i mercantilitzaci¨® poden existir cultures populars contrahegem¨°niques que, des del seu car¨¤cter mest¨ªs, impur i polif¨°nic, puguen impugnar l¡¯immobilisme del sistema. Caramella creu que s¨ª. El poder de la cultura. Un bell somni.

Joan Fuster va invertir una pesseta en la creaci¨® d¡¯¡®El Temps¡¯. ¡°Per al que ha de durar¡±, digu¨¦ aquell descregut de la realitat

Temps. Cinc hores. ?s la durada del trajecte en tren entre Barcelona i X¨¤tiva. Els organitzadors es van tirar les mans al cap fa uns dies. No donaven cr¨¨dit. La Fundaci¨® Congr¨¦s de Cultura Catalana, que en la Transici¨® va atraure 12.000 inscrits i 1.500 entitats per afirmar ¡°la unitat ling¨¹¨ªstica i cultural dels Pa?sos Catalans¡±, ha decidit organitzar un congr¨¦s a la ciutat de X¨¤tiva, a les comarques centrals valencianes. Cinc hores en tren per fer 350 quil¨°metres: no pot ser, van pensar els organitzadors. Van confirmar que s¨ª: que era aix¨ª. I arribaren a una conclusi¨®: l¡¯autob¨²s privat era millor opci¨®. Hi havia tres conclusions m¨¦s que no verbalitzaren. Primera: que de X¨¤tiva a Madrid es tarden menys de tres hores per fer la mateixa dist¨¤ncia. Segona: que ¨¦s estrany ¡ªdirectament: absurd i insultant¡ª reivindicar la pertinen?a d¡¯una terra que es desconeix per complet. I tercera: com de f¨¤cils i irreals s¨®n els somnis de paper.