¡®Cacophony¡¯. La viol¨¨ncia del hashtag

Hi ha muntatges que s¡¯aprofiten del ¡°tema de moda¡± del moment, i despr¨¦s hi ha muntatges que estan de rabiosa actualitat. La dramaturga brit¨¤nica Molly Taylor va estrenar Cacophony el 2018 ¨Cen l¡¯apogeu del moviment #MeToo¨C, una reflexi¨® sobre la viol¨¨ncia i l¡¯assetjament en el m¨®n digital. La traducci¨® catalana d¡¯Oriol Puig Grau (no s¡¯ha de confondre amb un servidor) i Anna Serrano Gatell ha traslladat l¡¯acci¨® del Londres original a la Barcelona del present. El canvi funciona, perqu¨¨ a tot el m¨®n hi ha jugadors de futbol acusats de violaci¨®, i perqu¨¨ els linxaments a les xarxes socials continuen sent especialment violents quan van dirigits a les dones. El millor d¡¯aquesta proposta ¨¦s la direcci¨® de Serrano Gatell (creadora del col¡¤lectiu VVAA i responsable de programaci¨® de la Sala Beckett) i un repartiment on s¡¯agraeix descobrir cares noves.

La disposici¨® del p¨²blic a tres bandes i l¡¯espai dissenyat per Judit Colomer Mascar¨® permeten, juntament amb la di¨¤fana il¡¤luminaci¨® de Marc Salicr¨², que ens concentrem en la paraula, dita per una cacofonia de veus i personatges. Han passat sis anys des de la seva estrena a l¡¯Almeida Theatre, i ja estem molt familiaritzats amb el que explica l¡¯obra. ?s a dir, la virul¨¨ncia que tenen les xarxes socials a l¡¯hora d¡¯enaltir i destruir, amb la mateixa rapidesa, una persona: si ¨¦s una dona i, a m¨¦s, es proclama feminista, els atacs esdevindran furibunds, i les amenaces de mort seran la cosa m¨¦s habitual. Clara de Ramon interpreta l¡¯Abi, una jove que es converteix, sense voler-ho, en portaveu del moviment feminista. De la nit al dia passar¨¤ a ser una figura p¨²blica, fagocitada pels mitjans i idolatrada per una massa an¨°nima d¡¯usuaris. Els rostres il¡¤luminats per les pantalles s¨®n els fantasmes del segle XXI.

Entre un repartiment excepcionalment carism¨¤tic, destaquen int¨¨rprets com Chel¨ªs Quinz¨¢ i la seva gr¨¤cia desbordant, Mariona Pag¨¨s com a adolescent universal o Sandra Pujol i la seva mestra d¡¯escola. Clara de Ramon fa un viatge subtil i convincent, secundada per Clara Sans com a protagonista a l¡¯ombra, i Albert Salazar hi aporta un ajustat contrapunt mascul¨ª. El text t¨¦ un aire de didactisme per a instituts i acaba resultant for?a repetitiu en la part final, perqu¨¨ l¡¯autora vol que la seva tesi ens quedi molt clara. Per¨° cal seguir recordant-ho: Qu¨¨ passaria si tots els crims contra les dones fossin contra la inf¨¤ncia?