Txai Suru¨ª, la nova revoluci¨® ind¨ªgena: ¡°A l¡¯Amazones hem arribat a respirar el pitjor aire del planeta¡±

Txai Suru¨ª (Amazones, Brasil, 27 anys) tenia nom¨¦s cinc anys quan el seu avi, l¨ªder ind¨ªgena de la tribu paiter, va tenir un somni revelador des de la selva profunda. ¡°Va somiar que jo havia a ser la pr¨°xima l¨ªder ind¨ªgena. I aix¨ª ho va anunciar a la comunitat¡±, explica la brasilera, estudiant de Dret que ha revolucionat la nova generaci¨® d¡¯activistes contra l¡¯emerg¨¨ncia clim¨¤tica. El seu potent discurs a la Conferencia de las Na?cions Unides sobre el Canvi Clim¨¤tic (COP) a Glasgow, el 2021, aix¨ª com la seva capacitat per fer arribar les reivindicacions als despatxos de poder i a les xarxes socials (cent mil seguidors a Instagram), li han fet guanyar fama mundial, per¨° tamb¨¦ molts enemics: miners furtius, fusters il¡¤legals, invasors agr¨ªcoles... ¡°Els meus pares ja em van preparar des de nena per a aquesta lluita¡±, diu conven?uda. El seu pare ¨¦s el tamb¨¦ l¨ªder indigenista Almir Suru¨ª, i la seva mare, Ivaneide Bandeira Cardozo, una activista que ha lligat la seva vida a la defensa dels uru-eu-wau-wau, una comunitat marcada per la desgr¨¤cia i que va retratar el guardonat film The Territory, que documenta la mort d¡¯Ari, un ind¨ªgena de 30 anys assassinat mentre protegia les seves terres.

¡°Aquesta gent no fa bromes, aquesta gent assassina¡±, diu Txai en una conversa al Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona (CCCB), on va arribar per participar dilluns passat en una xerrada en el marc de l¡¯exposici¨® Amaz¨°nies. El futur ancestral, programada fins al 5 de maig.

Pregunta. Els vostres avis lluitaven amb fletxes contra els invasors de l¡¯Amazones, ara els nets ho feu tamb¨¦ amb manuals de dret i les xarxes socials. ?s el nou cam¨ª de la lluita indigenista?

Resposta. Ha canviat molt la forma en qu¨¨ ens ataquen: continuen fent-ho amb armes, per¨° tamb¨¦ exerceixen la viol¨¨ncia amb bol¨ªgrafs, a trav¨¦s de lleis. Els principals atacs, a part dels assassinats, ens arriben per la via judicial. Per aix¨° la nostra resposta tamb¨¦ ha de ser per aquesta via. Quan el clan del meu pare va tenir contacte amb l¡¯home blanc, el 1969, ell tenia cinc anys. El meu avi ni tan sols parlava portugu¨¨s. Com havien de defensar-se aix¨ª? Va decidir enviar el seu fill a la ciutat perqu¨¨ estudi¨¦s la llengua. I el meu pare va fer el mateix amb mi. Ara jo parlo angl¨¨s i utilitzo altres eines, com ara drons, xarxes socials, l¡¯art o el cinema, per defensar-nos dels seus atacs contemporanis.

P. En quin estat es troba la comunitat ind¨ªgena paiter?

R. Des del contacte als anys seixanta va passar d¡¯una poblaci¨® de 5.000 a nom¨¦s 250, a causa dels assassinats i les malalties portades per l¡¯home blanc. Ara som 2.000, aproximadament. Al meu avi el van perseguir com una b¨¨stia. Quan van entrar les excavadores, es pensava que eren animals de ferro.

P. A The Territory, que abasta un per¨ªode de tres anys de seguiment de la comunitat ind¨ªgena uru-eu-wau-wau, la seva mare plora desconsolada despr¨¦s de confirmar-se la vict¨°ria de Jair Bolsonaro a les presidencials del 2018. Quins canvis han notat els ind¨ªgenes des de la tornada al poder de Lula da Silva, el novembre del 2022?

R. Ha sigut un canvi significatiu perqu¨¨ no es pot comparar Bolsonaro amb Lula. Bolsonaro no sols permetia les violacions i els espolis contra els nostres pobles, sin¨® que a m¨¦s els promocionava. Lula no els incentiva, fins i tot diu que ens protegeix, encara que estem cansats de paraules i el que volem s¨®n fets. Les amenaces continuen augmentant. El Brasil es vol posicionar internacionalment com a pa¨ªs l¨ªder en la lluita pel medi ambient i fins i tot celebrar COPs. Per¨° no pots ser l¨ªder en aquest camp quan continues permetent l¡¯exploraci¨® de jaciments petrol¨ªfers a l¡¯Amazones i les explotacions mineres il¡¤legals d¡¯or es mantenen.

P. Com es van prendre els seus pares que segu¨ªs el seu llegat en aquesta perillosa lluita?

R. Ja m¡¯hi van preparar. A la meva tribu hi ha quatre clans, i jo formo part dels guerrers. Ja d¡¯adolescent, dels 13 als 14 havia d¡¯anar escortada per la policia, que portava unes metralletes enormes, per les amenaces severes que rebien els meus pares, amb trucades dient que sabien on estudi¨¤vem els seus fills¡­ i que ens matarien. Aquesta va ser la meva adolesc¨¨ncia. Jo ni sabia que existia una vida sense amenaces, ho he anat descobrint a mesura que he crescut. Les amenaces s¨®n reals i aquesta gent no fa broma, assassina. I, ¨°bviament, als meus pares els preocupa.

P. En el teu esperit de lluita regna l¡¯esperan?a o la tristesa?

R. L¡¯esperan?a mai s¡¯ha de perdre perqu¨¨ si la perds tu tamb¨¦ la perd el teu poble. Hi ha vegades, ¨¦s clar, que estic trista perqu¨¨ ¨¦s dur ser testimoni de tanta viol¨¨ncia. En qu¨¨ es basa aquest sistema capitalista? En l¡¯individualisme. N¡¯hi ha molts que no es preocupen pels seus, i el canvi clim¨¤tic n¡¯¨¦s un exemple. Si no et preocupes per la crisi clim¨¤tica, ¨¦s que no et preocupen els teus fills. Quin planeta els volen deixar? Els rius de l¡¯Amaz¨°nia ja s¡¯assequen, sembla el desert. I per culpa dels incendis que afecten el sud del Brasil, alguns provocats, hem arribat a respirar el pitjor fum, el pitjor aire en all¨° que els occidentals en dieu ¡°el pulm¨® del m¨®n¡±.

P. Com ¨¦s la ciutat des dels ulls d¡¯un ind¨ªgena de la selva?

R. La gent es passa la vida corrent¡­ nerviosa, mirant el m¨°bil. Dels joves ind¨ªgenes que conec que han anat a la ciutat per un temps, pocs, per no dir cap, s¡¯hi ha volgut quedar. La gent no mira la gent, no escolta, viu en l¡¯individualisme. ?s un lloc molt hostil. I les persones es tornen agressives¡­ La destrucci¨® que causa l¡¯home atacant la Terra t¨¦ una conseq¨¹¨¨ncia no tan sols amb el canvi clim¨¤tic, sin¨® en l¡¯esperit mateix. Quant hancrescut l¡¯ansietat i la depressi¨®? Estem emmalaltint, i aix¨° es veu en les taxes de su??cidi juvenil.

P. Qu¨¨ li passa a l¡¯¨¦sser hum¨¤?

R. [Txai es posa a cantar en la seva llengua amb una veu delicada, mentre mira als ulls]. ¡°No t¨¦ [la can?¨® que acaba de cantar] una traducci¨® concreta, explica que D¨¦u ¨¦s en totes les coses. Que D¨¦u soc jo, que ets tu, que ¨¦s l¡¯arbre. I si D¨¦u ¨¦s la naturalesa mateix, per qu¨¨ la maltracten? Amenacen la nostra cultura. Demonitzen la nostra espiritualitat. I aix¨° ¨¦s una manera m¨¦s d¡¯aniquilar-nos.