Isidre Nonell, m¨¦s enll¨¤ de les seves gitanes

Una de les exposicions estrella del Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya, MNAC, per al 2020 era la dedicada a Isidre Nonell (1872-1911), una mostra creada per trencar amb l¡¯encasellament d¡¯un pintor associat nom¨¦s a les pintures de gitanes capcotes, tristes i enfundades a les seves capes de les quals va pintar m¨¦s d¡¯un centenar d¡¯obres i a les quals anomena pel seu nom, Amparo, Trini, Dolores, Carmen i Consuelo, la seva preferida i la seva amant. Per¨° la pand¨¨mia ho va canviar tot. El museu va tancar al mar? i la temporada es va veure alterada de tal manera que la mostra, prevista per a dos mesos despr¨¦s, no es va poder celebrar. Tot el treball que s¡¯havia realitzat en els dos anys previs calia donar-li una sortida. I la millor ha estat la publicaci¨® de Nonell. Visions des dels marges, un cat¨¤leg reconvertit en un llibre que recull les aportacions dels comissaris i conservadors d¡¯aquest museu Francesc Qu¨ªlez i Eduard Vall¨¨s, m¨¦s la d¡¯experts com Francesc Fontbona, Ricard Mas, Gloria Escala, Carme Ramells, N¨²ria Oriols, N¨²ria Pedragosa i Ruth Bagan, que aporten novetats i ajuden a entendre el pintor.

Els autors no analitzaven per a l¡¯exposici¨®, ni tampoc en el seu llibre, l¡¯obra de Nonell de forma cronol¨°gica, per etapes art¨ªstiques, com es va fer en l¡¯¨²ltima gran exposici¨® que es va veure fa 21 anys, tamb¨¦ en el MNAC. ¡°Li hem donat un enfocament metodol¨°gic diferent del que s¡¯havia fet fins ara amb la idea de posar-lo en di¨¤leg amb la tradici¨® i amb els seus contemporanis i alhora visualitzar tots els seus registres; la seva m¨¤xima dimensi¨®, m¨¦s enll¨¤ del clix¨¦ que el situa com un pintor de gitanes que tant l¡¯ha acompanyat dins d¡¯una visi¨® reduccionista¡±, prossegueixen els experts.

El llibre repassa els seus inicis com a pintor naturalista, juntament amb d¡¯altres com Santiago Rusi?ol i recull l¡¯impacte que li van produir els seus viatges a Caldes de Bo¨ª, on coneix els cretins, afectats per un d¨¨ficit de desenvolupament f¨ªsic i ps¨ªquic. ¡°?s un punt d¡¯inflexi¨®, un gir de 180 graus que el marca per sempre. Des d¡¯aquell moment deixa de pintar paisatges i tota la seva producci¨® gira entorn del miserabilisme, els pobres, els repatriats i les gitanes¡±, expliquen Qu¨ªlez i Vall¨¨s. ¡°Tot i que ell no n¡¯¨¦s conscient, no va a la recerca del primitivisme com van fer d¡¯altres despr¨¦s, sin¨® que se¡¯l troba despr¨¦s de visitar amb un grup d¡¯amics el balneari que tenia la fam¨ªlia del seu amic Juli Vallmitjana a Caldes de Bo¨ª¡±, prossegueixen.

¡°Nonell ¨¦s un pintor ¨²nic en el panorama catal¨¤, t¨¦ una tradici¨® pr¨°pia sense precedents a Catalunya i a Espanya, nom¨¦s beu d¡¯una tradici¨® d¡¯episodis a?llats que havia tractat Diego Vel¨¢zquez, Jos¨¦ de Ribera i Francisco de Goya. I aix¨° fa que sigui un dels pocs artistes catalans que resisteixen la comparaci¨® amb els grans genis de la pintura, algunes de les obres dels quals haurien viatjat a Barcelona per a la mostra que no s¡¯ha pogut fer¡±, prossegueixen.

¡°?s un artista que neix en ple Modernisme, influ?t per artistes com Rusi?ol i Casas, els moderns de la primera generaci¨®; forma part de la segona generaci¨® de moderns, juntament amb Joaquim Mir i Anglada Camarasa, que evolucionen de manera diferent cap als paisatges mentre que Nonell se centra en els retrats i el miserabilisme. Sens dubte, ¨¦s un cas a part de l¡¯art catal¨¤ i jo diria de l¡¯art peninsular¡±, explica Vall¨¨s.

Per a Qu¨ªlez el pintor ¡°va fer el seu propi recorregut. ?s un pintor inclassificable. Hi ha hagut intents d¡¯adscriure¡¯l a un corrent, per¨° en realitat no era un pintor modernista ni molt menys, ni la seva obra recollia aquesta influ¨¨ncia francesa de l¡¯art Nouveau, ni satisfeia les necessitats est¨¨tiques de la burgesia, ja que ¨¦s una reacci¨® a l¡¯est¨¨tica i decorativisme del modernisme i els gustos de l¡¯¨¨poca¡±.

I aix¨° va fer que, durant molts anys, vengu¨¦s poques obres i que fos la seva fam¨ªlia (que tenia una f¨¤brica de sopes) la que el mantingu¨¦s. Fins que, el 1910, un any abans de morir, va vendre 30 obres. ¡°No se li negava el seu talent, el que es posava en q¨¹esti¨® era el seu llenguatge, en el qual deixava de banda el folklorisme d¡¯altres artistes. N¡¯hi va haver molts altres que van pintar gitanes, per¨° cap com Nonell. I aquest tipus d¡¯obres no interessaven a la burgesia per penjar-les a la sala de casa seva¡±.

De fet, entre finals del 1903, quan fracassa amb la mostra que presenta a la Sala Par¨¦s, en la qual no ven res i rep corrosives cr¨ªtiques, fins al gener del 1910 quan exposa el Faian?a Catal¨¤ no torna a exposar de forma monogr¨¤fica. ¡°Una exposici¨® que va fer que un grup d¡¯amics, entre els quals Ramon Casas, Francesc Pujols, Miquel Utrillo i el col¡¤leccionista Llu¨ªs Plandiura, en compressin una, Rumiant, del 1906, que van regalar al Museu Nacional d¡¯Art¡±, quatre anys despr¨¦s.

Ara el MNAC compta amb 150 dibuixos i uns 50 olis, fruit de donacions de col¡¤leccions i alguna compra. ¡°Nonell era un artista molt tena?, situat al marge de les modes i del sistema art¨ªstic, contracultural, que sempre feia el que li interessava. No promocionava les seves obres ni mostra una bellesa amable com Casas¡±, apunten els comissaris.

De fet, les fotografies que es coneixen de Nonell apareix envoltat del seu m¨®n: les persones marginades, com les gitanes amb les quals apareix a la portada del llibre. ¡°Va ser un desclassat, per¨° tamb¨¦ va ser un pintor militant defensor de les causes dels pobres i marginats¡±, apunta Qu¨ªlez. ¡°En moltes de les seves obres apareix una cr¨ªtica als poderosos i a l¡¯esgl¨¦sia, una cosa que col¡¤locava aquests grups davant d¡¯un mirall, i que li va costar viure al marge, en una ciutat polaritzada en la qual alhora que es creava riquesa, tamb¨¦ s¡¯accentuaven les desigualtats i Nonell ho reflectia a les seves obres. ?s un pintor de la perif¨¨ria i dels marges que va comen?ar a pintar humils bodegons poc abans de morir de tifus als 38 anys¡±, expliquen.

A Nonell li agradava jugar i experimentar amb les t¨¨cniques, que solia barrejar en una mateixa obra, i coneixia molt b¨¦ els suports i els elements, destaquen els autors del llibre, Qu¨ªlez i Vall¨¨s. Una de les produccions m¨¦s destacades d¡¯aquest pintor s¨®n els anomenats ¡°fregits¡± que es deia que eren obres que passaven pel foc en una paella per donar-los el seu aspecte final caracter¨ªstic. Les an¨¤lisis qu¨ªmiques dutes a terme han determinat que el que feia era donar-los un vern¨ªs de resina creat amb goma laca dissolta en alcohol que els donava aquest aspecte groguenc.