Paterna, 2.238 afusellats

No s¨¦ qu¨¨ els dir¨¤ eixa paraula: Paterna. Possiblement res. Front al poder tristament evocador de top¨°nims com Auschwitz, Verdun o Belchite ¡ªllocs de la mem¨°ria, territoris marcats per les cicatrius de l¡¯horror¡ª, potser el nom de Paterna no haja transcendit fronteres. ¡°Paterna, el pared¨®n de Espa?a¡±. La met¨¤fora ha estat repetida per tal d¡¯il¡¤lustrar un cas ¨²nic de terror franquista. Tanmateix, el llenguatge ¨¦s incapa? de traslladar el sentiment que es viu quan s¡¯est¨¤ davant d¡¯eixe muret de pedra ¡ªperforat de projectils¡ª que resisteix en el paratge del Terrer, extramurs del cementeri de Paterna. All¨¤ foren afusellades 2.238 persones entre abril del 39 i desembre del 56. Una d¡¯elles, el meu besavi Paco en maig del 43. Del 43.

Totes les v¨ªctimes eren condu?des pel cam¨ª de la Sang i soterrades al cementeri annex. Hi ha una dada ¡ªl¡¯aporta Vicent Gabarda¡ª que resulta esfere?dora: en aquell poble situat a la vora del riu T¨²ria, amb 6.000 habitants aleshores, soterrar tants afusellats en m¨¦s d¡¯un centenar de fosses comunes va provocar que Paterna tinga tres volums d¡¯inscripcions relatives a naixements i matrimonis i 23 volums (set voltes m¨¦s!) per a consignar les defuncions del mateix per¨ªode.

Eixe ¨¦s el llegat m¨¦s aparent i fred, m¨¦s tangible i f¨ªsic: Paterna, el cementeri de les fosses, el mur de les execucions. S¨ªmbol i mem¨°ria d¡¯una postguerra que Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s va pl¨¤nyer en versos secs com una desc¨¤rrega matinera: ¡°Vora el barranc del Carraixet hi ha un taronger d¡¯amargues branques: penja una collita de m¨¤rtirs d¡¯una mort amarada i pobra¡±. Els fills i nets d¡¯aquells m¨¤rtirs van recuperant les restes dels seus familiars. Ara, la fotoperiodista valenciana Eva M¨¢?ez ha documentat eixe proc¨¦s amb una mirada in¨¨dita: ha retratat les filles, les netes i les besnetes dels afusellats a Paterna. Seixanta dones que heretaren l¡¯estigma, la por, la necessitat de combatre l¡¯oblit amb una just¨ªcia sentimental i plena d¡¯amor. Ho ha fet en una exposici¨® i en un llibre nou, imprescindible, que es titula Paterna, la memoria del horror. Passar les p¨¤gines, i llegir els durs relats que acompanyen unes imatges tan humanes, t¡¯endinsa en una dimensi¨® desconeguda per ¨ªntima i callada.

?s inoblidable la fotografia de les netes de Luis Oca?a Navarro amb les restes del seu iaio, trobades en la fossa 128. Abans de ser afusellat en 1940, aquell home de Faura va deixar escrites estes paraules a la seua fam¨ªlia: ¡°Mi ¨²nica preocupaci¨®n ahora es que os dejo en la miseria, pero en cambio os dejo el patrimonio m¨¢s grande, que es la bondad y el amor a todo. Porque yo no he conocido el odio, ni en estas horas tan amargas para m¨ª y para todos los seres que me am¨¢is. Por eso tendr¨¦is el orgullo de ser mis hijos¡±.