Pere Bosch Gimpera, el perfil poli¨¨dric d¡¯un cient¨ªfic catal¨¤ il¡¤lustre

Tres institucions catalanes, la Universitat de Barcelona, el Museu d¡¯Arqueologia de Catalunya i l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans han commemorat recentment amb diversos actes el cinquantenari de la mort de Pere Bosch Gimpera. En totes tres Bosch va ser una figura cabdal pel seu comprom¨ªs personal i la seva v¨¤lua cient¨ªfica i acad¨¨mica.

Homenatjar Bosch ¨¦s recordar la seva traject¨°ria vital, des que neix a Barcelona el 1891 i mor a M¨¨xic DF el 1974. Va estudiar i es va doctorar en Dret, Filologia grega i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. L¡¯any 1912 va marxar a Alemanya pensionat per la Junta para Ampliaci¨®n de Estudios per aprofundir en la filologia grega; per¨° va tenir un gran contratemps cient¨ªfic, perqu¨¨ un cop a la Universitat de Berl¨ªn prehistoriadors com Willamowitz-M?llendorf li van plantejar que necessitaven alg¨² com ell per sistematitzar la prehist¨°ria peninsular, i aix¨° va fer en tornar de Berl¨ªn el 1914.

Bosch es va encarregar del Servei d¡¯Arqueologia de l¡¯IEC des que es va crear, el 1915. En aquell moment hi havia els Estudis Universitaris Catalans, una alternativa catalana a una universitat de plantejaments caducs, per¨° Bosch opta per entrar a la Universitat de Barcelona amb el prop¨°sit de regenerar-la. El 2 d¡¯octubre de 1916, ja com a catedr¨¤tic d¡¯Historia Universal Antigua y Media, hi imparteix la primera classe ?moderna? de prehist¨°ria en una universitat espanyola. D¡¯aquesta classe sortiran enlluernats els seus primers alumnes, Llu¨ªs Pericot, J. de C. Serra R¨¤fols i Antonio del Castillo, els primers d¡¯una llarga saga de d¡¯acad¨¨mics que dura fins avui.

A la Universitat, Bosch impulsa les conclusions del II Congr¨¦s Universitari Catal¨¤ (1918) per modernitzar les estructures d¡¯una instituci¨® ancorada en el segle XIX; i fruit de les seves experi¨¨ncies alemanyes, promou nous plantejaments docents i de recerca. Tot plegat s¡¯atura per la dictadura de Primo de Rivera i queda latent fins al 1932. Per¨° mentrestant, en el vessant cient¨ªfic, ¨¦s important la seva tasca en l¡¯arqueologia de camp, les excavacions amb qu¨¨ comen?a a sistematitzar les fases recents de la prehist¨°ria peninsular. La seva pres¨¨ncia en congressos internacionals, aprofitant les seves connexions alemanyes, franceses i angleses, el fan molt conegut arreu d¡¯Europa i li permeten organitzar el Congr¨¦s Internacional d¡¯Arqueologia del 1929 a Barcelona, i fundar la Uni¨® Internacional de Ci¨¨ncies Pre i Protohist¨°riques el 1932.

El 1932, i amb la Segona Rep¨²blica, es concedeix l¡¯autonomia universit¨¤ria i la Universitat de Barcelona esdev¨¦ la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, que no s¡¯ha de confondre amb l¡¯actual. Bosch renova el seu comprom¨ªs acad¨¨mic i n¡¯¨¦s rector del 1933 al 1939. Ja pot posar en marxa aquelles reformes: reestructura els programes de les assignatures i hi dona optativitat, suprimeix els ex¨¤mens per fer l¡¯avaluaci¨® continuada, instaura les pr¨¤ctiques i els seminaris, contracta professionals de prestigi com a professors, atrau professors d¡¯altres universitats, etc. En resum, idees que han tornat a ser ?inventades? peri¨°dicament moltes vegades fins a l¡¯actualitat. I per a les pr¨¤ctiques dels seus alumnes de prehist¨°ria Bosch pensa en el Museu d¡¯Arqueologia de Catalunya; el tenia al cap des de feia anys i havia lluitat per aconseguir-lo. El 1935 el pot inaugurar, tamb¨¦ amb la idea de fer accessible la ci¨¨ncia arqueol¨°gica al p¨²blic en general. El vessant museol¨°gic i de divulgaci¨® de Bosch ¨¦s una de les seves obsessions permanents.

Bosch tenia un fort comprom¨ªs social i pol¨ªtic, va militar en un partit catalanista no independentista, Acci¨® Catalana Republicana, i el 1937 ¨¦s nomenat Conseller de Just¨ªcia del govern de Companys, c¨¤rrec que va compaginar amb el de rector fins al 1939, quan 22 de gener va marxar a l¡¯exili cap a Fran?a. El 1941 es va establir a M¨¨xic, on va fundar noves estructures acad¨¨miques relacionades amb la prehist¨°ria i l¡¯arqueologia del pa¨ªs. Hi va deixar una petjada tan gran com la que havia deixat al Vell Continent, i especialment a Catalunya. Durant quatre anys va tornar a Europa; entre 1948 i 1952, a Par¨ªs, va ser cap de la Divisi¨® d¡¯Humanitats i Filosofia de la UNESCO.

Pere Bosch Gimpera no va tornar mai a Catalunya. Posava dues condicions, i nom¨¦s una es va complir. El rector Estap¨¦ va penjar, a finals dels anys 60, el seu retrat de rector a la sala corresponent de la Universitat de Barcelona. Per¨° no volia tornar amb el dictador al poder, i Bosch va morir el 9 d¡¯octubre de 1974, poc m¨¦s d¡¯un any abans que s¡¯acompl¨ªs la segona condici¨®... La seva mem¨°ria i la seva obra segueixen molt vives entre nosaltres.

Josep M. Fullola Pericot ¨¦s catedr¨¤tic em¨¨rit de Prehist¨°ria de la Universitat de Barcelona