Sat¨¨l¡¤lit Plook

La dona d¡¯en Bob mor a la p¨¤gina tres de la segona part de Robinson Crusoe. En termes de vida liter¨¤ria, la seva ¨¦s ben curta. Daniel Defoe ni li posa nom. La factura de pressa, cal que comencin les aventures, ho reclamaven els lectors enfervorits. Al seu torn, Divendres diu prou a mig llibre encara no. Uns salvatges el cusen a fletxes. Si els personatges de ficci¨® notessin la vida que els fem tenir els escriptors, Divendres es pot donar per satisfet. Ha viscut perip¨¨cies a granel i ¨¦s un personatge tan recordat com aquella mena d¡¯Ulisses turboprotestant que un bon dia el va adoctrinar.

Anecd¨°tics i protagonistes, els primers em piquen la curiositat. Conformen un cab¨¤s de non playable characters, els NPC dels videojocs. Poc rellevants, de comportament autom¨¤tic, s¨®n pura segregaci¨® al servei de la trama. Sovint es buguegen, que en argot gamer vol dir que es queden en bucle fent poca-soltades. Per aix¨° el jovent d¡¯ara, quan alg¨² s¡¯encalla li diuen que s¡¯ha buguejat.

Els NPC literaris, els actors de repartiment, testimonials i an¨°nims, si dispos¨¦s de temps i d¡¯esma els dedicaria un assaig, els llauraria camps per c¨®rrer. Faig una llista d¡¯aquests auxiliars pescats a les aig¨¹es de la literatura. Els tinc flaca. Vaig treure la idea d¡¯Eliza Kendall, un llibre magn¨ªfic de l¡¯antrop¨°leg Ignasi Terradas. Gr¨¤cies al fet que es va su?cidar, Kendall comen?a a existir liter¨¤riament en una nota al peu d¡¯un llibre d¡¯Engels, La condici¨® de la classe obrera a Anglaterra. Fa d¡¯exemple de les atrocitats que el sistema de putting-out infligia a la poblaci¨® precaritzada de mitjans del XIX. No se¡¯n t¨¦ cap m¨¦s not¨ªcia. Terradas estira la nota al peu i en treu una antibiografia a partir dels buits que van acordonar la vida de la dissortada.

Tant li fa si neixen als c¨°mics, can?ons, textos o videojocs. Acumulo una quantitat de subalterns que dispara?rien moltes vides novel¡¤lables. Perqu¨¨, per exemple, ?qui va ser en Peen J¨¹rgen Plook? Pseud¨°nim o nom real, signa un manuscrit sense t¨ªtol que Gabriel Ferrater destrossa en un informe de lectura per a l¡¯editorial Rowohlt Verlag. Els informes de Ferrater s¨®n una mina de secundaris apallissats. Plook l¡¯Ef¨ªmer em va encuriosir. No apareix enlloc d¡¯internet, no se n¡¯ha sabut mai m¨¦s res, a qu¨¨ va acabar dedicant-se, el forat ¨¦s ample, fondo i fosc.

Ferrater cita fragments del manuscrit de l¡¯aspirant a publicar i diu que s¨®n una porqueria, tot i admetre que el tal Plook b¨¦ podria progressar, no ¨¦s dolent del tot, amb el benent¨¨s que Ferrater tamb¨¦ es demana si un editor ha d¡¯oferir la terra on han de madurar aquesta mena de candidats, feina de garbellat que abans feien ¡ªdiu¡ª les revistes minorit¨¤ries i les impremtes privades. Ferrater pensa que llegir manuscrits similars i aventurar-ne l¡¯¨¨xit ¨¦s com llegir el futur a les entranyes d¡¯una gallina, i que m¨¦s valdria, per avaluar el postulant, convidar-lo a prendre el te i decidir-ho segons la categoria de la seva conversa. On vas anar a petar, J¨¹rgen Plook? Vas acabar publicant el llibre? J¨¹rgeeeeen!