El tramvia fa carrer?

El tramvia ha estrenat un nou tram amb tres tipologies de vies. Una a Gl¨°ries mateix, amb un car¨¤cter quasi dom¨¨stic; la del tram de Marina a Gl¨°ries, amb dues vies separades i sim¨¨triques amb l¡¯avinguda, i la de Marina fins passat la pla?a Verdaguer, amb les vies asim¨¨triques respecte al carrer. Per¨° encara queda un segment m¨¦s, que per diverses raons t¨¦ una import¨¤ncia innegable, ja que permetr¨¤ unir el Trambaix amb aquesta l¨ªnia, la T4, que portar¨¤ fins a Sant Adri¨¤ de Bes¨°s. El tram de la connexi¨® definitiva i que completar¨¤ les l¨ªnies, des de Francesc Maci¨¤ fins al monument a Moss¨¨n Jacint Verdaguer, t¨¦ la responsabilitat ¡ªi la dificultat¡ª d¡¯empalmar dues seccions de la Diagonal molt diferents. El fet que darrerament s¡¯hagi comen?at a dir que aquest tram es podria executar en dues fases no fa m¨¦s que eviden?ciar aquesta difer¨¨ncia. Les raons addu?des s¨®n diverses, com ara la durada dels treballs d¡¯execuci¨®, amb la interrupci¨® de diferents carrers vitals durant massa temps, i el cost, que alguns pensen que seria millor repartir en el temps.

Confio que els comentaris sobre el que ha de venir no siguin interpretats com una desqualificaci¨® general del nou transport urb¨¤, i confio tamb¨¦ que algunes de les observacions ja han estat pensades i resoltes pels responsables municipals. Voldria referir-me al carrer, m¨¦s que al tramvia mateix. Els avantatges d¡¯aquest mitj¨¤ de transport (tot acceptant que en t¨¦) no es poden veure al marge del carrer que el suporta, ni de l¡¯espai del qual forma part i que segur que transformar¨¤. Un carrer no ¨¦s una cosa estrictament funcional, ni una ¡°art¨¨ria¡± ni una ¡°connexi¨®¡± solament. ?s un espai urb¨¤. I aix¨° ¨¦s m¨¦s evident encara en alguns carrers, com ara la Diagonal. En el passat aquests errors d¡¯apreciaci¨® ens van dur a convertir algunes vies en autopistes urbanes, avui recondu?des a la condici¨® d¡¯avingudes i passeigs urbans.

Un cop constru?des diferents versions de la secci¨® d¡¯a?questa via, com les que s¡¯enumeren aqu¨ª, i afegint la que enlla?a Francesc Maci¨¤ amb Zona Universit¨¤ria i la del darrer tram de la Diagonal cap al F¨°rum, disposem d¡¯un repertori de solucions que podrien inspirar el tram que falta entre el passeig de Gr¨¤cia i Francesc Maci¨¤, i ajudar a matisar algunes coses que corregissin el que, en el tram acabat d¡¯inaugurar, s¡¯assembla massa a una infraestructura ferrovi¨¤ria, que resulta xocant, innecess¨¤ria i sense mesura. La grand¨¤ria del Cinc d¡¯Oros i la forma que imposa l¡¯obelisc s¨®n prou contundents per permetre fer una transici¨® entre les dues seccions i potser ajustar el disseny de les vies en el tram ¡°capital¡±; repensar coses com l¡¯amplada de la superf¨ªcie destinada a les dues vies; reconsiderar les dues vies a banda i banda ¡ªcom en altres seccions del mateix carrer¡ª; replantejar les parades i marque?sines, les separacions, tanques i obstacles dissuasius entre les vies i la resta de cal?ades, que no s¨®n m¨¦s que barreres que, paradoxalment ¡°desurbanitzen¡± el carrer i no el fan m¨¦s amable, si ¨¦s que aquesta era la intenci¨®. Tot aquest conjunt d¡¯elements de l¡¯obra civil ¨¦s el menys resolt de la implantaci¨® del tramvia. I ja que ens han acostumat a la utilitzaci¨® de l¡¯expressi¨® ¡°pacificar¡± els carrers, crec que el suport infraestructural del tramvia, m¨¦s que ¡°pacificar¡±, sembla ¡°violentar-lo¡±, separant amb elements hostils els dos costats de l¡¯avinguda i desertitzant el centre, per m¨¦s sembrat que estigui. Tot plegat molt diferent que les imatges que es van donar difondre al seu moment. Potser seria m¨¦s senzill repensar la velocitat del tramvia adaptant-la als diferents trams d¡¯aquesta via urbana principal i conviure millor amb els vianants.